Es mostren 594844 resultats

■ robust
| robusta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">robust</title>

Etimologia: del ll. robustus, -a, -um, íd., der. del ll. ant. robus (per robur), -ŏris ‘roure’ 1a font: c. 1400, Canals
    adjectiu
  1. Que té una constitució forta, vigorosa. Un home robust. Una complexió robusta.
  2. figuradament Un enginy robust. Un estil robust. Una fe robusta.

■ robust
| robusta

adjectiu Que té una constitució forta, vigorosa Un home robust Una complexió robusta figuradament Un enginy robust Un estil robust Una fe robusta
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

robust

robust

adjectiu stämmig, kräftig, robust figuradament stark rüstig widerstandsfähig © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

robust
-a

robust
-a

adjectiu robusto -ta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ robustament

■ robustament

adverbi D’una manera robusta Robustament constituït
Traducció
Diccionari Català Alemany

robustament

robustament

adverbi Vegeu robust © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

robustament

robustament

adverbi robustement , vigoureusement
Diccionari Francès Català

robuste

robuste

adjectiu pròpiament i figuradament robust -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

robustecer

robustecer

Se conjuga como envejecer verb transitiu enrobustir verb pronominal enrobustir-se
Diccionari Castellà Català

robustecimiento

robustecimiento

masculí enrobustiment fortalecimiento enfortiment , envigoriment
Diccionari Francès Català

robustement

robustement

adverbi robustament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç