Es mostren 594844 resultats

rígid
-a

rígid

    adjectiu
  1. rígido -da.
  2. figuradament [rigorós] rígido -da, severo -ra, riguroso -sa.

rígid
-a

adjectiu rígido -da figuradament rigorós rígido -da , severo -ra , riguroso -sa
Diccionari Català Anglès

rígid
-a

rígid
-a

adjectiu rigid , stiff figuradament strict , rigorous
Diccionari Anglès Català

rigid


<title type="display">rigid</title>

Pronúncia: ˈrɪdʒɪd
    adjective
  1. rígid, ert.
  2. [in attitude] inflexible, sever.
  3. he is quite rigid about it en aquest punt és molt rígid.
  4. we were rigid with fear ens vam quedar glaçats de por.
  5. to shake someone rigid sorprendre algú moltíssim, deixar-lo de pedra.

rigid

adjective rígid , ert in attitude inflexible , sever he is quite rigid about it en aquest punt és molt rígid we were rigid with fear ens vam quedar glaçats de por to shake someone rigid sorprendre algú moltíssim , deixar-lo de pedra
Diccionari Català Italià

rígid
-a

rígid
-a

adjectiu rigido -a, duro -a || fig rigido -a, rigoroso -a, severo -a
DIDAC Diccionari escolar

rígid

<title type="display">rígid</title>

    adjectiu
  1. Una cosa és rígida si no es pot torçar o doblegar, si no és flexible. Els raigs de la roda d'una bicicleta han de ser rígids, si no, la roda s'aixafaria.
  2. Es diu que una persona és rígida si no canvia mai d'idees o de manera de fer, si no accepta suggeriments ni novetats.
enrigidir, rigidesa

rígid

adjectiu Una cosa és rígida si no es pot torçar o doblegar, si no és flexible Els raigs de la roda d'una bicicleta han de ser rígids, si no, la roda s'aixafaria Es diu que una persona és rígida si no canvia mai d'idees o de manera de fer, si no accepta suggeriments ni novetats enrigidir , rigidesa
Diccionari Català francès

rígid
-a

rígid
-a

adjectiu rigide figuradament rigide • sévère Disciplina rígida , discipline sévère
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rígid
| rígida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rígid</title>

Compareu: tens
Etimologia: del ll. rĭgĭdus, -a, -um, íd., der. de rigēre ‘posar-se ert’; en cat. ant. tenim règeu, íd., forma popular per evolució fonètica normal, suplantada després per la culta llatinitzant rígid 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. No flexible, que no pot doblegar-se o torçar-se. Una vareta de ferro rígida.
  2. figuradament Un censor rígid. Complidor rígid de les regles del joc. Una virtut rígida.

■ rígid
| rígida

adjectiu No flexible, que no pot doblegar-se o torçar-se Una vareta de ferro rígida figuradament Un censor rígid Complidor rígid de les regles del joc Una virtut rígida
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

rígidament

rígidament

adverbi rigidement figuradament rigidement • sévèrement
Diccionari Català Alemany

rígidament

rígidament

adverbi Vegeu rígid © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rígidament

■ rígidament

adverbi Amb rigidesa
Traducció