Es mostren 594844 resultats

rival

<title type="display">rival</title>

adjectiu i nom masculí i femení Que s'oposa a un altre en una competició, que és el seu contrincant o adversari. L'equip de futbol rival és el que juga contra el nostre equip.
rivalitat, rivalitzar

rival

adjectiu i nom masculí i femení Que s'oposa a un altre en una competició, que és el seu contrincant o adversari L'equip de futbol rival és el que juga contra el nostre equip rivalitat , rivalitzar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rival


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rival</title>

Homòfon: ribald
Etimologia: del ll. rivalis ‘el qui ocupa un costat d’un riuet o una riera per respecte al propietari de l’altre costat’, der. de rivus ‘rec, riera’, d’on el sentit de ‘competidor, adversari’ 1a font: 1522
    adjectiu i masculí i femení
  1. Adversari en la competició per a assolir quelcom (l’amor d’algú, un premi, etc.). Dues dones rivals. Dos pobles rivals. Els dos rivals s’odiaven a mort.
  2. Que aspira a igualar o a ultrapassar algú. Com a pintor de marines no té rival.

■ rival

adjectiu i masculí i femení Adversari en la competició per a assolir quelcom l’amor d’algú, un premi, etc Dues dones rivals Dos pobles rivals Els dos rivals s’odiaven a mort Que aspira a igualar o a ultrapassar algú Com a pintor de marines no té rival
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

rival

rival

adjectiu i masculí i femení rival -e
Diccionari Alemany Català

Rivale -in

Rivale -in

masculí i femení m -n, -n f -, -nen rival © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Castellà Català

rivalidad

rivalidad

femení rivalitat
Diccionari Francès Català

rivaliser

rivaliser

verb intransitiu de rivalitzar en, competir en © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Alemany Català

rivalisieren

rivalisieren

verb intransitiu -te, hat -t rivalitzar competir © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari der aranés

rivalitat

<title type="display">rivalitat </title>

    nòm f Acarament o oposicion entre dues o mès persones qu’aspiren a arténher ua madeisha causa.

    Català: rivalitat


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

rivalitat

nòm f Acarament o oposicion entre dues o mès persones qu’aspiren a arténher ua madeisha causa Català rivalitat © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

rivalitat


<title type="display">rivalitat</title>

lluita (→)
antagonisme
pugna
concurrència o competència (esp. en negocis)
dualisme (fig.), rivalitat entre dues coses.
emulació
oposició. Els seus interessos estan en oposició amb els nostres.
guerra (fig.).


© Manuel Franquesa

rivalitat

lluita → antagonisme pugna concurrència o competència esp en negocis dualisme fig, rivalitat entre dues coses emulació oposició Els seus interessos estan en oposició amb els nostres guerra fig © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

rivalitat

rivalitat

femení rivalidad