Es mostren 594828 resultats

respiració


<title type="display">respiració</title>

respir, esp. en sentit fig. No tenir un moment de respir.
anhelació, respiració curta i ràpida.
dispnea (tèc.), anhelació.
ofec o embufec (≠ esbufec), respiració dificultosa. Patir d'ofec.
apnea (tèc.), suspensió de la respiració.
bleix, respiració cansada.
alè. Perdre alè.
sobrealè, respiració fatigosa. L'asma produeix sobrealè.
panteix o fatic, íd.
ranera o panteix, respiració fatigosa de l'agonia, amb crepitació pulmonar.
alenada, aire expel·lit dels pulmons en una respiració.
esbufec, respiració curta i espasmòdica, efecte de la fatiga, d'una excitació forta, etc.
bufadera, esbufecs d'un animal cansat.
La respiració consta d'inspiració (o aspiració) i expiració. Compareu: inhalació


© Manuel Franquesa

respiració

respiració

respiració

respiració

respiració

respiració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respiració</title>

Accessory
Partició sil·làbica: res_pi_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. respiratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
Body
    femení
    1. Acció de respirar;
    2. l’efecte.
    3. deixar sense respiració Deixar atònit, sorprès; esbalair.
    4. restar (o quedar) sense respiració Sorprendre’s molt; restar de pedra.
  1. anatomia animal Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on és utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
  2. música Signe de notació en forma d’apòstrof o de coma, que indica a un cantant o a un músic el moment en el qual pot fer una pausa per a prendre aire en el transcurs de la interpretació.
  3. tecnologia Entrada i sortida lliure de l’aire en els espais tancats, en els dipòsits, etc.
  4. respiració artificial fisiologia animal i terapèutica Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s’interromp l’activitat espontània de l’aparell respiratori.
  5. respiració interna (o cel·lular) biologia i fisiologia Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir les seves funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.

respiració

respiració

respiració

respiració

<title type="display">respiració</title>

[També respir]
nom femení La respiració és el fet de deixar entrar aire pel nas i la boca fins als pulmons i després treure'l. La respiració permet que les persones i els animals aprofitem l'oxigen i expulsem del cos un gas que no necessitem, el diòxid de carboni. La respiració dels peixos és diferent: els permet aprofitar l'oxigen de l'aigua.

respiració

respiració


<title type="display">respiració</title>

Pronúncia: rəspiɾəsió
    femení
  1. biologia respiration.
  2. física i música respiration.
  3. tecnologia ventilation.
  4. respiració artificial respiration artificielle.
  5. aguantar-se la respiració retenir sa respiration.
  6. perdre la respiració perdre haleine.

respiració

respiración


<title type="display">respiración</title>

    femení
  1. respiració.
  2. [ventilación] respiració.
  3. dejar (o quedarse) sin respiración figuradament i familiarment deixar (o quedar-se) sense respiració (o atònit, o estupefacte).

respiración

respiracion

<title type="display">respiracion </title>

Body
    nòm f Hèt d’utilizar er oxigèn atmosferic damb era finalitat d’obtier era energia de besonh entà poder satisfèr es foncions vitaus der organisme.

    Català: respiració


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

respiracion

respiradero

respiradero