adjectiu
1. [réservé] reservat -ada. Place retenue, plaça reservada.
2. [contenu] contingut -uda, retingut -uda.
3. figuradament [discret] contingut -uda, discret -a, moderat -ada, reservat -ada. Une grâce retenue, una gràcia continguda.
femení
4. retenció, retinguda infr. La retenue d’une marchandise à la frontière, la retenció d’una mercaderia a la frontera. Ce barrage a une faible retenue, aquesta resclosa té poca retenció (té poca retinguda).
5. [encombrement de voitures] retenció, embús m.
6. figuradament [discrétion, mesure] discreció, reserva, moderació, contenció. Elle riait sans aucune retenue, reia sense cap mena de reserva. Il s’exprime avec retenue, s’expressa amb moderació.
7. [d’une colonne dans un compte] ròssec m.
8. [punition scolaire] retenció, estudi m, vetlla, càstig m. Il est en retenu, està castigat.
9. construcció fixació.
10. marina, marítim cap m de retenció.
11. retenue à la source dret [droit fiscal] retenció a l’origen.
12. retenue d’eau presa (o resclosa).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç