Es mostren 594823 resultats

ascendent


<title type="display">ascendent</title>

Pronúncia: əsəndén
    adjectiu
  1. [que ascendeix] ascendant -e, montant -e.
  2. astrologia, música i botànica ascendant -e.
  3. línia ascendent lignée.
    4. masculí i femení
  4. [parent] ascendant m.
    5. masculí
  5. figuradament astronomia ascendant.
  6. figuradament [predomini moral] ascendant, empire. Tenir molt d'ascendent sobre algú, avoir (exercer) de l'ascendant sur quelqu'un.

ascendent

adjectiu que ascendeix ascendant -e , montant -e astrologia , música i botànica ascendant -e línia ascendent lignée masculí i femení parent ascendant m masculí figuradament astronomia ascendant figuradament predomini moral ascendant , empire Tenir molt d'ascendent sobre algú , avoir exercer de l'ascendant sur quelqu'un
Diccionari Castellà Català

ascendente

ascendente

adjectiu i masculí i femení ascendent
Diccionari Castellà Català

ascender

ascender

Se conjuga como defender verb intransitiu ascendir , pujar verb transitiu ascendir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascendible

■ ascendible

adjectiu Susceptible o digne d’ésser ascendit
Diccionari Castellà Català

ascendiente

ascendiente

adjectiu i masculí ascendent
Diccionari Anglès Català

ascending

ascending

adjective ascendent
Diccionari Català Castellà

ascendir

ascendir

    verb intransitiu
  1. [pujar] ascender, subir.
    2. verb transitiu
  2. [promoure] ascender, promover.

ascendir

verb intransitiu pujar ascender , subir verb transitiu promoure ascender , promover
Diccionari de sinònims Franquesa

ascendir


<title type="display">ascendir</title>

  1. v. intr.
    pujar (→)
    muntar
    escalar, ascendir en un lloc per mitjà d'escales llevadisses i, per anal., de qualsevol mitjà i àdhuc a peu. Escalar una muntanya.
    enfilar-se
    enlairar-se
  2. v. tr. Donar un ascens.
    promoure. Fou promogut a la dignitat cardenalícia.
    elevar. Ha estat elevat al grau de general.
    (En llenguatge militar s'usa exclusivament el verb ascendir.)



© Manuel Franquesa

ascendir

v intr pujar → muntar escalar , ascendir en un lloc per mitjà d'escales llevadisses i, per anal, de qualsevol mitjà i àdhuc a peu Escalar una muntanya enfilar-se enlairar-se v tr Donar un ascens promoure Fou promogut a la dignitat cardenalícia elevar Ha estat elevat al grau de general En llenguatge militar s'usa exclusivament el verb ascendir © Manuel Franquesa
Conjugador Català

ascendir


<title type="display">ascendir</title>

    1. INFINITIU

    1. ascendir

    2. GERUNDI

    1. ascendint

    3. PARTICIPI

    1. ascendit
    2. ascendida
    3. ascendits
    4. ascendides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ascendeixo
      2. ascendeixes
      3. ascendeix
      4. ascendim
      5. ascendiu
      6. ascendeixen

      2. IMPERFET

      1. ascendia
      2. ascendies
      3. ascendia
      4. ascendíem
      5. ascendíeu
      6. ascendien

      3. PASSAT

      1. ascendí
      2. ascendires
      3. ascendí
      4. ascendírem
      5. ascendíreu
      6. ascendiren

      4. FUTUR

      1. ascendiré
      2. ascendiràs
      3. ascendirà
      4. ascendirem
      5. ascendireu
      6. ascendiran

      5. CONDICIONAL

      1. ascendiria
      2. ascendiries
      3. ascendiria
      4. ascendiríem
      5. ascendiríeu
      6. ascendirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. ascendeixi
      2. ascendeixis
      3. ascendeixi
      4. ascendim
      5. ascendiu
      6. ascendeixin

      2. IMPERFET

      1. ascendís
      2. ascendissis
      3. ascendís
      4. ascendíssim
      5. ascendíssiu
      6. ascendissin

    6. IMPERATIU

    1. ascendeix
    2. ascendeixi
    3. ascendim
    4. ascendiu
    5. ascendeixin

ascendir

INFINITIU ascendir GERUNDI ascendint PARTICIPI ascendit ascendida ascendits ascendides INDICATIU PRESENT ascendeixo ascendeixes ascendeix ascendim ascendiu ascendeixen IMPERFET ascendia ascendies ascendia ascendíem ascendíeu ascendien PASSAT ascendí ascendires ascendí ascendírem ascendíreu ascendiren FUTUR ascendiré ascendiràs ascendirà ascendirem ascendireu ascendiran CONDICIONAL ascendiria ascendiries ascendiria ascendiríem ascendiríeu ascendirien SUBJUNTIU PRESENT ascendeixi ascendeixis ascendeixi ascendim ascendiu ascendeixin IMPERFET ascendís ascendissis ascendís ascendíssim ascendíssiu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascendir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascendir</title>

Etimologia: del ll. ascendĕre, íd.
    verb
  1. intransitiu
    1. Pujar. El globus ascendí cel amunt. Les despeses han ascendit per damunt dels pressuposts.
    2. Procedir d’un grau, una dignitat, un càrrec, etc., inferior a un altre de superior, d’allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat. Ascendir de comandant a tinent coronel. Les investigacions ascendeixen a la segona dinastia.
  2. transitiu Donar, concedir, un ascens. Ascendir el tinent a capità.
  3. ascendir en latitud marina, marítim Navegar cap a latituds més elevades.

■ ascendir

verb intransitiu Pujar El globus ascendí cel amunt Les despeses han ascendit per damunt dels pressuposts Procedir d’un grau, una dignitat, un càrrec, etc, inferior a un altre de superior, d’allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat Ascendir de comandant a tinent coronel Les investigacions ascendeixen a la segona dinastia transitiu Donar, concedir, un ascens Ascendir el tinent a capità ascendir en latitud marina, marítim Navegar cap a latituds més elevades
Informació complementària
Traducció