Es mostren 594845 resultats

renegaire

renegaire

adjectiu i masculí i femení sboccato -a, scurrile, spudorato -a
Diccionari Català Alemany

renegaire

renegaire

masculí i femení Flucherin m f Gotteslästerer m figuradament Läster-maul n , -zunge f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renegaire

■ renegaire

adjectiu i masculí i femení Que té costum de dir renecs molt sovint
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

renegaire

renegaire

adjectiu i masculí i femení fort -e en gueule , grossier -ère
Diccionari Català Anglès

renegament

renegament

masculí renunciation disowning , repudiation dir renecs blasphemy , swearing
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renegament

■ renegament

masculí Acció de renegar
Traducció
Diccionari Català Alemany

renegament

renegament

masculí Verleugnung, Lossagung f també eclesiàstic Abfall m Fluch m , Lästern n , Lästerung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

renegament

renegament

masculí reniement
Conjugador Català

renegar


<title type="display">renegar</title>

    1. INFINITIU

    1. renegar

    2. GERUNDI

    1. renegant

    3. PARTICIPI

    1. renegat
    2. renegada
    3. renegats
    4. renegades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. renego
      2. renegues
      3. renega
      4. reneguem
      5. renegueu
      6. reneguen

      2. IMPERFET

      1. renegava
      2. renegaves
      3. renegava
      4. renegàvem
      5. renegàveu
      6. renegaven

      3. PASSAT

      1. reneguí
      2. renegares
      3. renegà
      4. renegàrem
      5. renegàreu
      6. renegaren

      4. FUTUR

      1. renegaré
      2. renegaràs
      3. renegarà
      4. renegarem
      5. renegareu
      6. renegaran

      5. CONDICIONAL

      1. renegaria
      2. renegaries
      3. renegaria
      4. renegaríem
      5. renegaríeu
      6. renegarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. renegui
      2. reneguis
      3. renegui
      4. reneguem
      5. renegueu
      6. reneguin

      2. IMPERFET

      1. renegués
      2. reneguessis
      3. renegués
      4. reneguéssim
      5. reneguéssiu
      6. reneguessin

    6. IMPERATIU

    1. renega
    2. renegui
    3. reneguem
    4. renegueu
    5. reneguin

renegar

INFINITIU renegar GERUNDI renegant PARTICIPI renegat renegada renegats renegades INDICATIU PRESENT renego renegues renega reneguem renegueu reneguen IMPERFET renegava renegaves renegava renegàvem renegàveu renegaven PASSAT reneguí renegares renegà renegàrem renegàreu renegaren FUTUR renegaré renegaràs renegarà renegarem renegareu renegaran CONDICIONAL renegaria renegaries renegaria renegaríem renegaríeu renegarien SUBJUNTIU PRESENT renegui reneguis renegui reneguem renegueu reneguin IMPERFET renegués reneguessis renegués reneguéssim reneguéssiu reneguessin IMPERATIU renega renegui reneguem…
Diccionari Castellà Català

renegar


<title type="display">renegar</title>

    verb intransitiu [Se conjuga como: apretar]
  1. renegar tr intr. Renegar de la fe, de su familia, renegar la (o de la) fe, la (o de la) seva família.
  2. [blasfemar] renegar, flastomar.
  3. familiarment [injuriar] injuriar, ultratjar, blasfemar.
  4. familiarment [refunfuñar] rondinar, remugar.

renegar

verb intransitiu Se conjuga como apretar renegar tr intr Renegar de la fe, de su familia , renegar la o de la fe, la o de la seva família blasfemar renegar , flastomar familiarment injuriar injuriar , ultratjar , blasfemar familiarment refunfuñar rondinar , remugar