Es mostren 594827 resultats

riure


<title type="display">riure</title>

  1. v. intr.
    Riure com un boig. Riure de tot cor.
    riallar, riure sorollosament (Alc.).
    esclafir de riure o simpl. esclafir, riure fort.
    esclafir el riure, posar-se a riure.
    esclafir una rialla, íd.
    esclatar a riure, íd.
    clavar-se (o posar-se) a riure, íd.
    morir-se (o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure
    pixar-se (o compixar-se) de riure
    petar-se de riure
    desfer-se (o cruixir-se) de riure (Alc.)
    recargolar-se de riure
    trencar-se (o partir-se) de riure
    riure per les butxaques, riure molt.
    fer-se un tip (o un fart, o un tacó) de riure
    riure per sota el nas, riure sorneguerament.
    Compareu: enriallar-se o enriolar-se: agafar ganes de riure. → somriure.
    Antònims: Mossegar-se els llavis. Aguantar-se el riure.
  2. (riure's pron.) → burlar-se.
  3. Fer riure: Provocar la hilaritat (o les rialles).
  4. m. → rialla.



© Manuel Franquesa

riure

v intr Riure com un boig Riure de tot cor riallar , riure sorollosament Alc esclafir de riure o simpl esclafir , riure fort esclafir el riure , posar-se a riure esclafir una rialla , íd esclatar a riure , íd clavar-se o posar-se a riure , íd morir-se o rebentar-se , o esqueixar-se de riure pixar-se o compixar-se de riure petar-se de riure desfer-se o cruixir-se de riure Alc recargolar-se de riure trencar-se o partir-se de riure riure per les butxaques , riure molt fer-se un tip o un fart , o un tacó de riure riure per sota el nas , riure sorneguerament Compareu enriallar-se o…
Conjugador Català

riure


<title type="display">riure</title>

    1. INFINITIU

    1. riure

    2. GERUNDI

    1. rient

    3. PARTICIPI

    1. rigut
    2. riguda
    3. riguts
    4. rigudes

      5. (alternatiu)

      1. rist
      2. rista
      3. rists
      4. ristes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ric
      2. rius
      3. riu
      4. riem
      5. rieu
      6. riuen

      2. IMPERFET

      1. reia
      2. reies
      3. reia
      4. rèiem
      5. rèieu
      6. reien

      3. PASSAT

      1. riguí
      2. rigueres
      3. rigué
      4. riguérem
      5. riguéreu
      6. rigueren

      4. FUTUR

      1. riuré
      2. riuràs
      3. riurà
      4. riurem
      5. riureu
      6. riuran

      5. CONDICIONAL

      1. riuria
      2. riuries
      3. riuria
      4. riuríem
      5. riuríeu
      6. riurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rigui
      2. riguis
      3. rigui
      4. riguem
      5. rigueu
      6. riguin

      2. IMPERFET

      1. rigués
      2. riguessis
      3. rigués
      4. riguéssim
      5. riguéssiu
      6. riguessin

    6. IMPERATIU

    1. riu
    2. rigui
    3. riguem
    4. rieu
    5. riguin

riure

INFINITIU riure GERUNDI rient PARTICIPI rigut riguda riguts rigudes alternatiu rist rista rists ristes INDICATIU PRESENT ric rius riu riem rieu riuen IMPERFET reia reies reia rèiem rèieu reien PASSAT riguí rigueres rigué riguérem riguéreu rigueren FUTUR riuré riuràs riurà riurem riureu riuran CONDICIONAL riuria riuries riuria riuríem riuríeu riurien SUBJUNTIU PRESENT rigui riguis rigui riguem rigueu riguin IMPERFET rigués riguessis rigués riguéssim riguéssiu riguessin IMPERATIU riu rigui riguem rieu riguin
Diccionari Català Anglès

riure


<title type="display">riure</title>

Pronúncia: ríwɾə
    [imperfet d’indicatiu: singular 1 reia, 2 reies, 3 reia; plural 1 rèiem, 2 rèieu, 3 reien] verb intransitiu
  1. to laugh, sparkle.
  2. de per riure for (fun \ a joke \ a laugh).
  3. riure per sota el nas to laugh up one's sleeve, (laugh \ chuckle) to oneself.
  4. riure pels colzes col·loquial to laugh heartily.
  5. (rebentar-se \ partir-se \ morir-se) de riure to split one’s sides laughing, laugh one’s head off, roar with laughter.
  6. no em facis riure! don’t make me laugh!
    7. verb transitiu
  7. to laugh at.
    8. verb pronominal
  8. to laugh (de at), make fun (de of).
    9. masculí
  9. laughing.
  10. laugh, laughter.

riure

imperfet d’indicatiu singular 1 reia, 2 reies, 3 reia plural 1 rèiem, 2 rèieu, 3 reien verb intransitiu to laugh , sparkle de per riure for fun \ a joke \ a laugh riure per sota el nas to laugh up one's sleeve , laugh \ chuckle to oneself riure pels colzes colloquial to laugh heartily rebentar-se \ partir-se \ morir-se de riure to split one’s sides laughing , laugh one’s head off , roar with laughter no em facis riure don’t make me laugh verb transitiu to laugh at verb pronominal to laugh de at , make fun de of masculí laughing laugh , laughter
Diccionari Català francès

riure


<title type="display">riure</title>

Pronúncia: ríwɾə
    verb intransitiu
  1. rire. Posar-se a riure, se mettre à rire. Riure sorollosament, rire bruyamment.
  2. figuradament [somriure] rire, sourire.
  3. com més serem, més riurem! plus on est de fous, plus on rit!
  4. de per riure pour rire.
  5. engegar (esclafir, esclatar) a riure rire aux éclats (éclater de rire, s'esclaffer).
  6. ésser de riure (de per riure) être une plaisanterie.
  7. fer riure faire rire (prêter à rire, être risible).
  8. no és cosa de per riure ce n'est pas risible.
  9. per riure pour rire (pour plaisanter).
  10. petar-se (rebentar-se, partir-se, trencar-se, esqueixar-se, morir-se) de riure figuradament i familiarment se tordre (mourir) de rire.
  11. qui riu primer plora darrer (riu bé qui riu darrer) rira bien qui rira le dernier.
  12. riure pels colzes figuradament i familiarment rire à s'en décrocher la mâchoire (à gorge déployée, comme un bossu, à ventre déboutonné).
  13. riure per sota el nas figuradament i familiarment [sorneguerament] rire sous cape (rire dans sa barbe).
  14. tot rient rient figuradament i irònicament en badinant (sans s'en rendre compte, mine de rien) .
    15. verb transitiu
  15. rire de, trouver drôle. Riure un acudit, rire d'un bon mot (d'une blague) .
    16. verb pronominal
  16. [burlar-se] se moquer. Riure's de tothom, se moquer de tout le monde. Em ric de les seves amenaces, je me moque de ses menaces.
  17. riure's del mort i de qui el vetlla [ésser molt burleta] se moquer du tiers comme du quart.
    18. masculí
  18. [acció] rire.
  19. fer un riure de conill rire jaune.
  20. riure sardònic rire sardonique.

riure

verb intransitiu rire Posar-se a riure , se mettre à rire Riure sorollosament , rire bruyamment figuradament somriure rire , sourire com més serem, més riurem plus on est de fous , plus on rit de per riure pour rire engegar esclafir ,  esclatar   a riure rire aux éclats éclater de rire, s'esclaffer ésser de riure de per riure être une plaisanterie fer riure faire rire prêter à rire, être risible no és cosa de per riure ce n'est pas risible per riure pour rire pour plaisanter petar-se rebentar-se ,  partir-se ,  trencar-se ,  esqueixar-se ,  morir-se   de riure figuradament i…
Diccionari Català Castellà

riure

riure

    [imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] verb intransitiu
  1. reír. Posar-se a riure, echarse a reír.
  2. figuradament [somriure] reír, sonreír.
  3. de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de mentirijillas.
  4. de riure de risa. Pel·lícula de riure, película de risa.
  5. engegar-se (o esclafir, o esclatar) a riure romper a reír, soltar una risotada.
  6. ésser de riure (o de per riure) ser de broma.
  7. fer riure [alguna cosa] dar risa. Això fa riure, eso da risa.
  8. fer riure figuradament hacer reír. No em facis riure, no me hagas reír.
  9. no és cosa de per riure no es cosa de risa.
  10. per riure en broma. Ho ha fet per riure, lo ha hecho en broma.
  11. petar-se (o rebentar-se, o partir-se, o trencar-se) de riure reventar (o partirse, o morirse, o descoyuntarse) de risa.
  12. qui riu primer plora darrer (o riu bé qui riu darrer) familiarment quien ríe el último ríe mejor.
  13. riure per sota el nas (o riure sorneguerament) familiarment reírse por lo bajo, reírse por bajines, reír para sus adentros.
  14. tot rient rient familiarment [fent broma] burla burlando.
    15. verb pronominal
  15. [d'algú] reírse, burlarse.
  16. [d'alguna cosa] reírse, burlarse.



    17. Vegeu també:
    riure2

riure

imperf ind reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien pp rigut -uda o rist rista verb intransitiu reír Posar-se a riure , echarse a reír figuradament somriure reír , sonreír de per riure en broma , de mentirijillas o de mentirillas Ho deia de per riure , lo decía en broma Anava de per riure , iba de mentirijillas de riure de risa Pellícula de riure , película de risa engegar-se o esclafir , o esclatar a riure romper a reír , soltar una risotada ésser de riure o de per riure ser de broma fer riure alguna cosa dar risa Això fa riure , eso da risa fer riure figuradament hacer…
Diccionari Català Castellà

riure

riure

masculí acció risa f Vegeu també riure 1
DIDAC Diccionari escolar

riure1

<title type="display">riure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb
  1. Una persona riu quan obre la boca, mou els músculs de la cara i fa uns sorolls amb la gola d'una manera determinada per a expressar l'alegria i la diversió. Quan una persona riu molt es diu que es trenca o es rebenta de riure.
    2. usat amb pronom
  2. riure's d'algú o d'alguna cosa és fer-ne burla, menysprear-la, no fer-ne cap cas. És molt cruel riure's dels defectes dels altres.
    3. locució que fa d'adjectiu
  3. Una cosa és de per riure o per riure si no és de debò, si no es fa seriosament. Les pistoles de joguina són de plàstic, de per riure, no poden fer mal.



Vegeu també:
riure2

riure1

verb Una persona riu quan obre la boca, mou els músculs de la cara i fa uns sorolls amb la gola d'una manera determinada per a expressar l'alegria i la diversió Quan una persona riu molt es diu que es trenca o es rebenta de riure usat amb pronom riure's d'algú o d'alguna cosa és fer-ne burla, menysprear-la, no fer-ne cap cas És molt cruel riure's dels defectes dels altres locució que fa d'adjectiu Una cosa és de per riure o per riure si no és de debò, si no es fa seriosament Les pistoles de joguina són de plàstic, de per riure, no poden fer mal Vegeu també riure 2
Diccionari Català Alemany

riure1


<title type="display">riure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb intransitiu
  1. lachen.
  2. una pel·lícula de riure ein komischer Film.
  3. ho he dit (de) per riure ich habe es zum Spaß gesagt.
  4. riure d'(una cosa) über etwas (ac) lachen.
  5. no és cosa de per riure das ist nicht zum Lachen, da gibt's (gar) nichts zu lachen.
  6. fer riure zum Lachen bringen.
  7. no em faci(s) riure! dass ich nicht lache!
  8. morir-se de riure sich totlachen.
  9. plorar de riure Tränen lachen.
  10. rebentar-se (od partir-se) de riure vor Lachen platzen.
  11. riure per sota el nas schmunzeln.
  12. riure pels colzes schallend oder laut loslachen.
  13. tot rient rient als wenn nichts wäre.
    14. verb transitiu
  14. lachen über ac, belachen.
  15. verb reflexiu riure's d'(una cosa) od d'(algú) über etwas oder jemanden lachen.
    1. sich über etwas oder jemanden lustig machen.
    2. etwas oder jemanden nicht ernst nehmen bzw missachten.
  16. te'n pots ben riure! du hast gut lachen!



    17. Vegeu també:
    riure2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

riure1

verb intransitiu lachen una pellícula de riure ein komischer Film ho he dit de per riure ich habe es zum Spaß gesagt riure d'una cosa über etwas ac lachen no és cosa de per riure das ist nicht zum Lachen, da gibt's gar nichts zu lachen fer riure zum Lachen bringen no em faci s riure dass ich nicht lache morir-se de riure sich totlachen plorar de riure Tränen lachen rebentar-se od partir-se de riure vor Lachen platzen riure per sota el nas schmunzeln riure pels colzes schallend oder laut loslachen tot rient rient als wenn nichts wäre verb transitiu lachen über ac , belachen…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ riure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">riure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: riu_re
Etimologia: del ll. vg. rīdĕre, ll. cl. rīdēre, íd. 1a font: s. XIII
    verb [imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; p p rigut -uda o rist rista]
  1. intransitiu Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d’una sèrie d’espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles. L’home és l’únic animal que riu. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure.
  2. intransitiu figuradament Tenir aspecte molt alegre o vivaç. Els ulls li reien.
  3. intransitiu
    1. Ésser pres per un sentiment de viva alegria, de satisfacció, de derisió. Qui riu primer plora darrer. Ara t’ho prens rient, però ja vindrà dia que en ploraràs. Tots riuran a costa teva.
    2. No prendre’s seriosament una cosa. No riguis: el perill és imminent.
    3. de per riure locució adverbial No de debò.
    4. tot rient rient locució adverbial Tot deixant passar el temps distretament.
  4. intransitiu figuradament Tenir una cosa un aspecte tan delitós o favorable que mou a l’alegria, a satisfacció, etc. Riuen els camps a la primavera. L’ocasió li riu.
  5. transitiu Celebrar rient allò que diu o fa algú. Jo ric els seus acudits.
  6. pronominal
    1. Burlar-se d’algú. Li agrada riure’s de la gent.
    2. Mostrar menyspreu, no fer cas d’alguna persona o cosa. Jo em ric de les seves amenaces: no em fan gens de por. Diu que es venjarà: riu-te’n.
  7. intransitiu irònicament Començar a rompre’s la tela, les sabates, etc., a conseqüència de l’ús excessiu o de la mala qualitat del material. M’he de canviar les sabates, que ja riuen: mira quin forat!



    8. Vegeu també:
    riure2

■ riure1

verb imperf ind reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien p p rigut -uda o rist rista intransitiu Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d’una sèrie d’espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles L’home és l’únic animal que riu Posar-se a riure Riure sorollosament, de tot cor, com un boig Rebentar-se, partir-se, de riure Era un espectacle que feia morir de riure intransitiu figuradament Tenir aspecte molt alegre o vivaç…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

riure 1

<title type="display">riure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

[imperf: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien] verb intransitiu ridere. Posar-se a riure, scoppiare a ridere. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig, ridere fragorosamente, a piena gola, a crepapelle. || [somriure] sorridere. || [una sabata] ridere, avere fame. || de per riure per ridere (o scherzare), essere uno scherzo. || de riure comico -a. Pel·lícula de riure, film comico. || engegar-se (o esclafir, o esclatar) a riure scoppiare a ridere. || fer riure far ridere. | [ésser ridícul] far ridere i banchi (o i polli). || no em facis riure iròn non dire stupidaggini (o scempiaggini). || no és cosa de per riure non c'è niente da ridere. || petar-se (o rebentar-se, o partir-se, o trencar-se) de riure crepare (o sbellicarsi) dal ridere (o dalle risa), ridere a crepapelle. || qui riu primer plora darrer (o riu bé qui riu darrer) ride bene chi ride ultimo. || riure per sota el nas (o riure sorneguerament) ridere sotto i baffi.

verb pronominal [d'algú] ridersi, ridere m, burlarsi, farsi beffe. || [d'alguna cosa] ridere intr, non fare conto, non temere. Em ric de les vostres amenaces, rido delle vostre minacce.


Vegeu també:
riure2

riure 1

imperf reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien verb intransitiu ridere Posar-se a riure , scoppiare a ridere Riure sorollosament, de tot cor, com un boig , ridere fragorosamente, a piena gola, a crepapelle || somriure sorridere || una sabata ridere, avere fame || de per riure per ridere o scherzare, essere uno scherzo || de riure comico -a Pellícula de riure , film comico || engegar-se o esclafir , o esclatar a riure scoppiare a ridere || fer riure far ridere | ésser ridícul far ridere i banchi o i polli || no em facis riure iròn non dire stupidaggini o scempiaggini || no és cosa…