Es mostren 594844 resultats

rigolo
-ote


<title type="display">rigolo</title>

Pronúncia: ʀigɔlo -ɔt
    adjectiu
  1. familiarment divertit -ida. Une histoire rigolote, una història (una anècdota) divertida .
    1. familiarment [personne] de la broma, bromista, divertit -ida.
    2. estrany -a, curiós -osa, estrafolari -ària, estrambòtic -a. C’est rigolo, il ne peut pas nous entendre, que estrany (curiós), no ens pot sentir.
  2. masculí
  3. persona f divertida, bromista.
    • [personne à qui l’on ne peut pas faire confiance] bromista, pallasso -a.
  4. antigament i popularment [revolver] pistola f, revòlver.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rigolo
-ote

rigor

rigor

rigor

<title type="display">rigor </title>

Body
    nòm f
  1. Duretat o severitat excessiva.
  2. Exactitud en un grad naut.

  3. Català: rigor m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

rigor

rigor


<title type="display">rigor</title>

    masculí [o femení]
  1. rigor, rigurosidad f.
  2. [del temps] rigor, crudeza f.
  3. figuradament [severitat] rigor, mano dura f, severidad f.
  4. de rigor de rigor.
  5. en rigor en rigor.

rigor

rigor


<title type="display">rigor</title>

Pronúncia: riɣór
    masculí o femení
  1. severity, strictness, rigour, rigor US.
  2. [exactitud extrema] exactness, precision, rigorousness.
  3. [del clima] harshness.
  4. en rigor strictly speaking.
  5. de rigor de rigueur.

rigor

rigor

<title type="display">rigor</title>

masculí [o femení] rigorosità f. || fig [severitat] rigore, rigidità f, asprezza f, durezza f, inflessibilità f. || [del temps] rigore, freddo intenso, clima f rigido. || de rigor di rigore. || en rigor a rigor di.

rigor

rigor


<title type="display">rigor</title>

    masculí
  1. [severidad] rigor m [o f]. Tratar con rigor, tractar amb rigor.
  2. [exactitud] rigor m [o f].
  3. [de la temperatura] rigor m [o f]. El rigor del verano, el rigor de l'estiu.
  4. de rigor de rigor.
  5. en rigor en rigor.
  6. ser el rigor de las desdichas figuradament i familiarment ésser el pot de la pega.

rigor

rigor

<title type="display">rigor</title>

    nom masculí o femení
  1. Una persona es comporta amb rigor o tracta amb rigor si ho fa de manera poc amable, sense cap comprensió amb els altres, sense permetre cap falta.
  2. Una cosa es fa amb rigor si es fa amb molta exactitud, de manera que no hi falti res, que sigui totalment lògica. Un argument fet amb rigor no es pot discutir.

rigor

rigor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rigor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. rĭgor, -ōris, íd., der. de rigēre ‘posar-se ert’ 1a font: s. XIV
Body
    masculí o femení
    1. Severitat inflexible. Tractar algú amb rigor.
    2. Exactitud extrema. Aplicar la llei en tot el seu rigor.
    3. de rigor locució adjectiva Obligatori, indispensable. El vestit d’etiqueta era de rigor, aquella nit.
    4. en rigor locució adverbial Estrictament.
  1. meteorologia Duresa de la temperatura, del clima, del temps d’hivern o d’estiu, difícil de suportar. Els rigors de l’hivern antàrtic.

rigor

rigor


<title type="display">rigor</title>

    masculí o femení
  1. Strenge, Härte f.
  2. [Klima] auch Rauheit f.
  3. [Wissenschaft] Genauigkeit f.
  4. de rigor locució adjectiva unerlässlich, unbedingt erforderlich.
  5. en rigor streng (oder genau genommen.
  6. tractar (algú) amb rigor streng mit jemandem (oder gegen jemanden) verfahren.
  7. treballar amb rigor científic mit wissenschaftlicher Akribie arbeiten.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rigor