Es mostren 594845 resultats

remesclar


<title type="display">remesclar</title>

    1. INFINITIU

    1. remesclar

    2. GERUNDI

    1. remesclant

    3. PARTICIPI

    1. remesclat
    2. remesclada
    3. remesclats
    4. remesclades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. remesclo
      2. remescles
      3. remescla
      4. remesclem
      5. remescleu
      6. remesclen

      2. IMPERFET

      1. remesclava
      2. remesclaves
      3. remesclava
      4. remesclàvem
      5. remesclàveu
      6. remesclaven

      3. PASSAT

      1. remesclí
      2. remesclares
      3. remesclà
      4. remesclàrem
      5. remesclàreu
      6. remesclaren

      4. FUTUR

      1. remesclaré
      2. remesclaràs
      3. remesclarà
      4. remesclarem
      5. remesclareu
      6. remesclaran

      5. CONDICIONAL

      1. remesclaria
      2. remesclaries
      3. remesclaria
      4. remesclaríem
      5. remesclaríeu
      6. remesclarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. remescli
      2. remesclis
      3. remescli
      4. remesclem
      5. remescleu
      6. remesclin

      2. IMPERFET

      1. remesclés
      2. remesclessis
      3. remesclés
      4. remescléssim
      5. remescléssiu
      6. remesclessin

    6. IMPERATIU

    1. remescla
    2. remescli
    3. remesclem
    4. remescleu
    5. remesclin

remesclar

INFINITIU remesclar GERUNDI remesclant PARTICIPI remesclat remesclada remesclats remesclades INDICATIU PRESENT remesclo remescles remescla remesclem remescleu remesclen IMPERFET remesclava remesclaves remesclava remesclàvem remesclàveu remesclaven PASSAT remesclí remesclares remesclà remesclàrem remesclàreu remesclaren FUTUR remesclaré remesclaràs remesclarà remesclarem remesclareu remesclaran CONDICIONAL remesclaria remesclaries remesclaria remesclaríem remesclaríeu remesclarien SUBJUNTIU PRESENT remescli remesclis remescli remesclem remescleu remesclin IMPERFET remesclés remesclessis…
Gran Diccionari de la llengua catalana

remesclar

remesclar

verb transitiu Tornar a mesclar, insistir a mesclar coses ja mesclades
Informació complementària
Diccionari der aranés

reméter

<title type="display">reméter </title>

    v tr
  1. Enviar ua causa d’un lòc a un aute.
  2. Perdonar ua pena, un deute, ua fauta, ua ofensa, etc.
  3. Hèr ua indicacion en un escrit entà enviar ath lector tà un aute lòc deth tèxte.

    4. Català: 1. remetre, trametre, enviar; 2. remetre, perdonar, condonar; 3. remetre


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

reméter

v tr Enviar ua causa d’un lòc a un aute Perdonar ua pena, un deute, ua fauta, ua ofensa, etc Hèr ua indicacion en un escrit entà enviar ath lector tà un aute lòc deth tèxte Català 1 remetre, trametre, enviar 2 remetre, perdonar, condonar 3 remetre © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

remeter

remeter

verb transitiu reposar , tornar a ficar sábanas, etc ficar ben endins , ficar a sota
Diccionari Català francès

remetre


<title type="display">remetre</title>

Pronúncia: rəmɛ́tɾə
    [pp: remès] verb transitiu
  1. [perdonar] remettre, pardonner. Remetre una culpa, pardonner une faute.
  2. [confiar] confier. Remetre un secret a la discreció de la veïna, confier un secret à la discrétion de la voisine.
  3. [en un text] renvoyer. L'autor ens remet al primer capítol, l'auteur nous renvoie au premier chapitre.
  4. [trametre] transmettre.
    5. verb intransitiu
  5. [perdre d'intensitat] diminuer, faiblir, tomber, se calmer pron, s'apaiser pron. La febre comença a remetre, la fièvre commence à tomber. El vent remet, le vent tombe.
    6. verb pronominal
  6. [atenir-se] s'en remettre à.

remetre

pp remès verb transitiu perdonar remettre , pardonner Remetre una culpa , pardonner une faute confiar confier Remetre un secret a la discreció de la veïna , confier un secret à la discrétion de la voisine en un text renvoyer L'autor ens remet al primer capítol , l'auteur nous renvoie au premier chapitre trametre transmettre verb intransitiu perdre d'intensitat diminuer , faiblir , tomber , se calmer pron , s'apaiser pron La febre comença a remetre , la fièvre commence à tomber El vent remet , le vent tombe verb pronominal atenir-se s'en remettre à
Diccionari de sinònims Franquesa

remetre

remetre

v tr → perdonar → deixar → enviar remetre's   pron → atenir-se v intr → disminuir © Manuel Franquesa
Conjugador Català

remetre


<title type="display">remetre</title>

    1. INFINITIU

    1. remetre

    2. GERUNDI

    1. remetent

    3. PARTICIPI

    1. remès
    2. remesa
    3. remesos
    4. remeses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. remeto
      2. remets
      3. remet
      4. remetem
      5. remeteu
      6. remeten

      2. IMPERFET

      1. remetia
      2. remeties
      3. remetia
      4. remetíem
      5. remetíeu
      6. remetien

      3. PASSAT

      1. remetí
      2. remeteres
      3. remeté
      4. remetérem
      5. remetéreu
      6. remeteren

      4. FUTUR

      1. remetré
      2. remetràs
      3. remetrà
      4. remetrem
      5. remetreu
      6. remetran

      5. CONDICIONAL

      1. remetria
      2. remetries
      3. remetria
      4. remetríem
      5. remetríeu
      6. remetrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. remeti
      2. remetis
      3. remeti
      4. remetem
      5. remeteu
      6. remetin

      2. IMPERFET

      1. remetés
      2. remetessis
      3. remetés
      4. remetéssim
      5. remetéssiu
      6. remetessin

    6. IMPERATIU

    1. remet
    2. remeti
    3. remetem
    4. remeteu
    5. remetin

remetre

INFINITIU remetre GERUNDI remetent PARTICIPI remès remesa remesos remeses INDICATIU PRESENT remeto remets remet remetem remeteu remeten IMPERFET remetia remeties remetia remetíem remetíeu remetien PASSAT remetí remeteres remeté remetérem remetéreu remeteren FUTUR remetré remetràs remetrà remetrem remetreu remetran CONDICIONAL remetria remetries remetria remetríem remetríeu remetrien SUBJUNTIU PRESENT remeti remetis remeti remetem remeteu remetin IMPERFET remetés remetessis remetés remetéssim remetéssiu remetessin IMPERATIU remet remeti remetem remeteu remetin
Diccionari Català Italià

remetre

<title type="display">remetre</title>

[pp remès] verb transitiu [condonar] perdonare, condonare, rimettere. || [confiar] rimettere, affidare. Remetre una decisió a la discreció d'algú, rimettere al giudizio di qualcuno una decisione. || [ajornar] rimandare, differire, rimettere. || [en un text] rinviare. || [fer a mans] dare, rimettere, ricapitare. || [enviar] spedire, inviare, mandare, rimettere.

verb intransitiu scendere, scemare, calare. Remetre la febre, scemare la febbre.

verb pronominal attenersi, conformarsi.

remetre

pp remès verb transitiu condonar perdonare, condonare, rimettere || confiar rimettere, affidare Remetre una decisió a la discreció d'algú , rimettere al giudizio di qualcuno una decisione || ajornar rimandare, differire, rimettere || en un text rinviare || fer a mans dare, rimettere, ricapitare || enviar spedire, inviare, mandare, rimettere verb intransitiu scendere, scemare, calare Remetre la febre , scemare la febbre verb pronominal attenersi, conformarsi
Diccionari Català Castellà

remetre


<title type="display">remetre</title>

    verb transitiu
  1. [condonar] perdonar, condonar, remitir. Li fou remesa la culpa, se le perdonó la culpa.
  2. [confiar] confiar, poner en manos de. Remetre una cosa a la discreció d'algú, confiar una cosa a la discreción de alguien.
  3. [diferir] aplazar, dejar para más adelante.
  4. [fer a mans] entregar, dar.
  5. [trametre] enviar, remitir.
  6. [dins un text] remitir, hacer una remisión.
    7. verb intransitiu
  7. remitir, ceder. La febre ja remet, la fiebre ya remite.
    8. verb pronominal
  8. [atenir-se] remitirse, atenerse. Em remeto a les instruccions rebudes, me remito a las instrucciones recibidas.

remetre

verb transitiu condonar perdonar , condonar , remitir Li fou remesa la culpa , se le perdonó la culpa confiar confiar , poner en manos de Remetre una cosa a la discreció d'algú , confiar una cosa a la discreción de alguien diferir aplazar , dejar para más adelante fer a mans entregar , dar trametre enviar , remitir dins un text remitir , hacer una remisión verb intransitiu remitir , ceder La febre ja remet , la fiebre ya remite verb pronominal atenir-se remitirse , atenerse Em remeto a les instruccions rebudes , me remito a las instrucciones recibidas
Diccionari Català Anglès

remetre


<title type="display">remetre</title>

Pronúncia: rəmɛ́tɾə
    [participi remès] verb transitiu
  1. [pecats] to forgive, pardon.
  2. correus to send.
  3. [diners] to remit.
  4. comerç i mercat to send, ship, consign.
  5. literatura to refer (a to).
    6. verb pronominal
  6. to abide by, obey.
  7. to stand by, adhere to, keep to.
    8. verb intransitiu
  8. to slacken, diminish, let up.

remetre

participi remès verb transitiu pecats to forgive , pardon correus to send diners to remit comerç i mercat to send , ship , consign literatura to refer a to verb pronominal to abide by , obey to stand by , adhere to , keep to verb intransitiu to slacken , diminish , let up