Es mostren 594844 resultats

requeriment

requeriment

masculí richiesta f , sollecitamento || dr richiedente, intimazione f , precettazione f
Diccionari Català Alemany

requeriment

requeriment

masculí també dret Antrag m , Gesuch n Aufforderung f Ersuchen n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

requeriment


<title type="display">requeriment</title>

Pronúncia: rəkəɾimén
    masculí
  1. sollicitation f, requête f, demande f.
  2. dret assignation f, sommation f, mise en demeure f, commandement.
  3. a requeriment de à la demande de.
    • sur commandement de.

requeriment

masculí sollicitation f , requête f , demande f dret assignation f , sommation f , mise en demeure f , commandement a requeriment de à la demande de • sur commandement de
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ requeriment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">requeriment</title>

Etimologia: de requerir 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Acció de requerir.
  2. dret Instigació verbal o escrita, feta mitjançant una autoritat pública o una persona, perquè executi o s’abstingui d’executar un acte determinat.
  3. història Document que hom llegia als indígenes de les colònies americanes de la corona de Castella pel qual eren intimats a acceptar el nou sobirà i a professar el cristianisme.

■ requeriment

masculí Acció de requerir dret Instigació verbal o escrita, feta mitjançant una autoritat pública o una persona, perquè executi o s’abstingui d’executar un acte determinat història Document que hom llegia als indígenes de les colònies americanes de la corona de Castella pel qual eren intimats a acceptar el nou sobirà i a professar el cristianisme
Traducció
Diccionari Castellà Català

requerimiento

requerimiento

masculí requeriment dret requeriment
Diccionari der aranés

requerir

<title type="display">requerir </title>

    v tr Demanar ua causa qu’ei de besonh.

    Català: requerir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

requerir

v tr Demanar ua causa qu’ei de besonh Català requerir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

requerir


<title type="display">requerir</title>

    [Se conjuga como: sentir], [participio pasado: requisito o requerido] verb transitiu
  1. [pedir] requerir.
  2. [necesitar] requerir. Esto requiere tiempo, això requereix temps.
  3. [intimar] requerir.
  4. requerir de amores requerir d'amors.

requerir

Se conjuga como sentir, participio pasado requisito o requerido verb transitiu pedir requerir necesitar requerir Esto requiere tiempo , això requereix temps intimar requerir requerir de amores requerir d'amors
Conjugador Català

requerir


<title type="display">requerir</title>

    1. INFINITIU

    1. requerir

    2. GERUNDI

    1. requerint

    3. PARTICIPI

    1. requerit
    2. requerida
    3. requerits
    4. requerides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. requereixo
      2. requereixes
      3. requereix
      4. requerim
      5. requeriu
      6. requereixen

      2. IMPERFET

      1. requeria
      2. requeries
      3. requeria
      4. requeríem
      5. requeríeu
      6. requerien

      3. PASSAT

      1. requerí
      2. requerires
      3. requerí
      4. requerírem
      5. requeríreu
      6. requeriren

      4. FUTUR

      1. requeriré
      2. requeriràs
      3. requerirà
      4. requerirem
      5. requerireu
      6. requeriran

      5. CONDICIONAL

      1. requeriria
      2. requeriries
      3. requeriria
      4. requeriríem
      5. requeriríeu
      6. requeririen

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. requereixi
      2. requereixis
      3. requereixi
      4. requerim
      5. requeriu
      6. requereixin

      2. IMPERFET

      1. requerís
      2. requerissis
      3. requerís
      4. requeríssim
      5. requeríssiu
      6. requerissin

    6. IMPERATIU

    1. requereix
    2. requereixi
    3. requerim
    4. requeriu
    5. requereixin

requerir

INFINITIU requerir GERUNDI requerint PARTICIPI requerit requerida requerits requerides INDICATIU PRESENT requereixo requereixes requereix requerim requeriu requereixen IMPERFET requeria requeries requeria requeríem requeríeu requerien PASSAT requerí requerires requerí requerírem requeríreu requeriren FUTUR requeriré requeriràs requerirà requerirem requerireu requeriran CONDICIONAL requeriria requeriries requeriria requeriríem requeriríeu requeririen SUBJUNTIU PRESENT requereixi requereixis requereixi requerim requeriu requereixin IMPERFET requerís requerissis requerís requeríssim requeríssiu…
Diccionari de sinònims Franquesa

requerir

requerir

→ reclamar , demanar , exigir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

requerir


<title type="display">requerir</title>

    verb transitiu
  1. [necessitar] requerir. Requereixo el teu ajut, requiero tu ayuda.
  2. [demanar] requerir. Requerir d'amors, requerir de amores.
  3. dret [intimar] requerir.
  4. requerir de batalla provocar al combate, desafiar.

requerir

verb transitiu necessitar requerir Requereixo el teu ajut , requiero tu ayuda demanar requerir Requerir d'amors , requerir de amores dret intimar requerir requerir de batalla provocar al combate , desafiar