Es mostren 594828 resultats

revenjar-se

<title type="display">revenjar-se</title>

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb usat amb pronom Una persona es revenja si fa mal a qui primer n'hi ha fet o, en un joc, pot guanyar la persona que abans l'havia guanyat. El nostre equip de futbol ha fet 5-0 i s'ha revenjat de l'equip rival, que ens havia guanyat primer al seu camp.
revenja

revenjar-se

Conjugació amb G davant E, I verb usat amb pronom Una persona es revenja si fa mal a qui primer n'hi ha fet o, en un joc, pot guanyar la persona que abans l'havia guanyat El nostre equip de futbol ha fet 5-0 i s'ha revenjat de l'equip rival, que ens havia guanyat primer al seu camp revenja
Diccionari Català francès

revenjar-se

revenjar-se

verb pronominal prendre sa revanche , se venger
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ revenjar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">revenjar-se</title>

Etimologia: de venjar 1a font: 1803, DEst.
    verb pronominal
  1. Prendre’s una satisfacció d’un pesar, d’un disgust, d’un dany que hom ha rebut d’algú. Me’n va fer una de grossa, però ara me n’he pogut revenjar.
  2. Prendre l’avantatge sobre algú que abans era el guanyador. M’has guanyat, però em revenjaré.

■ revenjar-se

verb pronominal Prendre’s una satisfacció d’un pesar, d’un disgust, d’un dany que hom ha rebut d’algú Me’n va fer una de grossa, però ara me n’he pogut revenjar Prendre l’avantatge sobre algú que abans era el guanyador M’has guanyat, però em revenjaré
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

reveno

reveno

masculí botànica rebrot , rebroll
Diccionari Castellà Català

reventa

reventa

femení revenda
Diccionari Castellà Català

reventadero

reventadero

masculí tirapits , empit , empitada f figuradament i familiarment feinada f , suada f
Diccionari Castellà Català

reventador

reventador

masculí teatre rebentador
Diccionari Castellà Català

reventar


<title type="display">reventar</title>

    [Se conjuga como: apretar] verb intransitiu
  1. rebentar. La cañería ha reventado, la canonada ha rebentat.
  2. figuradament rebentar. Reventar de satisfacción, de orgullo, rebentar de satisfacció, d'orgull.
  3. figuradament rebentar. Si no se lo dejan decir, reventará, si no li ho deixen dir rebentarà.
  4. figuradament [morir] petar.
    5. verb transitiu
  5. rebentar. Han reventado el globo, han rebentat el globus.
  6. figuradament i familiarment [fatigar] rebentar.
  7. figuradament i familiarment [fastidiar] rebentar. Me revienta el tener que hacer esto, em rebenta haver de fer això.
  8. figuradament [una obra de teatro] rebentar.
    9. verb pronominal
  9. rebentar-se.
  10. [absceso] rebentar-se.
  11. [de cansancio] rebentar-se.

reventar

Se conjuga como apretar verb intransitiu rebentar La cañería ha reventado , la canonada ha rebentat figuradament rebentar Reventar de satisfacción, de orgullo , rebentar de satisfacció, d'orgull figuradament rebentar Si no se lo dejan decir, reventará , si no li ho deixen dir rebentarà figuradament morir petar verb transitiu rebentar Han reventado el globo , han rebentat el globus figuradament i familiarment fatigar rebentar figuradament i familiarment fastidiar rebentar Me revienta el tener que hacer esto , em rebenta haver de fer això figuradament una obra de teatro…
Diccionari Castellà Català

reventazón

reventazón

femení poc freqüent rebentament m , rebentada americanisme de una sierra contrafort m
Diccionari Francès Català

revente

revente

femení comerç i mercat revenda © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç