Es mostren 594844 resultats

ris


<title type="display">ris</title>

    masculí [pl: rissos]
  1. [rull] rizo.
  2. aeronàutica [maniobra] rizo. Fer un ris, rizar el rizo.
  3. marina, marítim rizo, antagalla f. Prendre, amollar, rissos, tomar, soltar, rizos.
  4. indústria tèxtil [rus] rizo.

ris

ris

ris

ris


<title type="display">ris</title>

Pronúncia: ʀi
    masculí
  1. rialla f, riure. Les jeux et les ris, els jocs i les rialles les diversions.
  2. marina, marítim ris. Prendre un ris, prendre un ris.
  3. plural o singular gastronomia lletons pl, lletada f sing, llets pl.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ris

ris


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ris</title>

Accessory
Etimologia: doblet de rínxol, del mateix mot it. que n’és l’origen, riccio, a través d’una primera forma més ant. risso, o bé del cast. rizo, del mateix origen it 1a font: s. XVIII
Body
    [plural rissos] masculí
  1. Rull, rínxol.
  2. per extensió aeronàutica Bucle.
  3. marina, marítim
    1. Cadascun dels cordills que tenen les veles, cosits a la faixa de rissos, que serveixen per a aferrar un tros de vela de manera que resti reduïda la seva superfície exposada al vent.
    2. Cadascun dels trossos d’una vela que poden ésser aferrats amb els rissos.
    3. faixa de rissos Tira de lona que és cosida, a tall de reforç, a cadascuna de les cares d’una vela tot al llarg de les rengleres de rissos.
    4. amollar rissos Desaferrar els rissos per tal d’augmentar la superfície d’una vela exposada al vent.
    5. prendre rissos Aferrar un tros de vela amb els rissos.
  4. indústria tèxtil Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues; rus.

ris

ris

ris

ris


<title type="display">ris</title>

Pronúncia: rís
    [pl: rissos] masculí
  1. [rull] boucle f.
  2. indústria tèxtil velours bouclé.
  3. marina, marítim ris. Prendre, amollar, rissos, prendre, lâcher, des ris.

ris

ris1

ris1

ris2

ris2

risa


<title type="display">risa</title>

    femení
  1. rialla, riure m.
  2. [burla] riota. Es la risa de todo el mundo, és la riota de tothom.
  3. caerse (o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse, o partirse) de risa figuradament i familiarment partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
  4. dar risa fer riure.
  5. de risa de riure, de broma.
  6. de risa de pa sucat amb oli.
  7. estallar de risa figuradament i familiarment tenir riolera, tenir moltes ganes de riure.
  8. estallar de risa figuradament i familiarment [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
  9. estar muerto de risa figuradament i familiarment morir-se de riure.
  10. estar muerto de risa figuradament i familiarment [estar inactivo] sense que hom en faci cas. Ahí está muerto de risa el libro que le dejé, aquí hi ha el llibre que li vaig deixar sense que n'hagi fet cas.
  11. estar reventando (o estar que revienta) de risa figuradament i familiarment [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
  12. estar reventando (o estar que revienta) de risa figuradament i familiarment [estallar de risa] tenir riolera, tenir moltes ganes de riure.
  13. mondarse (o morirse, o retorcerse, o troncharse) de risa figuradament i familiarment [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
  14. ¡qué risa! quin tip de riure!
  15. risa de conejo (o falsa, o fingida) rialla forçada.
  16. risa sarcástica riure sarcàstic.
  17. risa sardónica (o sardesca, o sardonia) medicina rialla sardònica.
  18. ser la risa ésser la riota.
  19. tomar (o echar) a risa figuradament i familiarment prendre-s'ho de broma.

risa

risberme


<title type="display">risberme</title>

Pronúncia: ʀisbɛʀm
femení tecnologia talús m (escullera) cobert -a de feixines i estaques.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

risberme