Es mostren 594828 resultats

revestir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">revestir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. revestīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Vestir al damunt un altre vestit, sobretot quan el vestit simbolitza una funció, una condició social, un càrrec, etc. (hom hi afegeix un complement directe indicador de la persona a qui hom posa el vestit). El revestiren de la toga.
    2. usat absolutament i pronominal Posar-se el sacerdot els ornaments sagrats per celebrar les funcions del culte. S’ha revestit per dir la missa.
    3. transitiu figuradament Assumir una autoritat, un càrrec, conferir una dignitat, un grau, investir. Revestir d’autoritat. Fou revestit amb el càrrec de president.
  1. transitiu
    1. Posar a algú un vestit especial (hom hi afegeix un complement directe indicador del vestit). Revestí l’armadura. Revestir els hàbits sacerdotals.
    2. figuradament Assumir un càrrec, conferir-lo. Revestir una dignitat.
    3. figuradament Prendre una forma especial corporal o espiritual, una qualitat o manera d’ésser. Revestir la forma humana. Revestir la immortalitat.
    4. figuradament Adquirir una qualitat (el complement directe és indicador de la qualitat). Aquesta diada revesteix un caràcter especial.
  2. transitiu tecnologia i art Cobrir alguna cosa amb una capa, una làmina, un embolcall, etc., per tal de protegir-la, adornar-la, etc.

revestir

revêtement

revêtement

revêtir


<title type="display">revêtir</title>

Pronúncia: ʀ(ə)vetiʀ
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament revestir.
  2. [vêtement] vestir-se pron, posar-se pron.
  3. dret [de signatures un document] proveir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

revêtir

revetla

revetla

revetler
| revetlera

revetler
| revetlera

revetlla

revetlla

revetlla

revetlla

revetlla

revetlla

revetlla

revetlla

revetlla

revetlla