Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

ridicule

<title type="display">ridicule</title>

Pronúncia: ʀidikyl

adjectiu

ridícul -a.
[insignifiant] ridícul -a, irrisori -òria, derisori -òria.
rendre qqn ridicule ridiculitzar algú.

masculí

ridícul, ridiculesa f.
tourner qqn en ridicule posar en ridícul (o ridiculitzar).

ridicule

adjectiu ridícul -a insignifiant ridícul -a, irrisori -òria, derisori -òria rendre qqn ridicule ridiculitzar algú masculí ridícul, ridiculesa f tourner qqn en ridicule posar en ridícul o ridiculitzar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ridicule

<title type="display">ridicule</title>

Pronúncia: ˈrɪdɪkjuːl

noun

burla, escarniment.
to expose someone to public ridicule exposar algú a l'escarn públic.
to hold someone up to ridicule mofar-se d'algú, posar en ridícul una persona.
to cover someone with ridicule cobrir algú de ridícul.
to lay oneself open to ridicule, to invite ridicule exposar-se al ridícul.

transitive verb

ridiculitzar, posar en ridícul, mofar-se de.

ridicule

noun burla , escarniment to expose someone to public ridicule exposar algú a l'escarn públic to hold someone up to ridicule mofar-se d'algú , posar en ridícul una persona to cover someone with ridicule cobrir algú de ridícul to lay oneself open to ridicule, to invite ridicule exposar-se al ridícul transitive verb ridiculitzar , posar en ridícul , mofar-se de