Es mostren 594844 resultats

reprovador

reprovador

adjectiu verwerfend vorwurfsvoll, tadelnd masculí i femení Tadlerin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reprovador
| reprovadora

■ reprovador
| reprovadora

adjectiu i masculí i femení Que reprova
Traducció
Diccionari Català francès

reprovador
-a

reprovador
-a

adjectiu i masculí i femení réprobateur -trice
Diccionari Anglès Català

reproval

reproval

noun reprovació
Diccionari Català Castellà

reprovar

reprovar

verb transitiu condemnar reprobar
Diccionari de sinònims Franquesa

reprovar

reprovar

→ blasmar , condemnar carbassejar o donar carbassa fam, reprovar un estudiant en els exàmens © Manuel Franquesa
Conjugador Català

reprovar


<title type="display">reprovar</title>

    1. INFINITIU

    1. reprovar

    2. GERUNDI

    1. reprovant

    3. PARTICIPI

    1. reprovat
    2. reprovada
    3. reprovats
    4. reprovades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. reprovo
      2. reproves
      3. reprova
      4. reprovem
      5. reproveu
      6. reproven

      2. IMPERFET

      1. reprovava
      2. reprovaves
      3. reprovava
      4. reprovàvem
      5. reprovàveu
      6. reprovaven

      3. PASSAT

      1. reproví
      2. reprovares
      3. reprovà
      4. reprovàrem
      5. reprovàreu
      6. reprovaren

      4. FUTUR

      1. reprovaré
      2. reprovaràs
      3. reprovarà
      4. reprovarem
      5. reprovareu
      6. reprovaran

      5. CONDICIONAL

      1. reprovaria
      2. reprovaries
      3. reprovaria
      4. reprovaríem
      5. reprovaríeu
      6. reprovarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. reprovi
      2. reprovis
      3. reprovi
      4. reprovem
      5. reproveu
      6. reprovin

      2. IMPERFET

      1. reprovés
      2. reprovessis
      3. reprovés
      4. reprovéssim
      5. reprovéssiu
      6. reprovessin

    6. IMPERATIU

    1. reprova
    2. reprovi
    3. reprovem
    4. reproveu
    5. reprovin

reprovar

INFINITIU reprovar GERUNDI reprovant PARTICIPI reprovat reprovada reprovats reprovades INDICATIU PRESENT reprovo reproves reprova reprovem reproveu reproven IMPERFET reprovava reprovaves reprovava reprovàvem reprovàveu reprovaven PASSAT reproví reprovares reprovà reprovàrem reprovàreu reprovaren FUTUR reprovaré reprovaràs reprovarà reprovarem reprovareu reprovaran CONDICIONAL reprovaria reprovaries reprovaria reprovaríem reprovaríeu reprovarien SUBJUNTIU PRESENT reprovi reprovis reprovi reprovem reproveu reprovin IMPERFET reprovés reprovessis reprovés reprovéssim reprovéssiu reprovessin…
Diccionari Català Alemany

reprovar

reprovar

verb transitiu eclesiàstic verdammen figuradament missbilligen • verurteilen, verwerfen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

reprovar

reprovar

verb transitiu to reprove , condemn to blame to damn candidat, examinand to fail
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reprovar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reprovar</title>

Etimologia: del ll. td. reprobare, íd.; amb tot, sembla segur que l’ètim ll. no és un der. de probare, sinó que es devia tractar d’una forma vg. per reprobrare, der. i substitut de opprob(r)are, der. de oprobrium ‘oprobi’ 1a font: s. XIV, Metge
    verb transitiu
  1. Condemnar un acte, un capteniment, etc., com a dolent. Reprovem la teva actitud.
  2. Excloure algú del nombre dels aprovats.
  3. religió i cristianisme Predeterminar Déu la reprovació d’algú.

■ reprovar

verb transitiu Condemnar un acte, un capteniment, etc, com a dolent Reprovem la teva actitud Excloure algú del nombre dels aprovats religió i cristianisme Predeterminar Déu la reprovació d’algú
Informació complementària
Traducció