Es mostren 594844 resultats

repudiar

repudiar

verb transitiu muller, violència, etc to repudiate to disown , disavow herència to renounce
DIDAC Diccionari escolar

repudiar

<title type="display">repudiar</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Rebutjar una persona o una cosa amb la qual es té un lligam o una relació. Una dona pot repudiar el seu marit i, a l'inrevés, un marit pot repudiar la seva dona.

repudiar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Rebutjar una persona o una cosa amb la qual es té un lligam o una relació Una dona pot repudiar el seu marit i, a l'inrevés, un marit pot repudiar la seva dona
Diccionari Català francès

repudiar

repudiar

verb transitiu rebutjar répudier , désavouer , renier dret répudier
Diccionari Anglès Català

repudiate


<title type="display">repudiate</title>

Pronúncia: rɪˈpjuːdɪeɪt
    transitive verb
  1. [charge, etc.] rebutjar, negar.
  2. [possibility] descartar.
  3. [obligation, etc.] refusar.
  4. [attitude, values, wife, violence] repudiar.
  5. [debty, treaty] negar-se a reconèixer.
  6. to repudiate (a contract) Commerce refusar de complir un contracte.

repudiate

transitive verb charge, etc rebutjar , negar possibility descartar obligation, etc refusar attitude, values, wife, violence repudiar debty, treaty negar-se a reconèixer to repudiate a contract Commerce refusar de complir un contracte
Diccionari Francès Català

répudiation

répudiation

femení pròpiament dret repudiació, repudiament m • du conjoint repudi m © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

repudiation

repudiation

noun repudiació anullació , cancellació
Diccionari Francès Català

répudier

répudier

verb transitiu pròpiament dret repudiar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

repudio

repudio

masculí repudi
Diccionari Castellà Català

repudrir

repudrir

verb transitiu repodrir verb pronominal figuradament i familiarment repodrir-se
Diccionari Castellà Català

repuesto
-ta


<title type="display">repuesto</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de reponer] reposat -ada.
  2. [de salud] refet -a, recuperat -ada, restablert -a.
    3. masculí
  3. [comestibles] rebost, provisió f.
  4. [pieza] recanvi, peça de recanvi f.
  5. poc freqüent [mueble] bufet, aparador.
  6. de repuesto de recanvi.

repuesto
-ta

adjectiu participio pasado de reponer reposat -ada de salud refet -a , recuperat -ada , restablert -a masculí comestibles rebost , provisió f pieza recanvi , peça de recanvi f poc freqüent mueble bufet , aparador de repuesto de recanvi