Es mostren 594845 resultats

religiós
-osa

religiós

    adjectiu
  1. religioso -sa. Creences religioses, creencias religiosas.
  2. [piadós] religioso -sa, piadoso -sa.
    3. adjectiu i masculí i femení
  3. religioso -sa. Orde religiós, orden religiosa. Religiós llec, religioso lego.

religiós
-osa

adjectiu religioso -sa Creences religioses , creencias religiosas piadós religioso -sa , piadoso -sa adjectiu i masculí i femení religioso -sa Orde religiós , orden religiosa Religiós llec , religioso lego
Diccionari de sinònims Franquesa

religiós


<title type="display">religiós</title>

  1. adj.
    creient
    piadós
    practicant
    devot
    espiritual
    místic
    just (en llenguatge bíblic)
    teocràtic, parlant d'un règim polític inspirat en creences religioses o dirigit per representants d'una religió. Calví volgué fer de Ginebra un estat teocràtic.
  2. fraresc
    monàstic (→)
  3. cultual
    Antònims: Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà.
  4. m. i f. Persona que pertany a un orde religiós.
    sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular.
    monjo (→), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.).
    cenobita, monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta.
    contemplatiu, religiós de vida contemplativa.
    monja (→), dit de totes les religioses.
    pare, membre d'una congregació. Els pares jesuïtes.
    frare, religiós pertanyent a un orde mendicant (franciscans, caputxins, dominicans, etc.).
    Per extensió, esp. en llenguatge popular, es diu de tota mena de religiosos, amb un matís despectiu.
    beat, persona que porta hàbit de religiós però no viu en comunitat ni segueix cap regla determinada.
    terciari, membre d'un tercer orde, especialment franciscà.
    oblat, íd. Un oblat benedictí. Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns.
    germà llec o convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats.
    donat, íd. en un orde mendicant.
    abat (f. abadessa), superior d'un monestir.
    prior o superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos.
    Antònims: Seglar.



© Manuel Franquesa

religiós

adj creient piadós practicant devot espiritual místic just en llenguatge bíblic teocràtic , parlant d'un règim polític inspirat en creences religioses o dirigit per representants d'una religió Calví volgué fer de Ginebra un estat teocràtic fraresc monàstic → cultual Antònims Mundà Impiadós o impiu Ateu Irreligiós Pagà m i f Persona que pertany a un orde religiós sacerdot regular , en oposició a sacerdot secular monjo →, membre d'un orde monàstic cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc cenobita , monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta contemplatiu ,…
Diccionari Català Italià

religiós
-osa

religiós
-osa

adjectiu religioso -a, sacro -a || piadós religioso -a, devoto -a, pio -a masculí i femení religioso -a
Diccionari Català Anglès

religiós
-osa

religiós
-osa

adjectiu també figuradament religious masculí i femení religious , member of a religious order home monk dona nun
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ religiós
| religiosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">religiós</title>

Partició sil·làbica: re_li_gi_ós
Etimologia: del ll. religiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la religió o a una religió. Sentiments religiosos. Creences religioses.
    2. Que té religió, que observa les regles de la religió. Una persona religiosa.
    3. Conforme als ritus de la religió, per oposició a civil. Matrimoni religiós.
  2. dret canònic
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un orde o congregació. Orde religiós.
    2. masculí i femení Membre d’un orde o una congregació religiosa. Un religiós.
  3. música religiosa música Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.

■ religiós
| religiosa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la religió o a una religió Sentiments religiosos Creences religioses Que té religió, que observa les regles de la religió Una persona religiosa Conforme als ritus de la religió, per oposició a civil Matrimoni religiós dret canònic adjectiu Relatiu o pertanyent a un orde o congregació Orde religiós masculí i femení Membre d’un orde o una congregació religiosa Un religiós música religiosa música Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

religiós

<title type="display">religiós</title>

    adjectiu
  1. De la religió, que està relacionat amb la religió. Les creences religioses són molt diverses.
  2. Que té religió o que practica una religió; que es fa segons les normes d'una religió. Les persones religioses resen sovint. El matrimoni religiós se celebra a l'església.
    3. nom masculí i femení
  3. Persona cristiana que no es casa i viu en una comunitat dedicada a l'oració i a diverses activitats com l'ensenyament o l'ajuda als malalts. Les religioses de clausura surten del convent molt poques vegades. Els monjos i els frares són religiosos; les monges són religioses.

religiós

adjectiu De la religió, que està relacionat amb la religió Les creences religioses són molt diverses Que té religió o que practica una religió que es fa segons les normes d'una religió Les persones religioses resen sovint El matrimoni religiós se celebra a l'església nom masculí i femení Persona cristiana que no es casa i viu en una comunitat dedicada a l'oració i a diverses activitats com l'ensenyament o l'ajuda als malalts Les religioses de clausura surten del convent molt poques vegades Els monjos i els frares són religiosos les monges són religioses
Diccionari Alemany Català

religiös

religiös

adjectiu religiós fromm piadós, pietós devot © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català francès

religiós
-osa


<title type="display">religiós</title>

Pronúncia: rəliʒiós
    adjectiu
  1. religieux -euse. Sentiments religiosos, sentiments religieux.
  2. [piadós] pieux -euse. Un home religiós, un homme pieux.
  3. [matrimoni] religieux -euse.
    4. adjectiu i masculí i femení
  4. religieux -euse. Orde religiós, ordre religieux.

religiós
-osa

adjectiu religieux -euse Sentiments religiosos , sentiments religieux piadós pieux -euse Un home religiós , un homme pieux matrimoni religieux -euse adjectiu i masculí i femení religieux -euse Orde religiós , ordre religieux
Diccionari der aranés

religiós, -osa

<title type="display">religiós, -osa </title>

    adj m f
  1. En relacion ara religion.
  2. Persona consagrada ara religion: monge, caperan…

    3. Català: 1. religiós -osa; 2. religiós -osa, monjo -a; prevere -essa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

religiós, -osa

adj m f En relacion ara religion Persona consagrada ara religion monge, caperan… Català 1 religiós -osa 2 religiós -osa, monjo -a prevere -essa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Anglès

religiosament


<title type="display">religiosament</title>

Pronúncia: rəliʒiòzəmén
    adverbi
  1. també figuradament religiously.
  2. [escrupolosament] carefully, member of a religious order.
  3. s'ha pres els antibiòtics religiosament he's been taking his antibiotics religiously.
  4. va pagar religiosament els seus deutes he's been taking his antibiotics religiously.

religiosament

adverbi també figuradament religiously escrupolosament carefully , member of a religious order s'ha pres els antibiòtics religiosament he's been taking his antibiotics religiously va pagar religiosament els seus deutes he's been taking his antibiotics religiously