adjectiu
1. propens -a a sorprendre's.
2. espantadís -issa.

verb transitiu
1. poc freqüent [dar sombra] ombrejar, ombrar.
2. poc freqüent [una pintura] ombrejar.
3. figuradament [asustar] espantar, espaventar.
4. figuradament [sorprender] sorprendre.
5. figuradament [causar admiración] deixar parat, admirar, meravellar, esbalair.
verb pronominal figuradament
6. [asustarse] espantar-se.
7. sorprendre's. No se asombra de (o por, o con) nada, no se sorprèn de res.
8. restar parat, admirar-se, meravellar-se, esbalair-se.

masculí
1. [susto] espant, esglai.
2. [sorpresa] sorpresa f, admiració f, esbalaïment, estupefacció f.
3. [cosa que asombra] sorpresa f, admiració f.
4. ¡no salgo de mi asombro! no me'n sé avenir!

adverbi sorprenentment, admirablement.

adjectiu
1. sorprenent, admirable.
2. espantós -osa, esfereïdor -ora.

masculí
1. [indicio] indici.
2. [presunción] sospita f.
3. ni por asomo [de ningún modo] ni per remei, de cap manera, gens ni mica.
4. sin el menor asomo de sense cap mena de, sense el més petit, sense la més petita. Sin el menor asomo de duda, sense cap mena de dubte, sense el més petit dubte.

femení [motín] aldarull m, motí m, avalot m, tumult m, bullanga.

femení
1. assonància.
2. figuradament i poc freqüent [entre dos cosas] relació, correspondència.

verb intransitiu poèticament
1. ésser assonant.
2. rimar amb assonància.
verb transitiu
3. fer rimar (o rimar) amb assonància.