Es mostren 594844 resultats

reproach


<title type="display">reproach</title>

Pronúncia: rɪˈprəʊtʃ
    noun
  1. [spoken, etc.] retrat, blasme.
  2. [stain, disgrace] oprobi, deshonra.
  3. beyond reproach irreprotxable.
  4. term of reproach mot infamant.
  5. this is a reproach to us all això és deshonorant per a tots nosaltres.
  6. poverty is a reproach to civilization la pobresa és una vergonya per als països civilitzats.
  7. to be a reproach to... ser la vergonya de...
    8. transitive verb
  8. to reproach someone for something retreure a algú alguna cosa, (clavar \ tirar) per la cara d'algú alguna cosa.
    9. reflexive verb
  9. to reproach oneself for something atribuir-se la culpa d'alguna cosa.
  10. you have no reason to reproach yourself tu no en tens la culpa, no és culpa teva.

reproach

noun spoken, etc retrat , blasme stain, disgrace oprobi , deshonra beyond reproach irreprotxable term of reproach mot infamant this is a reproach to us all això és deshonorant per a tots nosaltres poverty is a reproach to civilization la pobresa és una vergonya per als països civilitzats to be a reproach to ser la vergonya de transitive verb to reproach someone for something retreure a algú alguna cosa , clavar \ tirar per la cara d'algú alguna cosa reflexive verb to reproach oneself for something atribuir-se la culpa d'alguna cosa you have no reason to reproach yourself tu no en…
Diccionari Anglès Català

reproachful

reproachful

adjective look, etc acusador , ple de retrets next day she was reproachful a l'endemà em va omplir de retrets
Diccionari Anglès Català

reproachfully

reproachfully

adverb look, etc amb retrets speak, etc en un to acusador
Diccionari Castellà Català

reprobable

reprobable

adjectiu reprovable
Diccionari Castellà Català

reprobación

reprobación

femení reprovació
Diccionari Castellà Català

reprobado
-da

reprobado
-da

adjectiu participio pasado de reprobar reprovat -ada adjectiu i masculí i femení religió réprobo rèprobe -a
Diccionari Castellà Català

reprobador
-ra

reprobador
-ra

adjectiu reprovador -a
Diccionari Castellà Català

reprobar


<title type="display">reprobar</title>

    verb transitiu [Se conjuga como: acordar]
  1. [condenar] reprovar. Reprobaba su conducta, reprovava la seva conducta.
  2. [recriminar] reprotxar, retreure, recriminar. Reprobar a alguien su comportamiento, reprotxar a algú el seu comportament.

reprobar

verb transitiu Se conjuga como acordar condenar reprovar Reprobaba su conducta , reprovava la seva conducta recriminar reprotxar , retreure , recriminar Reprobar a alguien su comportamiento , reprotxar a algú el seu comportament
Diccionari Anglès Català

reprobate

reprobate

noun rèprobe
Diccionari Francès Català

réprobateur
-trice


<title type="display">réprobateur</title>

Pronúncia: ʀepʀɔbatœʀ -tʀis
adjectiu reprovador -a. Un regard réprobateur, una mirada reprovadora (de reprovació).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

réprobateur
-trice

adjectiu reprovador -a Un regard réprobateur , una mirada reprovadora de reprovació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç