Es mostren 594828 resultats

restlessness

restlessness

restlich

restlich

restlos


<title type="display">restlos</title>

    adjectiu
  1. enter, sencer, total.
  2. adverbi del tot, per complet.
  3. sense deixar ni rastre.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

restlos

resto


<title type="display">resto</title>

    masculí
  1. restant, resta f.
  2. [saldo de una cuenta] saldo, resta f.
  3. esports [devolución] restada f, devolució f.
  4. esports [jugador] restador.
  5. plural restes f, restants, deixalles f.
  6. echar (o envidar p fr) el resto figuradament fer un vaitot, posar-hi el coll.
  7. los restos mortales les restes mortals.

resto

resto [ou restau]

resto [ou restau]

restoblar


<title type="display">restoblar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. restoblar
    1. GERUNDI

    2. restoblant
    1. PARTICIPI

    2. restoblat
    3. restoblada
    4. restoblats
    5. restoblades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. restoblo
      3. restobles
      4. restobla
      5. restoblem
      6. restobleu
      7. restoblen
      1. IMPERFET

      2. restoblava
      3. restoblaves
      4. restoblava
      5. restoblàvem
      6. restoblàveu
      7. restoblaven
      1. PASSAT

      2. restoblí
      3. restoblares
      4. restoblà
      5. restoblàrem
      6. restoblàreu
      7. restoblaren
      1. FUTUR

      2. restoblaré
      3. restoblaràs
      4. restoblarà
      5. restoblarem
      6. restoblareu
      7. restoblaran
      1. CONDICIONAL

      2. restoblaria
      3. restoblaries
      4. restoblaria
      5. restoblaríem
      6. restoblaríeu
      7. restoblarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. restobli
      3. restoblis
      4. restobli
      5. restoblem
      6. restobleu
      7. restoblin
      1. IMPERFET

      2. restoblés
      3. restoblessis
      4. restoblés
      5. restobléssim
      6. restobléssiu
      7. restoblessin
    1. IMPERATIU

    2. restobla
    3. restobli
    4. restoblem
    5. restobleu
    6. restoblin

restoblar

restoblar

restoblar

restoblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">restoblar</title>

Accessory
Etimologia: d’un ll. *restupulare ‘treure el rostoll per tornar a sembrar’, der. de stupŭla, variant de stipŭla ‘rostoll’ 1a font: 1654
Body
    verb transitiu
  1. agricultura Sembrar en un terreny dos o més anys seguits el mateix cereal o el mateix llegum. Enguany encara podem restoblar aquest camp.
  2. usat absolutament Si tornes a restoblar, extenuaràs el sòl.
  3. Fer dues collites abans de la fi d’un contracte de conreu.

restoblar

Informació complementària

restoblar

restoblar

restoble

restoble