Es mostren 594845 resultats

remenar

<title type="display">remenar</title>

verb transitiu mescolare, rimescolare, rimestare. Remenar la salsa, rimescolare la salsa. || [agitar] agitare, scuotere. Remeneu-ho abans d'usar-ne, agitare prima dell'uso. || [el foc] attizzare. || [barrejar] mescolare. Remena les cartes, mescola le carte. || [bellugar] dimenare. Remena la cua, dimena la coda. || [el cul] sculettare, dimenare. || [tenir entre mans] maneggiare. || [tocar] frugare, toccare. || fig toccare, tirare fuori, rimestare. No remenem més aquesta qüestió, non tiriamo più fuori questa questione. || val més no remenar-ho lasciamo (o meglio lasciar) perdere.

verb pronominal agitarsi, muoversi, dimenarsi, dibattersi, contorcersi.

remenar

verb transitiu mescolare, rimescolare, rimestare Remenar la salsa , rimescolare la salsa || agitar agitare, scuotere Remeneu-ho abans d'usar-ne , agitare prima dell'uso || el foc attizzare || barrejar mescolare Remena les cartes , mescola le carte || bellugar dimenare Remena la cua , dimena la coda || el cul sculettare, dimenare || tenir entre mans maneggiare || tocar frugare, toccare || fig toccare, tirare fuori, rimestare No remenem més aquesta qüestió , non tiriamo più fuori questa questione || val més no remenar-ho lasciamo o meglio lasciar perdere verb pronominal agitarsi…
DIDAC Diccionari escolar

remenar

<title type="display">remenar</title>

    verb
  1. Moure el menjar amb una cullera o amb un altre estri de cuina perquè no s'enganxi o perquè es barregi bé. També es remenen les coses que es barregen o mesclen, com la xocolata en pols que posem a la llet.
  2. Moure o bellugar d'una banda a l'altra. Quan un gos remena la cua està content.
  3. Tocar molt una cosa, fer anar coses d'una banda a l'altra. Si remenem llibres i papers vells ens omplirem de pols.
  4. Quan un jugador remena les cartes de la baralla les barreja per tornar a començar el joc, les canvia de lloc, passa les de dalt a baix, etc.

remenar

verb Moure el menjar amb una cullera o amb un altre estri de cuina perquè no s'enganxi o perquè es barregi bé També es remenen les coses que es barregen o mesclen, com la xocolata en pols que posem a la llet Moure o bellugar d'una banda a l'altra Quan un gos remena la cua està content Tocar molt una cosa, fer anar coses d'una banda a l'altra Si remenem llibres i papers vells ens omplirem de pols Quan un jugador remena les cartes de la baralla les barreja per tornar a començar el joc, les canvia de lloc, passa les de dalt a baix, etc
Diccionari Català Alemany

remenar


<title type="display">remenar</title>

    verb transitiu
  1. schwenken.
  2. schütteln.
  3. també gastronomia (um)rühren.
  4. [Karten] mischen.
  5. figuradament durch-, um-wühlen.
  6. aufwühlen.
  7. [Korn] umschaufeln.
  8. [Mörtel] mischen.
  9. remenar el cap den Kopf schütteln.
  10. remenar el cul mit den Hüften wackeln.
  11. remenar la cua mit dem Schwanz wedeln.
  12. verb reflexiu sich hin und her wälzen (im Bett).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

remenar

verb transitiu schwenken schütteln també gastronomia umrühren Karten mischen figuradament durch-, um-wühlen aufwühlen Korn umschaufeln Mörtel mischen remenar el cap den Kopf schütteln remenar el cul mit den Hüften wackeln remenar la cua mit dem Schwanz wedeln verb reflexiu sich hin und her wälzen im Bett © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remenar</title>

Compareu: barrejar
Etimologia: de menar 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu
    1. Moure, agitar, una mescla perquè esdevingui més íntima, perquè es formi una emulsió, una solució, etc. Fer morter remenant la mescla de calç, sorra i aigua. Remenar amb una cullera. Remenar un líquid tèrbol perquè no formi pòsit.
    2. Remoure, barrejar. Remena bé el caliu. Remena les cartes.
    3. per analogia Tenir entre mans; tractar. Tot el dia remena llibres, diners.
    4. figuradament Parlar insistentment d’una cosa. És un assumpte que val més que no el remenem.
    5. remenar les cireres figuradament Tenir el poder, obrar sense restriccions d’altri.
  2. transitiu Moure, bellugar, d’una part a l’altra. Remenar el cap. Remenar la cua, un gos.
  3. pronominal Regirar-se. Remenar-se al llit, agitat per la febre.

■ remenar

verb transitiu Moure, agitar, una mescla perquè esdevingui més íntima, perquè es formi una emulsió, una solució, etc Fer morter remenant la mescla de calç, sorra i aigua Remenar amb una cullera Remenar un líquid tèrbol perquè no formi pòsit Remoure, barrejar Remena bé el caliu Remena les cartes per analogia Tenir entre mans tractar Tot el dia remena llibres, diners figuradament Parlar insistentment d’una cosa És un assumpte que val més que no el remenem remenar les cireres figuradament Tenir el poder, obrar sense restriccions d’altri transitiu Moure, bellugar, d’una part a l’altra Remenar el…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

remença

remença

femení antigament redempció història , dret i agricultura d'un serf rachat m • home , pagès de remença masculí serf attaché à la glèbe
Diccionari de sinònims Franquesa

remença

remença

→ redempció → esclau © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

remença

remença

femení hist dr d'un serf riscatto m masculí o pagès de la remença servo della gleba
Diccionari Català Anglès

remença

remença

femení redemption
Diccionari Català Castellà

remença

remença

Cat femení història d'un serf redención personal masculí o pagès de remença siervo de la gleba , remensa cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remença</title>

Etimologia: deriv. del cat. ant. reembre ‘redimir’ 1a font: 1283
  1. femení
    1. antigament Redempció.
    2. història del dret català A la Catalunya Vella, a partir del segle XI, dret (pagament d’una redempció personal) que el senyor territorial podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la.
  2. (o pagès de remença) masculí Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a un domini senyorial que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.

■ remença

femení antigament Redempció història del dret català A la Catalunya Vella, a partir del segle XI, dret pagament d’una redempció personal que el senyor territorial podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la o pagès de remença masculí Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a un domini senyorial que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença
Informació complementària
Traducció