Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594845 resultats

remugar

<title type="display">remugar</title>

[També remuguejar]

[! Conjugació: amb GU davant E, I]

verb

Un animal remugant remuga quan torna a mastegar l'herba que s'havia empassat i que ha fet tornar a la boca des de la primera part de l'estómac.
Es diu que una persona remuga si diu coses en veu baixa, entre dents, queixant-se d'algú o d'alguna cosa.

remugar

També remuguejar Conjugació amb GU davant E, I verb Un animal remugant remuga quan torna a mastegar l'herba que s'havia empassat i que ha fet tornar a la boca des de la primera part de l'estómac Es diu que una persona remuga si diu coses en veu baixa, entre dents, queixant-se d'algú o d'alguna cosa

remugar

<title type="display">remugar</title>

Pronúncia: rəmuɣá

verb transitiu

zoologia ruminer, remâcher infr.
figuradament [rondinar] grommeler, bougonner, grogner, renâcler, ronchonner, marmonner.

remugar

verb transitiu zoologia ruminer , remâcher infr figuradament rondinar grommeler , bougonner , grogner , renâcler , ronchonner , marmonner

■ remugar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remugar</title>

Etimologia: del ll. rūmĭgare, íd., der. de rūma ‘primer estómac dels remugants’, que hagué de donar *rumegar, amb metàtesi posterior afavorida per la versemblança del prefix re-, indicador d’acció repetida com la que fan els remugants tornant a mastegar 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

fisiologia animal Mastegar els remugants per segona vegada els aliments, en el remugament.
[sovint usat absolutament] figuradament Parlar entre dents, generalment en senyal d’enuig, de desgrat, de desaprovació, etc. Es passava el dia remugant, descontent amb tot el que li manaven fer.

■ remugar

verb transitiu fisiologia animal Mastegar els remugants per segona vegada els aliments, en el remugament sovint usat absolutament figuradament Parlar entre dents, generalment en senyal d’enuig, de desgrat, de desaprovació, etc Es passava el dia remugant, descontent amb tot el que li manaven fer

remugle

<title type="display">remugle</title>

Pronúncia: ʀəmygl

masculí antigament i literàriament pudor f de florit (de resclosit).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

remugle

masculí antigament i literàriament pudor f de florit de resclosit © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

remugó

<title type="display">remugó</title>

Pronúncia: rəmuɣó

masculí rumination.

remugó

masculí rumination

remugó

masculí

[remugament] rumia f, rumiadura f.
[soroll del remuc] rumia f, rumiar. Se sentia el remugó de les cabres, se oía el rumiar de las cabras.
figuradament [remor] rumor, murmullo, susurro.

remugó

masculí remugament rumia f , rumiadura f soroll del remuc rumia f , rumiar Se sentia el remugó de les cabres , se oía el rumiar de las cabras figuradament remor rumor , murmullo , susurro