Es mostren 594828 resultats

reu
rea

reu
rea

reu
rea

reu
rea

reu
| rea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: reu
Etimologia: del ll. reus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que ha comès una culpa, culpable.
  2. masculí i femení dret processal
    1. En un procés civil, el demandat.
    2. En un judici criminal, l’acusat d’un delicte, el presumpte autor d’un delicte.
    3. El condemnat després de la sentència.
    4. En un procés canònic, el qui hi és citat com a part.
    5. reu confés El qui declara voluntàriament el delicte.
    6. reu convicte Aquell al qual hom ha provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat.

reu
| rea

reu

reu

reuchlinià
-ana

reuchlinià
-ana

reuchlinià
| reuchliniana


<title type="display">reuchlinià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: reuch_li_ni_à
Body
adjectiu lingüística Dit de la pronunciació del grec antic, que coincideix substancialment amb la pronunciació bizantina i moderna del grec.

reuchlinià
| reuchliniana

Traducció

reucliniano
-na

reucliniano
-na

Reue


<title type="display">Reue</title>

    femení singular
  1. penediment m (über [+ac] de, per).
  2. eclesiàstic, teològic a. contrició
  3. penitència.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Reue

reuen


<title type="display">reuen</title>

    verb impersonal [-te, hat ge-t]
  1. es reut mich em penedeixo d’això, me’n penedeixo.
  2. figurat em reca o em sap greu (de).



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

reuen

reuevoll

reuevoll