Es mostren 594828 resultats

resignar

<title type="display">resignar</title>

verb transitiu [un càrrec] rassegnare, rinunziare. || rinunziare intr. Resignar un benefici, rinunciare a un guadagno.

verb pronominal rassegnarsi, conformarsi.

resignar

resignar


<title type="display">resignar</title>

Pronúncia: rəziŋná
    verb transitiu
  1. to resign, give up, renounce.
  2. [càrrec, comandament, etc.] to resign, hand over.
  3. verb pronominal
  4. to resign oneself (a to).
  5. resignar-se a + infinitiu to resign oneself to + gerundi.

resignar

resignar


<title type="display">resignar</title>

Pronúncia: rəziŋná
    verb transitiu
  1. [un càrrec, un benefici] résigner.
  2. verb pronominal
  3. se résigner. Resignar-se a la seva sort, se résigner à son sort. Resignar-se a morir, se résigner à mourir.

resignar

resignar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resignar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. resignare, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
    verb
  1. transitiu Abandonar voluntàriament a favor d’altri un càrrec, un benefici, el comandament, etc. El general resignà el comandament de les tropes al seu lloctinent.
  2. pronominal Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se.

resignar

resignar-se

<title type="display">resignar-se</title>

verb usat amb pronom Acceptar amb paciència una cosa que ens perjudica, que ens fa mal. Quan agafem la grip, ens hem de resignar a passar una setmana de malestar.
resignació

resignar-se

resignat

resignat

résignataire

résignataire

resignatari
-ària

resignatari
-ària

resignatari
| resignatària

resignatari
| resignatària

resignatari
-ària

resignatari
-ària