Es mostren 594844 resultats

■ requisit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">requisit</title>

Etimologia: del ll. requisītus, -a, -um, participi del ll. requirĕre ‘cercar’ 1a font: 1560
    masculí
  1. Condició exigida o necessària per a una cosa. Els requisits d’admissió no són gaire nombrosos.
  2. gastronomia Plat delicat, exquisit, que hom prepara per a una persona desganada, per a un convidat, etc.

■ requisit

masculí Condició exigida o necessària per a una cosa Els requisits d’admissió no són gaire nombrosos gastronomia Plat delicat, exquisit, que hom prepara per a una persona desganada, per a un convidat, etc
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

requisit

requisit

masculí condició requisito || plat exquisit squisitezza f
Diccionari Català Anglès

requisit

requisit

masculí requirement , requisite qualification alimentació, indústries alimentàries delicacy , titbit
DIDAC Diccionari escolar

requisit

<title type="display">requisit</title>

    nom masculí
  1. Un requisit és una condició, una cosa necessària per a fer una altra cosa. Per a treure's el carnet de conduir és requisit indispensable tenir divuit anys o més.
  2. Cosa de menjar molt bona i molt ben preparada que es dona a una persona que no té gana, a un convidat, etc.

requisit

nom masculí Un requisit és una condició, una cosa necessària per a fer una altra cosa Per a treure's el carnet de conduir és requisit indispensable tenir divuit anys o més Cosa de menjar molt bona i molt ben preparada que es dona a una persona que no té gana, a un convidat, etc
Diccionari Alemany Català

Requisit

Requisit

neutre sovint plural -es, -en teatre “attrezzo” m figurat cosa necessària © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

requisite


<title type="display">requisite</title>

Pronúncia: ˈrɛkwɪzɪt
    adjective
  1. precís, indispensable, imprescindible.
    2. noun
  2. requisit.
  3. office requisites material d'oficina.
  4. toilet requisites articles de neteja.

requisite

adjective precís , indispensable , imprescindible noun requisit office requisites material d'oficina toilet requisites articles de neteja
Diccionari Alemany Català

Requisiteur -in

Requisiteur -in

masculí i femení “attrezzista” © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

requisition


<title type="display">requisition</title>

    noun
  1. demanda (for de), sol·licitud (for de).
  2. upon a requisition by ten members a petició de deu membres.
  3. requisition for materials Commerce demanda de materials.
  4. requisition for supplies demanda de subministraments.
  5. Military requisició.
  6. his services were in constant requisition es sol·licitaven constantment els seus serveis.
    7. transitive verb
  7. Military requisar.
  8. [formally request] sol·licitar.
  9. to requisition someone's services sol·licitar els serveis d'algú.

requisition

noun demanda for de , sollicitud for de upon a requisition by ten members a petició de deu membres requisition for materials Commerce demanda de materials requisition for supplies demanda de subministraments Military requisició his services were in constant requisition es sollicitaven constantment els seus serveis transitive verb Military requisar formally request sollicitar to requisition someone's services sollicitar els serveis d'algú
Diccionari Francès Català

réquisition


<title type="display">réquisition</title>

Pronúncia: ʀekizisjɔ̃
femení dret requeriment m, requesta.
  1. requisitòria.
  2. réquisition civile requisa (o requisició).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

réquisition

femení dret requeriment m , requesta requisitòria réquisition civile requisa o requisició © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Alemany Català

Requisition

Requisition

femení requisa, requisició © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU