Es mostren 594828 resultats

resistir

<title type="display">resistir </title>

    v intr
  1. Non cedir, non deishar-se véncer ne convéncer.
  2. Suportar ua causa desagradiva e que hè mau.

    3. Català: resistir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

resistir

v intr Non cedir, non deishar-se véncer ne convéncer Suportar ua causa desagradiva e que hè mau Català resistir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

resistir


<title type="display">resistir</title>

    1. INFINITIU

    1. resistir

    2. GERUNDI

    1. resistint

    3. PARTICIPI

    1. resistit
    2. resistida
    3. resistits
    4. resistides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. resisteixo
      2. resisteixes
      3. resisteix
      4. resistim
      5. resistiu
      6. resisteixen

      2. IMPERFET

      1. resistia
      2. resisties
      3. resistia
      4. resistíem
      5. resistíeu
      6. resistien

      3. PASSAT

      1. resistí
      2. resistires
      3. resistí
      4. resistírem
      5. resistíreu
      6. resistiren

      4. FUTUR

      1. resistiré
      2. resistiràs
      3. resistirà
      4. resistirem
      5. resistireu
      6. resistiran

      5. CONDICIONAL

      1. resistiria
      2. resistiries
      3. resistiria
      4. resistiríem
      5. resistiríeu
      6. resistirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. resisteixi
      2. resisteixis
      3. resisteixi
      4. resistim
      5. resistiu
      6. resisteixin

      2. IMPERFET

      1. resistís
      2. resistissis
      3. resistís
      4. resistíssim
      5. resistíssiu
      6. resistissin

    6. IMPERATIU

    1. resisteix
    2. resisteixi
    3. resistim
    4. resistiu
    5. resisteixin

resistir

INFINITIU resistir GERUNDI resistint PARTICIPI resistit resistida resistits resistides INDICATIU PRESENT resisteixo resisteixes resisteix resistim resistiu resisteixen IMPERFET resistia resisties resistia resistíem resistíeu resistien PASSAT resistí resistires resistí resistírem resistíreu resistiren FUTUR resistiré resistiràs resistirà resistirem resistireu resistiran CONDICIONAL resistiria resistiries resistiria resistiríem resistiríeu resistirien SUBJUNTIU PRESENT resisteixi resisteixis resisteixi resistim resistiu resisteixin IMPERFET resistís resistissis resistís resistíssim resistíssiu…
Diccionari Català Anglès

resistir


<title type="display">resistir</title>

Pronúncia: rəzistí
    verb intransitiu
  1. to resist.
  2. to struggle.
  3. to put up a fight, fight back.
  4. to hold out.
  5. to last, still go on, endure.
    6. verb transitiu
  6. [pes] to bear, support.
  7. [pressió, etc.] to bear, withstand.
  8. [enemic] to resist.
  9. [atac] to resist, withstand.
  10. to stand up to.
  11. [temptació] to resist.
  12. [proposició] to resist, oppose, make a stand against.
    13. verb pronominal
  13. resistir-se + infinitiu to refuse to + infinitiu, find it hard to + infinitiu, resist + gerundi.
  14. jo em resisteixo a creure-ho I refuse to believe it.



    15. FALSOS AMICS!

    A l’estiu, no puc resistir les altíssimes temperatures d’Alacant. I can’t stand the sweltering temperatures of the summer in Alicante.
    El seu amor no va resistir la dura prova de la distància. Their love didn’t stand up to the severe test of distance.

resistir

verb intransitiu to resist to struggle to put up a fight , fight back to hold out to last , still go on , endure verb transitiu pes to bear , support pressió, etc to bear , withstand enemic to resist atac to resist , withstand to stand up to temptació to resist proposició to resist , oppose , make a stand against verb pronominal resistir-se + infinitiu to refuse to + infinitiu , find it hard to +  infinitiu , resist +  gerundi jo em resisteixo a creure-ho I refuse to believe it FALSOS AMICS A l’estiu, no puc resistir les altíssimes temperatures d’Alacant I can’t…
Diccionari Català Castellà

resistir


<title type="display">resistir</title>

    verb intransitiu
  1. [oposar resistència] resistir. Resistiren a l'enemic, resistieron al enemigo.
    2. verb transitiu
  2. [aguantar] resistir, aguantar, soportar. No resisteixo les seves impertinències, no resisto sus impertinencias.
  3. usat absolutament resistir, aguantar. Ha resistit molt, ha resistido mucho.

resistir

verb intransitiu oposar resistència resistir Resistiren a l'enemic , resistieron al enemigo verb transitiu aguantar resistir , aguantar , soportar No resisteixo les seves impertinències , no resisto sus impertinencias usat absolutament resistir , aguantar Ha resistit molt , ha resistido mucho
Diccionari Castellà Català

resistir


<title type="display">resistir</title>

    verb intransitiu
  1. resistir. Resistir a los enemigos, resistir als enemics.
  2. resistir, aguantar. Pronto descansas, no resistes nada, aviat descanses, no resisteixes gens.
    3. verb transitiu
  3. resistir, suportar, aguantar. Resistir un dolor, resistir un dolor. Sustancias que no resisten el frío, substàncies que no resisteixen el fred. No resisto el calor, no resisteixo la calor.
    4. verb pronominal
  4. [oponer resistencia] resistir-se.
  5. resistir-se. Se resiste a morir, es resisteix a morir.

resistir

verb intransitiu resistir Resistir a los enemigos , resistir als enemics resistir , aguantar Pronto descansas, no resistes nada , aviat descanses, no resisteixes gens verb transitiu resistir , suportar , aguantar Resistir un dolor , resistir un dolor Sustancias que no resisten el frío , substàncies que no resisteixen el fred No resisto el calor , no resisteixo la calor verb pronominal oponer resistencia resistir-se resistir-se Se resiste a morir , es resisteix a morir
Diccionari Català Alemany

resistir


<title type="display">resistir</title>

    verb intransitiu
  1. sich widersetzen (a dat).
  2. Widerstand leisten (a gegen ac).
  3. sich wehren (a gegen ac).
  4. standhalten (a dat) widerstreben (a dat).
  5. resistir a la temptació der Versuchung widerstehen.
    6. verb transitiu
  6. [Schmerz, Leid] aushalten, ertragen.
  7. verb reflexiu sich widersetzen, sich sträuben.
  8. sich wehren.
  9. sich weigern.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

resistir

verb intransitiu sich widersetzen a dat Widerstand leisten a gegen ac sich wehren a gegen ac standhalten a dat widerstreben a dat resistir a la temptació der Versuchung widerstehen verb transitiu Schmerz, Leid aushalten, ertragen verb reflexiu sich widersetzen, sich sträuben sich wehren sich weigern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resistir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resistir</title>

Etimologia: del ll. resistir, íd. (v. assistir) 1a font: s. XIV, Metge
    verb
  1. intransitiu
    1. Oposar, un cos, una força a l’acció d’una força que tendeix a moure’l, a deformar-lo, etc. La resclosa ha resistit a l’embat de la riuada.
    2. Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d’altri, a una impulsió, etc. Resistir als enemics. Resistir a la propaganda subversiva, a una temptació. Resistir al descoratjament.
  2. pronominal Oposar resistència. Em resisteixo a creure-ho. Ell vol convèncer-me, però jo m’hi resisteixo.
    1. transitiu Aguantar, suportar, sense cedir, sense flaquejar, etc. Costa molt de resistir un dolor com aquest. No sé com poden resistir les seves impertinències.
    2. usat absolutament No em pensava que resistís tant.

■ resistir

verb intransitiu Oposar, un cos, una força a l’acció d’una força que tendeix a moure’l, a deformar-lo, etc La resclosa ha resistit a l’embat de la riuada Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat d’altri, a una impulsió, etc Resistir als enemics Resistir a la propaganda subversiva, a una temptació Resistir al descoratjament pronominal Oposar resistència Em resisteixo a creure-ho Ell vol convèncer-me, però jo m’hi resisteixo transitiu Aguantar, suportar, sense cedir, sense flaquejar, etc Costa molt de resistir un dolor com aquest No sé com poden resistir les seves impertinències usat…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

resistir

<title type="display">resistir</title>

    verb
  1. Una construcció, un aparell o qualsevol altra cosa resisteix si s'oposa a la força que vol destruir-lo i aguanta sense trencar-se o fer-se malbé. Les parets d'un pantà han de resistir la pressió de molts litres d'aigua.
  2. No cedir, no deixar-se vèncer ni convèncer. Quan un exèrcit no pot resistir més, es rendeix a l'enemic.
  3. Aguantar i suportar una cosa desagradable o que fa mal. Algunes malalties provoquen dolors que no es poden resistir.
    4. usat amb pronom
  4. Una persona es resisteix quan s'oposa a fer o a creure el que li diuen. La majoria de la gent es resistia a creure que el món s'hagués d'acabar l'any 2000.
irresistible

resistir

verb Una construcció, un aparell o qualsevol altra cosa resisteix si s'oposa a la força que vol destruir-lo i aguanta sense trencar-se o fer-se malbé Les parets d'un pantà han de resistir la pressió de molts litres d'aigua No cedir, no deixar-se vèncer ni convèncer Quan un exèrcit no pot resistir més, es rendeix a l'enemic Aguantar i suportar una cosa desagradable o que fa mal Algunes malalties provoquen dolors que no es poden resistir usat amb pronom Una persona es resisteix quan s'oposa a fer o a creure el que li diuen La majoria de la gent es resistia a creure que el món s'hagués d'acabar…
Diccionari Català francès

resistir


<title type="display">resistir</title>

Pronúncia: rəzistí
    verb intransitiu
  1. [oposar una força] résister. Resistir als enemics, résister aux ennemis. Resistir al descoratjament, résister au découragement.
    2. verb transitiu
  2. [aguantar] supporter. Resistir un dolor, un pes, supporter une douleur, un poids. Resistir les impertinències d'altri, supporter les impertinences d'autrui .
    1. [el calor, el fred] supporter, endurer.
    2. usat absolutament avoir de la résistance, résister.
    3. verb pronominal
  3. [posar resistència] se refuser à. Em resisteixo a creure-ho, je me refuse à le croire.

resistir

verb intransitiu oposar una força résister Resistir als enemics , résister aux ennemis Resistir al descoratjament , résister au découragement verb transitiu aguantar supporter Resistir un dolor, un pes , supporter une douleur, un poids Resistir les impertinències d'altri , supporter les impertinences d'autrui el calor, el fred supporter , endurer usat absolutament avoir de la résistance , résister verb pronominal posar resistència se refuser à Em resisteixo a creure-ho , je me refuse à le croire
Diccionari Català francès

resistiu
-iva

resistiu
-iva

adjectiu electricitat résistant -e