Es mostren 594845 resultats

religieusement

religieusement

religieux
-ieuse


<title type="display">religieux</title>

Pronúncia: ʀ(ə)liʒjø -jøz
    adjectiu
  1. religiós -osa. Ordres religieux, ordes religiosos.
  2. [dévot] religiós -osa, piadós -osa, pietós -osa, devot -a.
  3. masculí i femení
  4. religiós -osa, frare, monjo -a. Devenir religieux, esdevenir religiós -osa (fer-se frare).
  5. femení
  6. gastronomia pastís m de crema.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

religieux
-ieuse

religió


<title type="display">religió</title>

  1. Compareu: deisme, teisme, monoteisme, politeisme, paganisme, idolatria, fetitxisme
  2. Observança de les pràctiques i creences religioses.
    Compareu: pietat, devoció (→), espiritualitat, misticisme, culte, adoració, creences, fe
  3. Fig. → veneració.
    Antònims: Ateisme. Irreligió.



© Manuel Franquesa

religió

religió


<title type="display">religió</title>

Pronúncia: rəliʒió
    femení
  1. religion.
  2. figuradament religion, cult.
  3. [observança] religiousness.
  4. religious sense, piety.
  5. història eclesiàstica the religious life, religion.
  6. entrar en religió to take vows, enter a religious order.

religió

religió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">religió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_li_gi_ó
Etimologia: del ll. religio, -ōnis ‘escrúpol; delicadesa; sentiment religiós; religió’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    femení
  1. religió
    1. Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent i que sovint identifica amb Déu o el diví.
    2. Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
    3. religió natural Deisme.
    1. catolicisme Virtut que mou l’home a retre a Déu el culte degut.
    2. per extensió Conjunt de principis i pràctiques dirigits a servar ferventment un ideal, una institució. La religió de la pàtria. La religió de la família.
    3. catolicisme Orde o institut religiós. Nom de religió.
    4. entrar en religió catolicisme Ingressar en un orde religiós.
  2. guerres de religió història
    1. Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
    2. A França, conjunt de conflictes bèl·lics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes del 1562 al 1598.

religió

religió

religió

religió


<title type="display">religió</title>

    femení
  1. Religion f.
  2. per extensió Konfession f, Glaube m.
  3. popularment Orden(sgemeinschaft f) m, religiöse Gemeinschaft f.
  4. [Schule] Religions-unterricht m, -lehre f.
  5. sense religió religionslos.
  6. història de les religions Religionsgeschichte f.
  7. guerres de religió història Religionskriege m pl.
  8. manca de religió Religionslosigkeit f.
  9. nom de religió Ordensname m.
  10. entrar en religió einem Orden beitreten, ins Kloster gehen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

religió

religió

religió

religió

<title type="display">religió</title>

    nom femení
  1. La religió és el conjunt de creences, d'actituds i de pràctiques que relacionen les persones amb Déu i amb les coses considerades sagrades. Els ateus no tenen religió.
  2. Una religió és una forma determinada de viure i practicar la religió. Al món hi ha moltes religions: cristianisme, islam, judaisme, hinduisme, etc.
  3. frase feta
  4. Es diu que una persona entra en religió si es fa monjo, frare o monja.

religió

religió

religió