Es mostren 594827 resultats

rightward

rightward

rígid

rígid

rígid


<title type="display">rígid</title>

  1. ert o èrtic
    inflexible, incapaç de torçar-se o de doblegar-se. S'usa esp. en sentit fig., parlant del caràcter d'una persona.
    enravenat
    test, rígid i dret. Test com un rave.
    tens
    enrederat o enredat
    enrederit
    encarcarat (→)
    enterc. Les fulles grogues, enterques, rodant per terra.
    enginjolat (per causa del fred. Alc.)
    encordat. Estava tot encordat d'un mal aire.
    atroncat, rígid com un tronc.
    setaci, rígid com un pèl de porc. Una cabellera setàcia.
    hirsut, íd.
    Compareu: tens
    Antònims: Flexible.
  2. Fig. (Parlant d'una persona)
    inflexible
    sever o severíssim
    estricte
    estret. Un esperit estret. Una moral estreta.
    inexorable
    implacable
    irreductible
    incommovible
    rigorista (en qüestions de moral)
    ésser un moralista (o un purità)
    ésser un lligamosques (fam.), es diu del qui dona massa importància a coses menudes.



© Manuel Franquesa

rígid

rígid
-a

rígid

    adjectiu
  1. rígido -da.
  2. figuradament [rigorós] rígido -da, severo -ra, riguroso -sa.

rígid
-a

rígid
-a

rígid
-a

rigid


<title type="display">rigid</title>

Pronúncia: ˈrɪdʒɪd
    adjective
  1. rígid, ert.
  2. [in attitude] inflexible, sever.
  3. he is quite rigid about it en aquest punt és molt rígid.
  4. we were rigid with fear ens vam quedar glaçats de por.
  5. to shake someone rigid sorprendre algú moltíssim, deixar-lo de pedra.

rigid

rígid
-a

rígid
-a

rígid

<title type="display">rígid</title>

    adjectiu
  1. Una cosa és rígida si no es pot torçar o doblegar, si no és flexible. Els raigs de la roda d'una bicicleta han de ser rígids, si no, la roda s'aixafaria.
  2. Es diu que una persona és rígida si no canvia mai d'idees o de manera de fer, si no accepta suggeriments ni novetats.
enrigidir, rigidesa

rígid

rígid
-a

rígid
-a

rígid
| rígida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rígid</title>

Accessory
Compareu: tens
Etimologia: del ll. rĭgĭdus, -a, -um, íd., der. de rigēre ‘posar-se ert’; en cat. ant. tenim règeu, íd., forma popular per evolució fonètica normal, suplantada després per la culta llatinitzant rígid 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. No flexible, que no pot doblegar-se o torçar-se. Una vareta de ferro rígida.
  2. figuradament Un censor rígid. Complidor rígid de les regles del joc. Una virtut rígida.

rígid
| rígida