Es mostren 594845 resultats

remador
-a

remador
-a

masculí i femení Ruderer m , Rudrerin f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remador
| remadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remador</title>

Etimologia: de remar 1a font: 1575, DPou.
  1. masculí i femení marina, marítim i esports Persona que rema.
  2. femení construcció naval Lloc d’un llagut de l’Ebre on va muntada una escalemera i on es col·loca un remador per tal d’ajudar-ne la maniobra quan és feta a força de rems.

■ remador
| remadora

masculí i femení marina, marítim i esports Persona que rema femení construcció naval Lloc d’un llagut de l’Ebre on va muntada una escalemera i on es colloca un remador per tal d’ajudar-ne la maniobra quan és feta a força de rems
Traducció
Diccionari Català francès

remador
-a

remador
-a

masculí i femení marina, marítim i esports rameur -euse
Diccionari Castellà Català

remadura

remadura

femení poc freqüent remada , voga , vogada
Diccionari Català Alemany

remagencar

remagencar

verb transitiu agricultura zum dritten Mal ackern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

remagencar

remagencar

verb transitiu agricultura rebinar
Conjugador Català

remagencar


<title type="display">remagencar</title>

    1. INFINITIU

    1. remagencar

    2. GERUNDI

    1. remagencant

    3. PARTICIPI

    1. remagencat
    2. remagencada
    3. remagencats
    4. remagencades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. remagenco
      2. remagenques
      3. remagenca
      4. remagenquem
      5. remagenqueu
      6. remagenquen

      2. IMPERFET

      1. remagencava
      2. remagencaves
      3. remagencava
      4. remagencàvem
      5. remagencàveu
      6. remagencaven

      3. PASSAT

      1. remagenquí
      2. remagencares
      3. remagencà
      4. remagencàrem
      5. remagencàreu
      6. remagencaren

      4. FUTUR

      1. remagencaré
      2. remagencaràs
      3. remagencarà
      4. remagencarem
      5. remagencareu
      6. remagencaran

      5. CONDICIONAL

      1. remagencaria
      2. remagencaries
      3. remagencaria
      4. remagencaríem
      5. remagencaríeu
      6. remagencarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. remagenqui
      2. remagenquis
      3. remagenqui
      4. remagenquem
      5. remagenqueu
      6. remagenquin

      2. IMPERFET

      1. remagenqués
      2. remagenquessis
      3. remagenqués
      4. remagenquéssim
      5. remagenquéssiu
      6. remagenquessin

    6. IMPERATIU

    1. remagenca
    2. remagenqui
    3. remagenquem
    4. remagenqueu
    5. remagenquin

remagencar

INFINITIU remagencar GERUNDI remagencant PARTICIPI remagencat remagencada remagencats remagencades INDICATIU PRESENT remagenco remagenques remagenca remagenquem remagenqueu remagenquen IMPERFET remagencava remagencaves remagencava remagencàvem remagencàveu remagencaven PASSAT remagenquí remagencares remagencà remagencàrem remagencàreu remagencaren FUTUR remagencaré remagencaràs remagencarà remagencarem remagencareu remagencaran CONDICIONAL remagencaria remagencaries remagencaria remagencaríem remagencaríeu remagencarien SUBJUNTIU PRESENT remagenqui remagenquis remagenqui remagenquem…
Diccionari Català Italià

remagencar

remagencar

verb transitiu agr risarchiare
Diccionari Català Anglès

remagencar

remagencar

verb transitiu agricultura to plough land for the second or third time
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remagencar

■ remagencar

verb transitiu Tornar a magencar
Informació complementària
Traducció