Es mostren 594844 resultats

■ ribot2

■ ribot2

masculí botànica Bleda borda Vegeu també ribot 1
Diccionari Català Anglès

ribotar

ribotar

verb transitiu to plane
Diccionari Català Castellà

ribotar

ribotar

verb transitiu cepillar, acepillar.

ribotar

verb transitiu cepillar , acepillar
Conjugador Català

ribotar


<title type="display">ribotar</title>

    1. INFINITIU

    1. ribotar

    2. GERUNDI

    1. ribotant

    3. PARTICIPI

    1. ribotat
    2. ribotada
    3. ribotats
    4. ribotades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. riboto
      2. ribotes
      3. ribota
      4. ribotem
      5. riboteu
      6. riboten

      2. IMPERFET

      1. ribotava
      2. ribotaves
      3. ribotava
      4. ribotàvem
      5. ribotàveu
      6. ribotaven

      3. PASSAT

      1. ribotí
      2. ribotares
      3. ribotà
      4. ribotàrem
      5. ribotàreu
      6. ribotaren

      4. FUTUR

      1. ribotaré
      2. ribotaràs
      3. ribotarà
      4. ribotarem
      5. ribotareu
      6. ribotaran

      5. CONDICIONAL

      1. ribotaria
      2. ribotaries
      3. ribotaria
      4. ribotaríem
      5. ribotaríeu
      6. ribotarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. riboti
      2. ribotis
      3. riboti
      4. ribotem
      5. riboteu
      6. ribotin

      2. IMPERFET

      1. ribotés
      2. ribotessis
      3. ribotés
      4. ribotéssim
      5. ribotéssiu
      6. ribotessin

    6. IMPERATIU

    1. ribota
    2. riboti
    3. ribotem
    4. riboteu
    5. ribotin

ribotar

INFINITIU ribotar GERUNDI ribotant PARTICIPI ribotat ribotada ribotats ribotades INDICATIU PRESENT riboto ribotes ribota ribotem riboteu riboten IMPERFET ribotava ribotaves ribotava ribotàvem ribotàveu ribotaven PASSAT ribotí ribotares ribotà ribotàrem ribotàreu ribotaren FUTUR ribotaré ribotaràs ribotarà ribotarem ribotareu ribotaran CONDICIONAL ribotaria ribotaries ribotaria ribotaríem ribotaríeu ribotarien SUBJUNTIU PRESENT riboti ribotis riboti ribotem riboteu ribotin IMPERFET ribotés ribotessis ribotés ribotéssim ribotéssiu ribotessin IMPERATIU ribota riboti ribotem riboteu ribotin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ribotar

■ ribotar

verb transitiu fusteria Passar el ribot, treballar una peça de fusta, una superfície, amb el ribot, per tal de rebaixar-la
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

ribotar

ribotar

verb transitiu piallare
Diccionari Català Alemany

ribotar

ribotar

verb transitiu tecnologia ab-, be-hobeln © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

ribotar

ribotar

verb transitiu raboter
Diccionari Francès Català

ribote


<title type="display">ribote</title>

Pronúncia: ʀibɔt
    femení
  1. xeflis m, xefla.
  2. être en ribote estar pet (o borratxo -a).
  3. faire ribote fer tiberis (o xeflis).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ribote

femení xeflis m , xefla être en ribote estar pet o borratxo -a faire ribote fer tiberis o xeflis © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

ribotejar

ribotejar

ribotar planejar amb el ribot anomenat plana passar el ribot o donar un cop de ribot , ribotejar superficialment © Manuel Franquesa