<title type="display">rimaire</title>
Pronúncia: rimájɾə
masculí i femení despectivament literatura rimeur -euse.
Es mostren 594827 resultats
rimar
<title type="display">rimar</title>
v. intr.
assonar. Versos que assonen.
consonar
© Manuel Franquesa
assonar. Versos que assonen.
consonar
© Manuel Franquesa
rimar
v intr assonar Versos que assonen consonar © Manuel Franquesa
rimar
<title type="display">rimar</title>
Body
-
- rimar
INFINITIU
-
- rimant
GERUNDI
-
- rimat
- rimada
- rimats
- rimades
PARTICIPI
-
-
- rimo
- rimes
- rima
- rimem
- rimeu
- rimen
PRESENT
-
- rimava
- rimaves
- rimava
- rimàvem
- rimàveu
- rimaven
IMPERFET
-
- rimí
- rimares
- rimà
- rimàrem
- rimàreu
- rimaren
PASSAT
-
- rimaré
- rimaràs
- rimarà
- rimarem
- rimareu
- rimaran
FUTUR
-
- rimaria
- rimaries
- rimaria
- rimaríem
- rimaríeu
- rimarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- rimi
- rimis
- rimi
- rimem
- rimeu
- rimin
PRESENT
-
- rimés
- rimessis
- rimés
- riméssim
- riméssiu
- rimessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- rima
- rimi
- rimem
- rimeu
- rimin
IMPERATIU
rimar
INFINITIU rimar GERUNDI rimant PARTICIPI rimat rimada rimats rimades INDICATIU PRESENT rimo rimes rima rimem rimeu rimen IMPERFET rimava rimaves rimava rimàvem rimàveu rimaven PASSAT rimí rimares rimà rimàrem rimàreu rimaren FUTUR rimaré rimaràs rimarà rimarem rimareu rimaran CONDICIONAL rimaria rimaries rimaria rimaríem rimaríeu rimarien SUBJUNTIU PRESENT rimi rimis rimi rimem rimeu rimin IMPERFET rimés rimessis rimés riméssim riméssiu rimessin IMPERATIU rima rimi rimem rimeu rimin
rimar
<title type="display">rimar</title>
verb intransitiu i transitiu rimar.
rimar
verb intransitiu i transitiu rimar
rimar
<title type="display">rimar</title>
-
verb intransitiu
- rimar.
- [fer versos] versificar. verb transitiu
- rimar.
rimar
verb intransitiu rimar fer versos versificar verb transitiu rimar
rimar
<title type="display">rimar</title>
-
verb intransitiu
- sich reimen. verb transitiu
- reimen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
rimar
verb intransitiu sich reimen verb transitiu reimen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
rimar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rimar</title>
Accessory
Compareu: ritmar
Etimologia: de rima1 1a font: 1460, Roig
Etimologia: de rima1 1a font: 1460, Roig
Body
-
verb
poètica
-
intransitiu
- Fer rima, tenir rima un mot, un vers, etc., amb un altre. “Comença” rima amb “pensa”.
- Fer versos rimats.
- transitiu Fer que un mot, un vers, etc., tingui rima amb un altre. No pots rimar “porta” amb “bossa”.
■
rimar
verb poètica intransitiu Fer rima, tenir rima un mot, un vers, etc, amb un altre “Comença” rima amb “pensa” Fer versos rimats transitiu Fer que un mot, un vers, etc, tingui rima amb un altre No pots rimar “porta” amb “bossa”
rimar
<title type="display">rimar</title>
verb intransitiu rimare. || [fer versos] rimare, poetare.
verb transitiu rimare intr, far rima.
verb transitiu rimare intr, far rima.
rimar
verb intransitiu rimare || fer versos rimare, poetare verb transitiu rimare intr , far rima
rimar
<title type="display">rimar</title>
verb Dues o més paraules rimen si acaben amb els mateixos sons. Cultura rima amb confitura. Els versos de molts poemes rimen entre ells.
rimar
verb Dues o més paraules rimen si acaben amb els mateixos sons Cultura rima amb confitura Els versos de molts poemes rimen entre ells
rimar
<title type="display">rimar</title>
Pronúncia: rimá
-
verb intransitiu
-
literatura
rimer.
• [fer versos rimats] écrire des vers rimés.
verb transitiu
- [fer rimar] faire rimer.
rimar
verb intransitiu literatura rimer • fer versos rimats écrire des vers rimés verb transitiu fer rimar faire rimer