Etimologia: del ll. revocare, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
verbtransitiu
Anul·lar, deixar sense efecte una decisió, una ordre, una concessió, una sentència, un tracte, etc. Revocar una llei, un decret, una sentència. Van revocar l’ordre d’afusellament del reu.
Destituir, desposseir algú del seu càrrec. Van revocar-lo com a president.
verb transitiu Anullar, deixar sense efecte una decisió, una ordre, una concessió, una sentència, un tracte, etc Revocar una llei, un decret, una sentència Van revocar l’ordre d’afusellament del reu Destituir, desposseir algú del seu càrrec Van revocar-lo com a president