Es mostren 594827 resultats

ridge pole

ridge pole

ridge tile

ridícul
-a

ridícul
-a

ridícul
-a

<title type="display">ridícul</title>

adjectiu i masculí ridicolo -a. || el ridícul (o la cosa ridícula) la cosa ridicola (o buffa). || fer el ridícul fare una brutta figura (o una figuraccia), essere (o fare il, o cadere nel) ridicolo. || posar en ridícul (o fer fer el ridícul) far fare una brutta figura (o una figuraccia), mettere (o porre) in ridicolo.

ridícul
-a

ridícul
-a

ridícul

    adjectiu i masculí
  1. ridículo -la.
  2. el ridícul (o la cosa ridícula) lo ridículo, la ridiculez.
  3. fer el ridícul hacer el ridículo, quedar en ridículo.
  4. posar algú en ridícul poner a uno en ridículo.

ridícul
-a

ridícul


<title type="display">ridícul</title>

  1. risible o irrisible, es diu esp. de les coses i és menys fort que ridícul.
    irrisori, que fa riure; es diu d'una cosa que fa riure perquè és petita o insuficient. Una propina irrisòria. Amenaces irrisòries.
    còmic. Una aventura còmica.
    grotesc (→), que fa riure perquè és una persona o una cosa contrafeta, extravagant, deformada, absurda, lletja.
    bufonesc, propi d'un bufó; que fa o diu coses ridícules.
    impagable (→)
    ésser el burlot de tothom
  2. Cosa ridícula: Riota o rialla. El teu cosí és la riota (o la rialla) de la gent del poble.
    Fer el ridícul: Fer fila. Quina fila fa, amb aquell vestit antiquat!Lluir-se (iròn.). T'has ben lluït!, t'has posat en ridícul.



© Manuel Franquesa

ridícul

ridícul
-a


<title type="display">ridícul</title>

Pronúncia: riðíkul
adjectiu i masculí ridicule.
  1. despectivament [insignificant] ridicule. Un preu ridícul, un prix ridicule.
  2. caure en el ridícul tomber dans le ridicule.
  3. fer el ridícul se rendre ridicule (se ridiculiser).
  4. posar en ridícul couvrir de ridicule (tourner en ridicule, ridiculiser).

ridícul
-a

ridícul


<title type="display">ridícul</title>

    adjectiu
  1. lächerlich.
  2. despectivament lachhaft.
  3. caure en ridícul sich lächerlich machen.
  4. posar en ridícul ins Lächerliche ziehen.
  5. posar-se en ridícul sich lächerlich machen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ridícul

ridícul

<title type="display">ridícul</title>

    adjectiu
  1. Una persona o una cosa és ridícula si fa riure, si se'n pot fer burla o broma, perquè és rara, fora del que és normal. Que un home gran es vesteixi com un nen petit és ridícul.
  2. Es diu que una cosa és ridícula si és poc abundant, insignificant. Si algú cobra un sou ridícul, li paguen molt pocs diners.
  3. nom masculí
  4. El ridícul és la situació que fa que la gent es rigui d'algú. Si una persona està en una platja plena de gent en banyador i va abrigada com a ple hivern, fa el ridícul.
ridiculesa

ridícul

ridícul
| ridícula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ridícul</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ridicŭlus, -a, -um, íd., der. de ridēre ‘riure’ 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. adjectiu
    1. Que mou a riure-se’n, que és digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, estúpid, pretensiós, etc. És ridícul amb aquell vestit. És una dona ridícula.
    2. Dit d’un preu, d’una recompensa, d’un present, etc., molt petit, escàs, esquifit. Pel que treballa li donen un sou ridícul.
  2. masculí
    1. Allò que en algú o en alguna cosa és ridícul. Sap copsar el ridícul d’una situació.
    2. Situació ridícula en què cau una persona. Posar algú en ridícul.
    3. fer el ridícul locució verbal Quedar en una situació ridícula, que fa riure.
  3. masculí indústria tèxtil Motiu ornamental molt freqüent en els xals de Caixmir, que en certes èpoques ha estat molt emprat en els dibuixos de tota mena de robes.

ridícul
| ridícula