Es mostren 594828 resultats

resultant

resultant

adjectiu resultant , consequential femení matemàtiques i física resultant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resultant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resultant</title>

Etimologia: de resultar
  1. adjectiu
    1. Que resulta.
    2. força resultant (o simplement resultant) física Vector lliure obtingut sumant els vectors representatius de les forces (dites components) que actuen sobre un sistema físic, pres cadascun d’ells com a vector.
    3. moviment resultant física Moviment real seguit per un mòbil quan el moviment és descrit per les seves projeccions sobre determinats eixos de referència.
  2. masculí dret Cadascun dels paràgrafs de les sentències on consta la relació de fets, que s’enllacen amb les qüestions en elles resoltes.
  3. femení anàlisi vectorial Vector equivalent a la suma de dos vectors.

■ resultant

adjectiu Que resulta força resultant o simplement resultant física Vector lliure obtingut sumant els vectors representatius de les forces dites components que actuen sobre un sistema físic, pres cadascun d’ells com a vector moviment resultant física Moviment real seguit per un mòbil quan el moviment és descrit per les seves projeccions sobre determinats eixos de referència masculí dret Cadascun dels paràgrafs de les sentències on consta la relació de fets, que s’enllacen amb les qüestions en elles resoltes femení anàlisi vectorial Vector equivalent a la suma de dos vectors
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

resultant

resultant

adjectiu résultant -e femení física vector résultante
Diccionari Castellà Català

resultante

resultante

adjectiu i femení resultant
Diccionari Alemany Català

Resultante

Resultante

femení -, -n matemàtiques força resultant © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari de sinònims Franquesa

resultar


<title type="display">resultar</title>

seguir-se
venir. Això ve a quatre euros el quilo.
venir de, ésser la conseqüència natural.
produir-se
inferir-se o deduir-se (en lògica)
sortir. Què en sortirà, de tot això?A aquest, tot li surt bé (Cp. la frase a aquest, totes li ponen, tot li surt bé).
redundar (en dany, en benefici, etc.)


© Manuel Franquesa

resultar

seguir-se venir Això ve a quatre euros el quilo venir de , ésser la conseqüència natural produir-se inferir-se o deduir-se en lògica sortir Què en sortirà, de tot això A aquest, tot li surt bé Cp la frase a aquest, totes li ponen , tot li surt bé redundar en dany, en benefici, etc © Manuel Franquesa
Conjugador Català

resultar


<title type="display">resultar</title>

    1. INFINITIU

    1. resultar

    2. GERUNDI

    1. resultant

    3. PARTICIPI

    1. resultat
    2. resultada
    3. resultats
    4. resultades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. resulto
      2. resultes
      3. resulta
      4. resultem
      5. resulteu
      6. resulten

      2. IMPERFET

      1. resultava
      2. resultaves
      3. resultava
      4. resultàvem
      5. resultàveu
      6. resultaven

      3. PASSAT

      1. resultí
      2. resultares
      3. resultà
      4. resultàrem
      5. resultàreu
      6. resultaren

      4. FUTUR

      1. resultaré
      2. resultaràs
      3. resultarà
      4. resultarem
      5. resultareu
      6. resultaran

      5. CONDICIONAL

      1. resultaria
      2. resultaries
      3. resultaria
      4. resultaríem
      5. resultaríeu
      6. resultarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. resulti
      2. resultis
      3. resulti
      4. resultem
      5. resulteu
      6. resultin

      2. IMPERFET

      1. resultés
      2. resultessis
      3. resultés
      4. resultéssim
      5. resultéssiu
      6. resultessin

    6. IMPERATIU

    1. resulta
    2. resulti
    3. resultem
    4. resulteu
    5. resultin

resultar

INFINITIU resultar GERUNDI resultant PARTICIPI resultat resultada resultats resultades INDICATIU PRESENT resulto resultes resulta resultem resulteu resulten IMPERFET resultava resultaves resultava resultàvem resultàveu resultaven PASSAT resultí resultares resultà resultàrem resultàreu resultaren FUTUR resultaré resultaràs resultarà resultarem resultareu resultaran CONDICIONAL resultaria resultaries resultaria resultaríem resultaríeu resultarien SUBJUNTIU PRESENT resulti resultis resulti resultem resulteu resultin IMPERFET resultés resultessis resultés resultéssim resultéssiu resultessin…
Diccionari Català francès

resultar


<title type="display">resultar</title>

Pronúncia: rəzultá
    verb intransitiu
  1. résulter.
  2. [trobar-se, ésser] être. Tot el que has fet ha resultat inútil, tout ce que tu as fait a été inutile .
    • usat absolutament [resultar bé, bo] aller, satisfaire, donner un résultat satisfaisant. Això no resulta, ça ne marche pas (ça ne fonctionne pas).

resultar

verb intransitiu résulter trobar-se, ésser être Tot el que has fet ha resultat inútil , tout ce que tu as fait a été inutile • usat absolutament resultar bé, bo aller , satisfaire , donner un résultat satisfaisant Això no resulta , ça ne marche pas ça ne fonctionne pas
Diccionari Català Castellà

resultar

resultar

    verb intransitiu
  1. [ésser conseqüència] resultar. De tot això resulta que el fet no és cert, de todo ello resulta que el hecho no es cierto.
  2. [esdevenir] resultar. La casa ha resultat petita, la casa ha resultado pequeña.
  3. [succeir] resultar. I ara resulta que no en sap res, y ahora resulta que no sabe nada [de ello].
  4. usat absolutament [ésser bo o convenient] resultar. No resulta això de pagar per endavant, no resulta lo de pagar por adelantado.

resultar

verb intransitiu ésser conseqüència resultar De tot això resulta que el fet no és cert , de todo ello resulta que el hecho no es cierto esdevenir resultar La casa ha resultat petita , la casa ha resultado pequeña succeir resultar I ara resulta que no en sap res , y ahora resulta que no sabe nada de ello usat absolutament ésser bo o convenient resultar No resulta això de pagar per endavant , no resulta lo de pagar por adelantado
Diccionari Català Anglès

resultar


<title type="display">resultar</title>

Pronúncia: rəzultá
    verb intransitiu
  1. to be.
  2. to prove (to be), turn out (to be).
  3. la casa ens resulta molt petita we find the house very small.
  4. resulta que it follows that.
  5. (ídem) it seems that.
  6. (ídem) it emerges that.
  7. resultar de to result from.
  8. (ídem) to stem from.
  9. (ídem) to be evident from.

resultar

verb intransitiu to be to prove to be , turn out to be la casa ens resulta molt petita we find the house very small resulta que it follows that ídem it seems that ídem it emerges that resultar de to result from ídem to stem from ídem to be evident from