Es mostren 594845 resultats

reliance


<title type="display">reliance</title>

Pronúncia: rɪˈlaɪəns
    noun
  1. confiança (on de).
  2. dependència (on de).
  3. our excessive reliance on him la nostra excessiva dependència d'ell, el fet que depenguem tant d'ell.
  4. you can place no reliance (in \ upon) that d'això no te'n pots fiar.
  5. I put little reliance in him no li tinc pas gaire confiança.

reliance

noun confiança on de dependència on de our excessive reliance on him la nostra excessiva dependència d'ell , el fet que depenguem tant d'ell you can place no reliance in \ upon that d'això no te'n pots fiar I put little reliance in him no li tinc pas gaire confiança
Diccionari Anglès Català

reliant

reliant

adjective confiat to be reliant on something confiar en alguna cosa , tenir confiança en alguna cosa
Diccionari Anglès Català

relic

relic

Pronúncia: ˈrɛlɪk
    noun
  1. relíquia, rastre, vestigi.
  2. Ecclesiastical relíquia.
  3. relics of the past vestigis del passat.

relic

noun relíquia , rastre , vestigi Ecclesiastical relíquia relics of the past vestigis del passat
Diccionari Castellà Català

relicario

relicario

masculí reliquiari , reliquier
Diccionari Anglès Català

relict

relict

noun archaic vídua of de
Diccionari Català francès

relicte
-a

relicte
-a

adjectiu dret successoral -e
Diccionari Català Castellà

relicte
-a

relicte

    adjectiu
  1. relicto -ta. Béns relictes, bienes relictos.
  2. botànica [vegetació] relicto -ta.

relicte
-a

adjectiu relicto -ta Béns relictes , bienes relictos botànica vegetació relicto -ta
Diccionari Català Italià

relicte
-a

relicte
-a

adjectiu bot relitto -a
Diccionari Català Alemany

relicte


<title type="display">relicte</title>

    adjectiu botànica
  1. relikt.
  2. bens relictes dret Relikten n pl, Hinterlassenschaft f.
    3. masculí biologia i lingüística
  3. Relikt n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

relicte

adjectiu botànica relikt bens relictes dret Relikten n pl , Hinterlassenschaft f masculí biologia i lingüística Relikt n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ relicte
| relicta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">relicte</title>

Etimologia: del ll. relictus, -a, -um, participi de relinquĕre ‘deixar’ 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu Deixat pel qui es mor. Béns relictes.
  2. adjectiu botànica Dit de les plantes o de la vegetació que actualment tenen escassa representació, però que eren comunes en altres èpoques.
  3. masculí ecologia Espècie paleoendèmica que ocupa restes d’una àrea primitiva més extensa o que habita en una zona petita allunyada de l’àrea principal.
  4. masculí biogeografia Tàxon que persisteix en regions molt limitades molt més tard de la seva desaparició general a tot arreu.
  5. adjectiu pedologia Dit dels sòls d’origen antic que han resistit l’erosió i que poden constituir la roca mare de sòls actuals.

■ relicte
| relicta

adjectiu Deixat pel qui es mor Béns relictes adjectiu botànica Dit de les plantes o de la vegetació que actualment tenen escassa representació, però que eren comunes en altres èpoques masculí ecologia Espècie paleoendèmica que ocupa restes d’una àrea primitiva més extensa o que habita en una zona petita allunyada de l’àrea principal masculí biogeografia Tàxon que persisteix en regions molt limitades molt més tard de la seva desaparició general a tot arreu adjectiu pedologia Dit dels sòls d’origen antic que han resistit l’erosió i que poden constituir la roca mare de sòls actuals
Traducció