Es mostren 594844 resultats

repudiament

repudiament

masculí repudiació © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

repudiament

repudiament

masculí repudi
Diccionari Castellà Català

repudiar

repudiar

verb transitiu a una mujer propia repudiar repudiar , rebutjar dret repudiar
Diccionari der aranés

repudiar

<title type="display">repudiar </title>

    v tr
  1. Refusar a ua persona damb era que s’a ligams sociaus o afectius.
  2. Refusar legaument ath pròpri conjunt.

    3. Català: repudiar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

repudiar

v tr Refusar a ua persona damb era que s’a ligams sociaus o afectius Refusar legaument ath pròpri conjunt Català repudiar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

repudiar

repudiar

    verb transitiu
  1. [rebutjar] repudiar, rechazar.
  2. dret [el cònjuge] repudiar. Repudià la seva muller, repudió a su mujer.
  3. dret [una herència] repudiar.

repudiar

verb transitiu rebutjar repudiar , rechazar dret el cònjuge repudiar Repudià la seva muller , repudió a su mujer dret una herència repudiar
Conjugador Català

repudiar


<title type="display">repudiar</title>

    1. INFINITIU

    1. repudiar

    2. GERUNDI

    1. repudiant

    3. PARTICIPI

    1. repudiat
    2. repudiada
    3. repudiats
    4. repudiades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. repudio
      2. repudies
      3. repudia
      4. repudiem
      5. repudieu
      6. repudien

      2. IMPERFET

      1. repudiava
      2. repudiaves
      3. repudiava
      4. repudiàvem
      5. repudiàveu
      6. repudiaven

      3. PASSAT

      1. repudií
      2. repudiares
      3. repudià
      4. repudiàrem
      5. repudiàreu
      6. repudiaren

      4. FUTUR

      1. repudiaré
      2. repudiaràs
      3. repudiarà
      4. repudiarem
      5. repudiareu
      6. repudiaran

      5. CONDICIONAL

      1. repudiaria
      2. repudiaries
      3. repudiaria
      4. repudiaríem
      5. repudiaríeu
      6. repudiarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. repudiï
      2. repudiïs
      3. repudiï
      4. repudiem
      5. repudieu
      6. repudiïn

      2. IMPERFET

      1. repudiés
      2. repudiessis
      3. repudiés
      4. repudiéssim
      5. repudiéssiu
      6. repudiessin

    6. IMPERATIU

    1. repudia
    2. repudiï
    3. repudiem
    4. repudieu
    5. repudiïn

repudiar

INFINITIU repudiar GERUNDI repudiant PARTICIPI repudiat repudiada repudiats repudiades INDICATIU PRESENT repudio repudies repudia repudiem repudieu repudien IMPERFET repudiava repudiaves repudiava repudiàvem repudiàveu repudiaven PASSAT repudií repudiares repudià repudiàrem repudiàreu repudiaren FUTUR repudiaré repudiaràs repudiarà repudiarem repudiareu repudiaran CONDICIONAL repudiaria repudiaries repudiaria repudiaríem repudiaríeu repudiarien SUBJUNTIU PRESENT repudiï repudiïs repudiï repudiem repudieu repudiïn IMPERFET repudiés repudiessis repudiés repudiéssim repudiéssiu repudiessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

repudiar

repudiar

→ repudiació , rebutjar , renunciar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

repudiar


<title type="display">repudiar</title>

    verb transitiu dret
  1. [jemanden] verstoßen.
  2. ablehnen, ausschlagen.
  3. zurückweisen, verzichten auf.
  4. repudiar la dona (filla) seine Frau (Tochter) verstoßen.
  5. repudiar una herència eine Erbschaft ausschlagen oder ablehnen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

repudiar

verb transitiu dret jemanden verstoßen ablehnen, ausschlagen zurückweisen, verzichten auf repudiar la dona filla seine Frau Tochter verstoßen repudiar una herència eine Erbschaft ausschlagen oder ablehnen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repudiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repudiar</title>

Partició sil·làbica: re_pu_di_ar
Etimologia: del ll. repudiare ‘rebutjar; repudiar’, i aquest, de repudium ‘repudi’ 1a font: c. 1400, Canals
    verb transitiu
    1. Rebutjar una persona amb la qual hom té lligam social o afectiu. Els convilatans el repudiaren així que se sabé que era el lladre.
    2. especialment Rebutjar legalment el consort pel repudi. L’emperador repudià la seva muller amb falses acusacions.
  2. Renunciar lliurement a allò a què hom té dret, una herència, una successió. Va repudiar l’herència perquè no volia problemes amb el seu germà.
  3. Rebutjar.

■ repudiar

verb transitiu Rebutjar una persona amb la qual hom té lligam social o afectiu Els convilatans el repudiaren així que se sabé que era el lladre especialment Rebutjar legalment el consort pel repudi L’emperador repudià la seva muller amb falses acusacions Renunciar lliurement a allò a què hom té dret, una herència, una successió Va repudiar l’herència perquè no volia problemes amb el seu germà Rebutjar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

repudiar

<title type="display">repudiar</title>

verb transitiu ripudiare, disconoscere, rinnegare. Repudiar els pares, ripudiare i genitori. || dr [la muller] ripudiare. || fig [rebutjar] ripudiare, respingere.

repudiar

verb transitiu ripudiare, disconoscere, rinnegare Repudiar els pares , ripudiare i genitori || dr la muller ripudiare || fig rebutjar ripudiare, respingere