Es mostren 594827 resultats

rifar


<title type="display">rifar</title>

    verb transitiu
  1. auslosen, verlosen.
  2. verb reflexiu rifar-se d'(algú) sich über jemanden lustig machen, jemanden verspotten oder umg hochnehmen, aufziehen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rifar

rifar

rifar

rifar


<title type="display">rifar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. rifar
    1. GERUNDI

    2. rifant
    1. PARTICIPI

    2. rifat
    3. rifada
    4. rifats
    5. rifades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. rifo
      3. rifes
      4. rifa
      5. rifem
      6. rifeu
      7. rifen
      1. IMPERFET

      2. rifava
      3. rifaves
      4. rifava
      5. rifàvem
      6. rifàveu
      7. rifaven
      1. PASSAT

      2. rifí
      3. rifares
      4. rifà
      5. rifàrem
      6. rifàreu
      7. rifaren
      1. FUTUR

      2. rifaré
      3. rifaràs
      4. rifarà
      5. rifarem
      6. rifareu
      7. rifaran
      1. CONDICIONAL

      2. rifaria
      3. rifaries
      4. rifaria
      5. rifaríem
      6. rifaríeu
      7. rifarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. rifi
      3. rifis
      4. rifi
      5. rifem
      6. rifeu
      7. rifin
      1. IMPERFET

      2. rifés
      3. rifessis
      4. rifés
      5. riféssim
      6. riféssiu
      7. rifessin
    1. IMPERATIU

    2. rifa
    3. rifi
    4. rifem
    5. rifeu
    6. rifin

rifar

rifar

rifar

rifar

rifar

rifar

<title type="display">rifar</title>

verb transitiu sorteggiare, estrarre (o tirare) a sorte.

verb pronominal mar strapparsi, lacerarsi, rompersi. || rifar-se d'algú fam prendere in giro (o canzonare) qualcuno, prendere per i fondelli qualcuno.

rifar

rifar

<title type="display">rifar</title>

    verb
  1. Rifar una cosa és donar-la com a premi a la persona que té el número que ha sortit escollit en un sorteig.
  2. usat amb pronom
  3. rifar-se és burlar-se d'una persona, enganyar-la.
rifada

rifar

rifar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rifar</title>

Accessory
Etimologia: probablement d’origen expressiu com mots semblants d’altres llengües romàniques, amb un sentit més o menys comú de ‘barallar-se, saquejar’ 1a font: 1371
Body
    verb
  1. transitiu Sortejar un objecte expenent separadament un cert nombre de bitllets, números, etc., de manera que tots junts sumin almenys el preu estimat de l’objecte, que és adjudicat a la persona que la sort ha afavorit. Rifem una cistella de Nadal.
  2. pronominal Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances vanes, etc. Rifar-se d’algú. Aquest noi se t’està rifant.
  3. pronominal marina, marítim Esquinçar-se una vela, una bandera, a causa de la violència del vent.

rifar

rifar


<title type="display">rifar</title>

Pronúncia: rifá
    verb transitiu
  1. mettre un objet en loterie, en tombola.
    • procéder au tirage d'une tombola, d'une loterie.
  2. verb pronominal
  3. marina, marítim [una vela, una bandera] se déchirer.
  4. popularment [burlar-se] se moquer.

rifar

rife


<title type="display">rife</title>

    adjective
  1. to be rife [problem] abundar, ser molt comú, ser endèmic.
  2. distress is rife la misèria regna pertot.
  3. measles is rife hi ha una passa de xarampió.
  4. the abuse has become rife of late l'abús s'ha estès molt darrerament.

  5. to be rife with abundar en.

rife