Es mostren 594828 resultats

resistència


<title type="display">resistència</title>

  1. Poder de resistir.
    endurança, resistència per a suportar un esforç físic o moral.
    fortalesa
    fermesa
    fibra (fig.)
    corretja (fig.), resistència per a aguantar burles, etc. Tenir (molta) corretja.
    aguant. L'aguant del malalt ens admirà a tots.
  2. obstacle, oposició.
    contrast. Fer (o posar) contrast a una cosa, fer-hi resistència.
    obstrucció
  3. (En mecànica)
    fricció, resistència al moviment entre dues superfícies en contacte (fricció externa) o entre les partícules d'una substància (fricció interior).
    renitència, resistència a la pressió.
    inèrcia
    resistivitat, resistència elèctrica específica d'un cos.
    reluctància, resistència magnètica.



© Manuel Franquesa

resistència

resistència


<title type="display">resistència</title>

Pronúncia: rəzistɛ́nsiə
    femení
  1. resistance.
  2. stand.
  3. la resistència ciències polítiques the Resistance.
  4. oposar resistència a to resist, oppose, stand out against.
  5. resistència passiva passive resistance.
  6. [del cos, etc.] endurance, stamina.
  7. strength.
  8. staying power.
  9. toughness.
  10. [d’un material] strength, toughness.

resistència

resistencia


<title type="display">resistencia</title>

    femení
  1. [acción] resistència. Oponer resistencia, oposar resistència.
  2. [capacidad] resistència.
  3. [en política] resistència.
  4. electricitat i tecnologia resistència.
  5. de resistencia [fuerte] de ferro.
  6. resistencia de materiales resistència de materials.
  7. resistencia pasiva resistència passiva.

resistencia

resisténcia

<title type="display">resisténcia </title>

Body
    nòm f Capacitat de resistir, suportar, tier o patir.

    Català: resistència


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

resisténcia

resistència


<title type="display">resistència</title>

    femení també electrònica, física i política
  1. Widerstand m.
  2. política (auch moviment de resistència) Widerstandsbewegung f.
  3. Widerstands-kraft oder -fähigkeit f, Ausdauer f.
  4. Haltbarkeit f.
  5. tecnologia Festigkeit f.
  6. arquitectura Tragfähigkeit f.
  7. resistència passiva passiver Widerstand m.
  8. resistència a les pressions Druckbeanspruchung f.
  9. resistència a la ruptura Bruchfestigkeit f.
  10. resistència de la línia electrònica Leitungswiderstand m.
  11. resistència de l'aire física Luftwiderstand m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

resistència

resistència


<title type="display">resistència</title>

    femení
  1. [acció de resistir] resistencia. No oposeu resistència, no opongáis resistencia.
  2. [capacitat] resistencia.
  3. [política] resistencia.
  4. electricitat i tecnologia resistencia.
  5. resistència de materials tecnologia resistencia de materiales.
  6. resistència específica electricitat [resistivitat] resistencia específica, resistividad.
  7. resistència pacífica, passiva resistencia pacífica, pasiva.

resistència

resistència

resistència

resistència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resistència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_sis_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. resistentia, íd. 1a font: 1424
Body
    femení
    1. Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència.
    2. dret Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.
    1. Poder o capacitat de resistir. Finalment, va poder vèncer la resistència del seu soci.
    2. fisiologia animal Capacitat d’un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc.
    3. tecnologia Propietat que tenen els cossos de suportar l’acció d’agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, etc., sense ésser atacats per aquests, etc.
    4. caixa de resistència Fons econòmic que acumulen els sindicats per resistir durant una vaga.
    5. proves de resistència esports Proves de fons.
    6. resistència de materials tecnologia Branca de la tècnica mecànica que té per objecte la determinació de les dimensions que han de tenir les peces o els elements de les màquines o de les construccions, d’acord amb llur forma, els materials dels quals són fets, els esforços que han de suportar, les condicions de treball, etc., per tal d’obtenir el màxim aprofitament dels materials i un grau de seguretat suficient.
    7. resistència globular eritrocítica fisiologia animal Capacitat dels glòbuls vermells de suportar, sense ésser destruïts, la introducció dins unes solucions salines més o menys centrades.
    8. resistència varietal fitopatologia Propietat d’algunes varietats de resistir plagues i malalties.
    1. Força que s’oposa a l’acció d’una altra.
    2. aeronàutica Força que oposa l’aire a l’avanç d’una aeronau al si de l’atmosfera.
    3. automòbil, automobilisme Força que s’oposa a l’avanç d’un automòbil, que és la suma de la resistència que oposa l’aire i la resistència de rodolament.
    4. física Qualsevol causa d’oposició a un moviment (fregament, viscositats, etc.).
    5. mecànica Força que cal vèncer, en una palanca i en qualsevol altra màquina simple, mitjançant l’aplicació de la potència.
    6. psicologia Conjunt de forces psicològiques que, en un malalt, s’oposen a la seva guarició.
    7. resistència acústica acústica Component real de la impedància acústica.
    8. resistència ambiental ecologia Conjunt de factors ambientals que, en un moment determinat, fan que el creixement d’una població natural no atenyi el màxim teòric, establert en les condicions que regeixen en la fase exponencial de la corba de creixement.
  1. electricitat i electrotècnia
    1. [símbol R] Oposició que presenta un cos al pas del corrent elèctric, a causa de la qual l’energia elèctrica es converteix en calor.
    2. resistència aparent Impedància.
    3. resistència efectiva En un corrent altern, component del vector impedància.
    4. resistència específica Resistivitat.
    5. resistència interna Resistència pròpia d’un generador o d’un dispositiu electrònic (tub, transistor).
    6. resistència magnètica Reluctància.
  2. electrònica Element bàsic de qualsevol circuit electrònic caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.
  3. ciències polítiques
    1. Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
    2. resistència pacífica Mètode no violent d’oposició al sistema establert consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública (no utilitzar els transports públics, negar-se a abandonar un edifici, no adquirir certs productes, vaga de fam, etc.).

resistència

resistència

<title type="display">resistència</title>

    nom femení
  1. La resistència és el fet de resistir. És natural que una persona oposi resistència a qui li vulgui fer mal.
  2. Una persona té resistència si pot aguantar un gran esforç físic, un dolor. Els atletes que corren la marató han de tenir molta resistència.
  3. Un material té resistència si és fort, si no es trenca fàcilment, si aguanta bé l'acció dels àcids, de l'aigua, de la intempèrie, etc. Les gomes dels pneumàtics de cotxe tenen molta resistència.
  4. Qualsevol força que s'oposa a una altra força. Els avions i els cotxes, quan es mouen, han de vèncer la resistència de l'aire.
  5. Dificultat que té el corrent elèctric per a circular per una substància. Un metall ofereix poca resistència a l'electricitat.
  6. Fil d'alguns aparells elèctrics que produeix escalfor quan hi passa el corrent. Les torradores elèctriques tenen unes resistències que quan es posen vermelles torren el pa.

resistència

resistència


<title type="display">resistència</title>

Pronúncia: rəzistɛ́nsiə
    femení
  1. [acció de resistir] résistance. Oposar resistència, opposer une résistance.
  2. [causa d'oposició] résistance.
  3. [capacitat] résistance, endurance. Prova de resistència, épreuve d'endurance.
  4. [política] résistance.
  5. electricitat i tecnologia résistance.
  6. resistència de materials tecnologia résistance des matériaux.
  7. resistència específica electricitat [resistivitat] résistance spécifique.
  8. resistència pacífica (passiva) résistance pacifique (passive).

resistència