Es mostren 594828 resultats

ressonador
-a

ressonador
-a

adjectiu i masculí física résonateur -trice
Diccionari de sinònims Franquesa

ressonància

ressonància

fig → divulgació © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

ressonància

ressonància

femení resonance echo figuradament wide importance , widespread effect tenir ressonància to have repercussions , cause a stir , have an effect
Diccionari Català Castellà

ressonància


<title type="display">ressonància</title>

    femení
  1. [d'un cos en vibració] resonancia.
  2. [d'un local buit] resonancia, retumbo m.
  3. figuradament resonancia, eco m. El seu discurs tingué una gran ressonància, su discurso tuvo gran resonancia.

ressonància

femení d'un cos en vibració resonancia d'un local buit resonancia , retumbo m figuradament resonancia , eco m El seu discurs tingué una gran ressonància , su discurso tuvo gran resonancia
Diccionari Català Alemany

ressonància

ressonància

femení Resonanz f Nach-, Wider-hall m figuradament Anklang m , Echo n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

ressonància

ressonància

femení risonanza || so repercutit risonanza, eco o m , rimbombo m || fig risonanza, eco o m
DIDAC Diccionari escolar

ressonància

<title type="display">ressonància</title>

    nom femení
  1. Una cosa té ressonància quan fa que els sons se sentin més fort. La caixa de ressonància d'un piano o d'un violí fa que el so de les cordes arribi lluny.
  2. Es diu que una cosa té ressonància si té ressò, si la coneix molta gent. El casament d'una princesa és una notícia de molta ressonància.

ressonància

nom femení Una cosa té ressonància quan fa que els sons se sentin més fort La caixa de ressonància d'un piano o d'un violí fa que el so de les cordes arribi lluny Es diu que una cosa té ressonància si té ressò, si la coneix molta gent El casament d'una princesa és una notícia de molta ressonància
Diccionari Català francès

ressonància


<title type="display">ressonància</title>

Pronúncia: rəsunánsiə
    femení
  1. física résonance.
  2. figuradament retentissement m. Els seus escrits van tenir una gran ressonància, ses écrits ont eu un grand retentissement (ont fait beaucoup de bruit).
  3. ressonància magnètica nuclear tecnologia i medicina résonance magnétique nucléaire.

ressonància

femení física résonance figuradament retentissement m Els seus escrits van tenir una gran ressonància , ses écrits ont eu un grand retentissement ont fait beaucoup de bruit ressonància magnètica nuclear tecnologia i medicina résonance magnétique nucléaire
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ressonància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ressonància</title>

Partició sil·làbica: res_so_nàn_ci_a
Etimologia: del ll. resonantia, íd.
    femení
    1. Acció de ressonar;
    2. l’efecte.
    3. So repercutit, ressò.
  2. figuradament Fet d’ésser una cosa granment esmentada o divulgada. Aquell discurs va tenir una gran ressonància.
    1. acústica Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
    2. electricitat i radiotècnia Fenomen consistent en la coincidència entre el període d’una oscil·lació lliure i el d’una de forçada; aquesta adquireix la màxima amplitud d’oscil·lació quan hi ha ressonància.
    3. física Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
    4. música Conjunt de sons complementaris que produeix el so d’una nota, en un instrument musical, en vibrar, sota la influència de la primera vibració causada per la nota, els cossos pròxims per simpatia.
  4. partícules elementals Partícula fonamental que es desintegra a través d’una interacció forta i que, per tant, té una vida mitjana extremament curta.
  5. química
    1. Propietat que tenen algunes substàncies de presentar el fenomen anomenat mesomeria.
    2. energia de ressonància Diferència entre l’energia de formació teòrica i l’energia de formació real d’un compost ressonant.
    3. híbrid de ressonància Conjunt que presenta mesomeria.
  6. ressonància magnètica nuclear química analítica i diagnosi
    1. Tècnica utilitzada en imatgeria electrònica amb finalitat diagnòstica i en anàlisi química basada en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada (radiofreqüència).
    2. Tomografia obtinguda per mitjà d’aquesta tècnica.
  7. química analítica i química física
    1. ressonància de spin electrònic Tècnica analítica, de fonament anàleg al de la ressonància magnètica nuclear, que pot ésser aplicada únicament a substàncies paramagnètiques, és a dir, amb electrons desaparellats.
    2. ressonància paramagnètica electrònica Ressonància de spin electrònic.
  8. integral de ressonància química física En l’estudi mecanoquàntic de l’estructura molecular, integral definida per: β = ʃφ1Hφ2dτ = ʃφ2Hφ1dτ, φ1 i φ2 essent dos orbitals atòmics diferents, i H l’operador de Hamilton del sistema.

■ ressonància

femení Acció de ressonar l’efecte So repercutit, ressò figuradament Fet d’ésser una cosa granment esmentada o divulgada Aquell discurs va tenir una gran ressonància acústica Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial electricitat i radiotècnia Fenomen consistent en la coincidència entre el període d’una oscillació lliure i el d’una de forçada aquesta adquireix la màxima amplitud d’oscillació quan hi ha ressonància física Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

ressonant

ressonant

adjectiu nach-, widerhallend figuradament nachhaltig © Günther Haensch i Abadia de Montserrat