Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

requisar

<title type="display">requisar</title>

Pronúncia: rəkizá

verb transitiu to requisition.

■ requisar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">requisar</title>

Etimologia: de requisa

verb

transitiu

Expropiar l’autoritat certs béns o exigir la prestació de persones per a un servei públic. Un policia va requisar-me la moto perquè havia de perseguir uns atracadors.
figuradament Robar.

■ requisar

verb transitiu Expropiar l’autoritat certs béns o exigir la prestació de persones per a un servei públic Un policia va requisar-me la moto perquè havia de perseguir uns atracadors figuradament Robar

requisar

<title type="display">requisar</title>

verb transitiu requisire, sequestrare, pignorare. || fig rubare, furtare.

requisar

verb transitiu requisire, sequestrare, pignorare || fig rubare, furtare

requisar

<title type="display">requisar</title>

verb transitiu requisar.

requisar

<title type="display">requisar</title>

verb Agafar l'autoritat una cosa que és d'una persona particular i fer-la servir per a un servei públic. En temps de guerra, a vegades es requisen els cotxes particulars o algunes cases grans que es converteixen en centres de comandament o d'allotjament dels soldats.

requisició

requisar

verb Agafar l'autoritat una cosa que és d'una persona particular i fer-la servir per a un servei públic En temps de guerra, a vegades es requisen els cotxes particulars o algunes cases grans que es converteixen en centres de comandament o d'allotjament dels soldats requisició