Es mostren 594828 resultats

retenir

<title type="display">retenir</title>

    [! Conjugació: retén o retingues]
    verb
  1. No deixar que una persona o una cosa se'n vagi, fer que no surti d'un lloc. Es pot retenir una persona a la frontera o un vaixell al port. Les criatures molt petites no saben encara retenir l'orina.
  2. Conservar en la memòria o en l'enteniment. Quan una persona es fa gran, li costa retenir les coses que llegeix.
retenció

retenir

Conjugació retén o retingues verb No deixar que una persona o una cosa se'n vagi, fer que no surti d'un lloc Es pot retenir una persona a la frontera o un vaixell al port Les criatures molt petites no saben encara retenir l'orina Conservar en la memòria o en l'enteniment Quan una persona es fa gran, li costa retenir les coses que llegeix retenció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retenir</title>

Etimologia: del ll. retinēre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. No deixar que una persona o una cosa se’n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu anar-se’n: retingueu-los fins al vespre. No retenir l’estómac un aliment, una medecina. Retenir l’orina. Retenir les llàgrimes.
    2. Conservar en la memòria o en l’enteniment. No puc retenir la lliçó.
    3. dret Arrestar. El van retenir dos dies a la comissaria.
    1. pronominal No es va poder retenir d’omplir-lo d’improperis.
    2. usat absolutament i pronominal Dominar els propis impulsos, deixar de fer allò que hom havia començat o que hom volia fer. Retén-te, no facis cap disbarat! Reteniu-vos, ara no és el moment de prendre venjança.
  3. transitiu Suspendre totalment o només en part el pagament del sou i reservar-lo per a satisfer algun deute. Li van retenir el pagament perquè devia diners al fisc.

■ retenir

verb transitiu No deixar que una persona o una cosa se’n vagi, que obeeixi a una impulsió No els deixeu anar-se’n retingueu-los fins al vespre No retenir l’estómac un aliment, una medecina Retenir l’orina Retenir les llàgrimes Conservar en la memòria o en l’enteniment No puc retenir la lliçó dret Arrestar El van retenir dos dies a la comissaria pronominal No es va poder retenir d’omplir-lo d’improperis usat absolutament i pronominal Dominar els propis impulsos, deixar de fer allò que hom havia començat o que hom volia fer Retén-te, no facis cap disbarat Reteniu-vos, ara no és el moment de…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

retenir


<title type="display">retenir</title>

Pronúncia: rətəní
    verb transitiu
  1. [guardar] retenir, garder, contenir. Retenir les llàgrimes, retenir les larmes. Retenir l'orina, retenir l'urine.
  2. [a la memòria] retenir. No puc retenir la lliçó, je ne puis retenir la leçon.
  3. [deduir] retenir. M'han retingut una quantitat de diners, on m'a retenu une somme d'argent.
  4. [arrestar] garder, retenir. El van retenir dues hores a la comissaria, on l'a gardé deux heures au commissariat.
    5. verb pronominal
  5. [contenir-se] se retenir.

retenir

verb transitiu guardar retenir , garder , contenir Retenir les llàgrimes , retenir les larmes Retenir l'orina , retenir l'urine a la memòria retenir No puc retenir la lliçó , je ne puis retenir la leçon deduir retenir M'han retingut una quantitat de diners , on m'a retenu une somme d'argent arrestar garder , retenir El van retenir dues hores a la comissaria , on l'a gardé deux heures au commissariat verb pronominal contenir-se se retenir
Diccionari Francès Català

retenter

retenter

verb transitiu tornar a intentar a provar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

rétenteur
-trice

rétenteur
-trice

adjectiu retentiu -iva © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

rétention


<title type="display">rétention</title>

Pronúncia: ʀetɑ̃sjɔ̃
    femení
  1. pròpiament medicina i geografia retenció.
  2. droit de rétention dret dret de retenció.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rétention

femení pròpiament medicina i geografia retenció droit de rétention dret dret de retenció © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

retention

retention

noun also Medicine retenció conservació
Diccionari Francès Català

rétentionnaire

rétentionnaire

masculí i femení dret detentor -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Conjugador Català

retentir


<title type="display">retentir</title>

    1. INFINITIU

    1. retentir

    2. GERUNDI

    1. retentint

    3. PARTICIPI

    1. retentit
    2. retentida
    3. retentits
    4. retentides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. retenteixo
      2. retenteixes
      3. retenteix
      4. retentim
      5. retentiu
      6. retenteixen

      2. IMPERFET

      1. retentia
      2. retenties
      3. retentia
      4. retentíem
      5. retentíeu
      6. retentien

      3. PASSAT

      1. retentí
      2. retentires
      3. retentí
      4. retentírem
      5. retentíreu
      6. retentiren

      4. FUTUR

      1. retentiré
      2. retentiràs
      3. retentirà
      4. retentirem
      5. retentireu
      6. retentiran

      5. CONDICIONAL

      1. retentiria
      2. retentiries
      3. retentiria
      4. retentiríem
      5. retentiríeu
      6. retentirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. retenteixi
      2. retenteixis
      3. retenteixi
      4. retentim
      5. retentiu
      6. retenteixin

      2. IMPERFET

      1. retentís
      2. retentissis
      3. retentís
      4. retentíssim
      5. retentíssiu
      6. retentissin

    6. IMPERATIU

    1. retenteix
    2. retenteixi
    3. retentim
    4. retentiu
    5. retenteixin

retentir

INFINITIU retentir GERUNDI retentint PARTICIPI retentit retentida retentits retentides INDICATIU PRESENT retenteixo retenteixes retenteix retentim retentiu retenteixen IMPERFET retentia retenties retentia retentíem retentíeu retentien PASSAT retentí retentires retentí retentírem retentíreu retentiren FUTUR retentiré retentiràs retentirà retentirem retentireu retentiran CONDICIONAL retentiria retentiries retentiria retentiríem retentiríeu retentirien SUBJUNTIU PRESENT retenteixi retenteixis retenteixi retentim retentiu retenteixin IMPERFET retentís retentissis retentís retentíssim retentíssiu…
Diccionari Català Italià

retentir

retentir

verb intransitiu retrunyir