Es mostren 594828 resultats

restallar

restallar

verb intransitiu el látigo esclafir , petar , espetegar la lengua espetegar , tocar l'ase poc freqüent crujir petar , espetegar
Diccionari Castellà Català

restañadero

restañadero

masculí poc freqüent estuario estuari
Diccionari Castellà Català

restañadura

restañadura

femení con estaño estanyada de la sangre estroncament m
Diccionari Castellà Català

restañar


<title type="display">restañar</title>

    verb transitiu
  1. [estañar] tornar a estanyar.
  2. [la sangre] estroncar.
    3. verb intransitiu
  3. poc freqüent [restallar] esclafir, fer petar.
    4. verb pronominal
  4. [la sangre] estroncar-se.

restañar

verb transitiu estañar tornar a estanyar la sangre estroncar verb intransitiu poc freqüent restallar esclafir , fer petar verb pronominal la sangre estroncar-se
Diccionari der aranés

restanca

<title type="display">restanca </title>

    nòm f Obstacle generaument artificiau, construït en un riu, entà recuélher era aigua.

    Català: resclosa, presa, dic m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

restanca

nòm f Obstacle generaument artificiau, construït en un riu, entà recuélher era aigua Català resclosa, presa, dic m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

restancar

<title type="display">restancar </title>

    v tr
  1. Empedir qu’ua persona o causa se’n vage o gesque d’un lòc.
  2. Aumplir d’aigua, inondar.

    3. Català: 1. retenir, contenir; 2. embassar, inundar; estancar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

restancar

v tr Empedir qu’ua persona o causa se’n vage o gesque d’un lòc Aumplir d’aigua, inondar Català 1 retenir, contenir 2 embassar, inundar estancar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

restaño

restaño

masculí estroncament història tela brocat d'or o d'argent estanyada f
Diccionari Català Alemany

restant

restant

adjectiu restlich, übrig masculí Rest m Übriges n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

restant

restant

adj romanent pl els restants → resta tots els altres © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

restant

restant

    adjectiu
  1. restante.
    2. masculí
  2. [resta] resto, [lo] restante.
  3. el restant [totes les altres coses] lo demás, el resto.
  4. els restants [tots els altres] los demás, el resto, los otros.

restant

adjectiu restante masculí resta resto , lo restante el restant totes les altres coses lo demás , el resto els restants tots els altres los demás , el resto , los otros