Es mostren 594828 resultats

resignant

resignant

adjectiu i masculí i femení d'un càrrec che, chi rassegna la propria carica || fig rinunziatario -a, rinunciatario -a
Diccionari Català Alemany

resignant

resignant

masculí i femení dret Verzichtender m m/f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

resignant

resignant

masculí i femení résignant , résignateur m
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resignant

■ resignant

adjectiu i masculí i femení Que resigna un càrrec, un benefici, un comandament, etc
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

resignante

resignante

adjectiu i masculí i femení resignant
Conjugador Català

resignar


<title type="display">resignar</title>

    1. INFINITIU

    1. resignar

    2. GERUNDI

    1. resignant

    3. PARTICIPI

    1. resignat
    2. resignada
    3. resignats
    4. resignades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. resigno
      2. resignes
      3. resigna
      4. resignem
      5. resigneu
      6. resignen

      2. IMPERFET

      1. resignava
      2. resignaves
      3. resignava
      4. resignàvem
      5. resignàveu
      6. resignaven

      3. PASSAT

      1. resigní
      2. resignares
      3. resignà
      4. resignàrem
      5. resignàreu
      6. resignaren

      4. FUTUR

      1. resignaré
      2. resignaràs
      3. resignarà
      4. resignarem
      5. resignareu
      6. resignaran

      5. CONDICIONAL

      1. resignaria
      2. resignaries
      3. resignaria
      4. resignaríem
      5. resignaríeu
      6. resignarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. resigni
      2. resignis
      3. resigni
      4. resignem
      5. resigneu
      6. resignin

      2. IMPERFET

      1. resignés
      2. resignessis
      3. resignés
      4. resignéssim
      5. resignéssiu
      6. resignessin

    6. IMPERATIU

    1. resigna
    2. resigni
    3. resignem
    4. resigneu
    5. resignin

resignar

INFINITIU resignar GERUNDI resignant PARTICIPI resignat resignada resignats resignades INDICATIU PRESENT resigno resignes resigna resignem resigneu resignen IMPERFET resignava resignaves resignava resignàvem resignàveu resignaven PASSAT resigní resignares resignà resignàrem resignàreu resignaren FUTUR resignaré resignaràs resignarà resignarem resignareu resignaran CONDICIONAL resignaria resignaries resignaria resignaríem resignaríeu resignarien SUBJUNTIU PRESENT resigni resignis resigni resignem resigneu resignin IMPERFET resignés resignessis resignés resignéssim resignéssiu resignessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

resignar


<title type="display">resignar</title>

  1. → renunciar.
  2. (resignar-se pron.). Acceptar amb conformitat una cosa.
    conformar-se (→)
    sotmetre's
    doblegar-se (fig.)
    acceptar (tr.). Acceptar la mort, resignar-s'hi.
    adaptar-se, conformar-se a quelcom. Cal adaptar-s'hi.
    parar l'esquena (fig.)
    arronsar les espatlles (fig.)
    abaixar el cap (fig.)
    haver-se'n d'estrènyer el cap, haver-s'hi de resignar.
    haver de passar per l'adreçador, íd.
    Cp. l'expressió lloat sigui Déu!, que expressa resignació. En aquelles circumstàncies no li restava altra cosa que dir lloat sigui Déu i reprendre la tasca.



© Manuel Franquesa

resignar

→ renunciar resignar-se pron Acceptar amb conformitat una cosa conformar-se → sotmetre's doblegar-se fig acceptar tr Acceptar la mort , resignar-s'hi adaptar-se , conformar-se a quelcom Cal adaptar-s'hi parar l'esquena fig arronsar les espatlles fig abaixar el cap fig haver-se'n d'estrènyer el cap , haver-s'hi de resignar haver de passar per l'adreçador , íd Cp l'expressió lloat sigui Déu , que expressa resignació En aquelles circumstàncies no li restava altra cosa que dir lloat sigui Déu i reprendre la tasca © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

resignar


<title type="display">resignar</title>

    verb transitiu
  1. [un càrrec] renunciar.
  2. [un benefici] resignar.
  3. [un comandament] resignar.
    4. verb pronominal
  4. resignarse. Es resignà a la seva sort, se resignó con su suerte. Resignar-se a morir, resignarse a morir.
  5. cal resignar-se hay que resignarse.

resignar

verb transitiu un càrrec renunciar un benefici resignar un comandament resignar verb pronominal resignarse Es resignà a la seva sort , se resignó con su suerte Resignar-se a morir , resignarse a morir cal resignar-se hay que resignarse
Diccionari Castellà Català

resignar

resignar

verb transitiu resignar verb pronominal resignar-se Resignarse a o con , resignar-se a o amb hay que resignarse cal resignar-se
Diccionari Català Alemany

resignar


<title type="display">resignar</title>

    verb transitiu
  1. [Amt] niederlegen, (jemandem) abtreten.
  2. verb reflexiu resignieren.
  3. sich ergeben, sich fügen (a in ac).
  4. resignar-se a (una cosa) sich in etwas (ac) schicken.
    1. sich mit etwas abfinden.
    2. etwas aufgeben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

resignar

verb transitiu Amt niederlegen, jemandem abtreten verb reflexiu resignieren sich ergeben, sich fügen a in ac resignar-se a una cosa sich in etwas ac schicken sich mit etwas abfinden etwas aufgeben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat