Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

rialla

femení

[acció de riure] risa.
riota.
botànica riola.
esclafir una rialla soltar una carcajada (o una risotada).
rialla homèrica carcajada homérica.
rialla sardònica medicina risa sardónica (o sardesca, o sardonia).

rialla

femení acció de riure risa riota botànica riola esclafir una rialla soltar una carcajada o una risotada rialla homèrica carcajada homérica rialla sardònica medicina risa sardónica o sardesca, o sardonia

rialla

<title type="display">rialla</title>

Pronúncia: riáʎə

femení

laugh.
laughter.
[riota] laughingstock.

rialla

femení laugh laughter riota laughingstock

rialla

<title type="display">rialla</title>

femení riso m, risata. || riota. || bot riola. || esclafir una rialla scoppiare a ridere, scoppiare in grasse risa. || rialla homèrica risata omerica. || rialla sardònica med riso sardonico.

rialla

femení riso m , risata || riota || bot riola || esclafir una rialla scoppiare a ridere, scoppiare in grasse risa || rialla homèrica risata omerica || rialla sardònica med riso sardonico

rialla

<title type="display">rialla</title>

nom femení

Quan una persona riu fa una rialla o rialles. Diu el refrany que de les rialles venen les ploralles.
Riota. Una persona vestida de manera ridícula és la rialla de la gent.

rialler

rialla

nom femení Quan una persona riu fa una rialla o rialles Diu el refrany que de les rialles venen les ploralles Riota Una persona vestida de manera ridícula és la rialla de la gent rialler

rialla

<title type="display">rialla</title>

Pronúncia: riáʎə

femení

[acció de riure] rire m.
riota.
esclafir una rialla éclater de rire.
rialla de conill figuradament rire jaune (rire forcé).
rialla sardònica rire sardonique.
tenir rialles avoir envie de rire.

rialla

femení acció de riure rire m riota esclafir una rialla éclater de rire rialla de conill figuradament rire jaune rire forcé rialla sardònica rire sardonique tenir rialles avoir envie de rire

■ rialla¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rialla</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: ri_a_lla
Etimologia: probablement d’un ll. pl. neutre *rīsualia, der. de rīsus, -ūs, íd., pres com sing. femení 1a font: s. XIV, Llull

femení

1. Acció de riure.
2. rialla sardònica patologia Contracció dels músculs de la cara, per efecte del riure, característica del tètan.
Riota.
fer la mitja rialla Somriure.

Vegeu també:

rialla²

■ rialla¹

femení Acció de riure rialla sardònica patologia Contracció dels músculs de la cara, per efecte del riure, característica del tètan Riota fer la mitja rialla Somriure Vegeu també rialla 2