Es mostren 594845 resultats

renunciante

renunciante

adjectiu i masculí i femení renunciant
Diccionari Català Anglès

renunciar


<title type="display">renunciar</title>

Pronúncia: rənunsiá
    verb transitiu
  1. dret to renounce, surrender, relinquish.
  2. [projecte, hàbit] to give up.
  3. [càrrec] to resign.
    4. verb intransitiu
  4. renunciar a to give up, abandon.
  5. renunciar al tron to abdicate.

renunciar

verb transitiu dret to renounce , surrender , relinquish projecte, hàbit to give up càrrec to resign verb intransitiu renunciar a to give up , abandon renunciar al tron to abdicate
Diccionari Català Castellà

renunciar


<title type="display">renunciar</title>

    verb transitiu
  1. [cedir] renunciar intr. Mai no renunciaré la meva part de l'herència, nunca renunciaré a mi parte de herencia.
    2. verb intransitiu
  2. [abandonar] renunciar. Va renunciar al món, renunció al mundo.
  3. renunciar a si mateix renunciarse a sí mismo.

renunciar

verb transitiu cedir renunciar intr Mai no renunciaré la meva part de l'herència , nunca renunciaré a mi parte de herencia verb intransitiu abandonar renunciar Va renunciar al món , renunció al mundo renunciar a si mateix renunciarse a sí mismo
Conjugador Català

renunciar


<title type="display">renunciar</title>

    1. INFINITIU

    1. renunciar

    2. GERUNDI

    1. renunciant

    3. PARTICIPI

    1. renunciat
    2. renunciada
    3. renunciats
    4. renunciades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. renuncio
      2. renuncies
      3. renuncia
      4. renunciem
      5. renuncieu
      6. renuncien

      2. IMPERFET

      1. renunciava
      2. renunciaves
      3. renunciava
      4. renunciàvem
      5. renunciàveu
      6. renunciaven

      3. PASSAT

      1. renuncií
      2. renunciares
      3. renuncià
      4. renunciàrem
      5. renunciàreu
      6. renunciaren

      4. FUTUR

      1. renunciaré
      2. renunciaràs
      3. renunciarà
      4. renunciarem
      5. renunciareu
      6. renunciaran

      5. CONDICIONAL

      1. renunciaria
      2. renunciaries
      3. renunciaria
      4. renunciaríem
      5. renunciaríeu
      6. renunciarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. renunciï
      2. renunciïs
      3. renunciï
      4. renunciem
      5. renuncieu
      6. renunciïn

      2. IMPERFET

      1. renunciés
      2. renunciessis
      3. renunciés
      4. renunciéssim
      5. renunciéssiu
      6. renunciessin

    6. IMPERATIU

    1. renuncia
    2. renunciï
    3. renunciem
    4. renuncieu
    5. renunciïn

renunciar

INFINITIU renunciar GERUNDI renunciant PARTICIPI renunciat renunciada renunciats renunciades INDICATIU PRESENT renuncio renuncies renuncia renunciem renuncieu renuncien IMPERFET renunciava renunciaves renunciava renunciàvem renunciàveu renunciaven PASSAT renuncií renunciares renuncià renunciàrem renunciàreu renunciaren FUTUR renunciaré renunciaràs renunciarà renunciarem renunciareu renunciaran CONDICIONAL renunciaria renunciaries renunciaria renunciaríem renunciaríeu renunciarien SUBJUNTIU PRESENT renunciï renunciïs renunciï renunciem renuncieu renunciïn IMPERFET renunciés renunciessis…
Diccionari Castellà Català

renunciar


<title type="display">renunciar</title>

    verb intransitiu
  1. [abandonar] renunciar. Renunciar al mundo, renunciar al món.
  2. [ceder] renunciar tr. Renunciar a sus derechos, a un título, renunciar els seus drets, un títol.
  3. [en los naipes] renunciar.
  4. renunciarse a sí mismo renunciar a si mateix.

renunciar

verb intransitiu abandonar renunciar Renunciar al mundo , renunciar al món ceder renunciar tr Renunciar a sus derechos, a un título , renunciar els seus drets, un títol en los naipes renunciar renunciarse a sí mismo renunciar a si mateix
Diccionari de sinònims Franquesa

renunciar


<title type="display">renunciar</title>

  1. v. tr.
    deixar (→)
    cedir (→)
    abjurar, renunciar amb jurament a unes creences.
    abdicar. Abdicà la corona.
    resignar (tr.)
    abandonar (→)
    renegar (una idea, una religió)
    repudiar (pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc.
    declinar. Ell ha declinat aquest honor.
    dimitir o demetre (un càrrec)
  2. v. intr. Abandonar definitivament, cessar de pretendre.
    desistir (de fer una cosa)
    privar-se de
    departir-se de, renunciar a la manera de pensar o d'obrar.
    desprendre's o deseixir-se (d'una cosa)
    retirar-se. Es retirà del món (del teatre, etc.).
    deposar. Deposar el seu orgull, la seva actitud.
    desapropiar-se. Es desapropià de totes les coses mundanes.
    despullar-se (fig.). Despullar-se del poder.
    sacrificar (una cosa), renunciar-hi per a l'obtenció de quelcom d'altre.
    deixar-ho córrer
    plegar banderes (fig.), renunciar a una empresa començada.
    treure's (una cosa) del cap (o de la barretina)
    fer-hi una (o la) creu (fig). Va agafar el noiet... i, encarant-lo amb la mar... va dir: Fes-hi la creu per un mai més (Ruyra).



© Manuel Franquesa

renunciar

v tr deixar → cedir → abjurar , renunciar amb jurament a unes creences abdicar Abdicà la corona resignar tr abandonar → renegar una idea, una religió repudiar pròp, el cònjuge, per ext doctrines, engatjaments, etc declinar Ell ha declinat aquest honor dimitir o demetre un càrrec v intr Abandonar definitivament, cessar de pretendre desistir de fer una cosa privar-se de departir-se de , renunciar a la manera de pensar o d'obrar desprendre's o deseixir-se d'una cosa retirar-se Es retirà del món del teatre , etc deposar Deposar el seu orgull, la seva actitud desapropiar-se Es…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renunciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renunciar</title>

Partició sil·làbica: re_nun_ci_ar
Etimologia: del ll. renuntiare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb
  1. transitiu Cedir algú per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret). Renunciar una herència, una promoció, un títol.
  2. intransitiu
    1. Abandonar definitivament, cessar de pretendre, deixar de fer quelcom que hom podia fer, o tenia dret a fer. Renunciar al món. Renunciar al teatre.
    2. renunciar a si mateix Deseixir-se de tot amor propi, privar-se de fer la pròpia voluntat.
  3. intransitiu jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes no servir d’un coll, tot i tenir-ne.

■ renunciar

verb transitiu Cedir algú per pròpia voluntat allò que li pertany, a què té dret Renunciar una herència, una promoció, un títol intransitiu Abandonar definitivament, cessar de pretendre, deixar de fer quelcom que hom podia fer, o tenia dret a fer Renunciar al món Renunciar al teatre renunciar a si mateix Deseixir-se de tot amor propi, privar-se de fer la pròpia voluntat intransitiu jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes no servir d’un coll, tot i tenir-ne
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

renunciar

<title type="display">renunciar</title>

verb transitiu [cedir] rinunziare intr, cedere, dare. Mai no renunciarà la part que li toca, non cederà mai la parte che gli spetta.

verb intransitiu [abandonar] rinunziare, abbandonare tr, allontanarsi pron. Renunciar al teatre, abbandonare il teatro.

renunciar

verb transitiu cedir rinunziare intr , cedere, dare Mai no renunciarà la part que li toca , non cederà mai la parte che gli spetta verb intransitiu abandonar rinunziare, abbandonare tr , allontanarsi pron Renunciar al teatre , abbandonare il teatro
DIDAC Diccionari escolar

renunciar

<title type="display">renunciar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Dir que no volem una cosa que ens correspon, que és nostra, a la qual tenim dret. Si renunciem una herència, els altres hereus rebran més coses. Hi ha prínceps que han renunciat la corona, no han volgut ser reis.
  2. Abandonar definitivament, deixar de voler, de fer una cosa que podíem fer, o que teníem dret a fer. Sempre s'ha dit que les monges són persones que han renunciat al món. Si un actor renuncia al teatre ja no tornarà a actuar en un escenari.
irrenunciable, renúncia

renunciar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Dir que no volem una cosa que ens correspon, que és nostra, a la qual tenim dret Si renunciem una herència, els altres hereus rebran més coses Hi ha prínceps que han renunciat la corona, no han volgut ser reis Abandonar definitivament, deixar de voler, de fer una cosa que podíem fer, o que teníem dret a fer Sempre s'ha dit que les monges són persones que han renunciat al món Si un actor renuncia al teatre ja no tornarà a actuar en un escenari irrenunciable , renúncia
Diccionari Català Alemany

renunciar


<title type="display">renunciar</title>

    verb transitiu
  1. renunciar un càrrec ein Amt niederlegen.
  2. renunciar una herència auf eine Erbschaft verzichten bzw eine Erbschaft ausschlagen.
  3. renunciar un títol einem Titel entsagen.
    4. verb intransitiu
  4. verzichten (a auf ac).
  5. renunciar al món der Welt entsagen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

renunciar

verb transitiu renunciar un càrrec ein Amt niederlegen renunciar una herència auf eine Erbschaft verzichten bzw eine Erbschaft ausschlagen renunciar un títol einem Titel entsagen verb intransitiu verzichten a auf ac renunciar al món der Welt entsagen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat