Es mostren 594844 resultats

rèptil

rèptil

reptil

reptil

rèptil

rèptil

rèptil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rèptil</title>

Accessory
Etimologia: del ll. reptĭlis, íd., der. del ll. repĕre ‘arrossegar-se’ 1a font: s. XV, Cauliach
Body
  1. adjectiu Que camina arrossegant-se.
  2. adjectiu botànica
    1. Dit de les tiges ajagudes, que creixen recolzant-se en el sòl i que sovint emeten arrels.
    2. Dit dels rizomes que creixen superficialment i horitzontalment.
  3. masculí zoologia
    1. plural Classe de vertebrats peciloterms, unisexuals, amb el sistema nerviós poc desenvolupat i amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb els dits acabats en urpes, excepte en els ofidis i en alguns saures, que no tenen extremitats.
    2. singular Vertebrat de la classe dels rèptils.

rèptil

rèptil

rèptil

rèptil

<title type="display">rèptil</title>

[! Mot pla]
nom masculí Un rèptil és un animal vertebrat que es mou arrossegant el cos per terra i té una pell dura coberta per unes plaques unides les unes amb les altres. Alguns rèptils, com els cocodrils, tenen quatre potes amb cinc dits; altres, com les serps, no tenen potes. Els rèptils es reprodueixen per ous i no tenen temperatura constant.

Un rèptil

rèptil

Reptil

Reptil

rèptil

rèptil

reptile


<title type="display">reptile</title>

Pronúncia: ʀɛptil
    adjectiu
  1. antigament, literàriament i figuradament rèptil.
  2. masculí plural
  3. zoologia rèptils.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

reptile

reptile

reptile