Es mostren 594827 resultats

ròca

<title type="display">ròca </title>

    nòm f
  1. Massa de matèria minerau solida que constitusís era part dura dera Tèrra.
  2. Matèria naturau formada pera associacion d’un o mès mineraus e originada pera accion des agents geologics.
  3. Malheda gròssa, destacada, e independenta des autes. Var.: arròca.

    4. Català: 1. roca; 2. roca; 3. penyal m, penya, roca


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

ròca

nòm f Massa de matèria minerau solida que constitusís era part dura dera Tèrra Matèria naturau formada pera associacion d’un o mès mineraus e originada pera accion des agents geologics Malheda gròssa, destacada, e independenta des autes Var arròca Català 1 roca 2 roca 3 penyal m , penya, roca © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

roca

roca

    femení
  1. [matèria] roca. Roca sedimentària, roca sedimentaria.
  2. roca, peña, peñasco m. Vam seure sobre una roca, nos sentamos sobre una roca.
  3. [castell roquer] castillo roquero m.

roca

femení matèria roca Roca sedimentària , roca sedimentaria roca , peña , peñasco m Vam seure sobre una roca , nos sentamos sobre una roca castell roquer castillo roquero m
Diccionari Castellà Català

roca

roca

femení roca Roca sedimentaria , roca sedimentària peñasco roca Una playa sin rocas , una platja sense roques
Diccionari de sinònims Franquesa

roca


<title type="display">roca</title>

→ pedra.
fiter, roca a flor de terra.
codina, roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació.
peny, penya o penyal, roca al descobert, aïllada.
faralló o niell, roca que sobresurt, al mar, pròxima a la costa.
llisar, roca planera i llisa.
esquei, clap de roca erosionada, amb solcs.
greny, sortint d'una veta de pedra, ple de caires i esquerdes.
cairell, roca cantelluda, de caires vius.
rocam, aplec de roques.
Compareu: tinent (m.): roca, sota l'aigua, on és fàcil que s'enganxin els ormeigs de pesca.


© Manuel Franquesa

roca

→ pedra fiter , roca a flor de terra codina , roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació peny , penya o penyal , roca al descobert, aïllada faralló o niell , roca que sobresurt, al mar, pròxima a la costa llisar , roca planera i llisa esquei , clap de roca erosionada, amb solcs greny , sortint d'una veta de pedra, ple de caires i esquerdes cairell , roca cantelluda, de caires vius rocam , aplec de roques Compareu tinent m roca, sota l'aigua, on és fàcil que s'enganxin els ormeigs de pesca © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

roca

roca

femení roccia Roca sedimentària , roccia sedimentaria || roccia, masso m , sasso m , macigno m || castell roquer rocca, fortezza
DIDAC Diccionari escolar

roca

<title type="display">roca</title>

nom femení Una roca és un tros gran de pedra, del material que constitueix la part dura de la Terra. A la costa, hi ha roques que sobresurten del mar.

roca

nom femení Una roca és un tros gran de pedra, del material que constitueix la part dura de la Terra A la costa, hi ha roques que sobresurten del mar
Diccionari Català francès

roca


<title type="display">roca</title>

Pronúncia: rɔ́kə
    femení
  1. [matèria] mineralogia roche.
  2. geografia rocher m. Hi ha moltes roques a prop de la mar, il y a de nombreux rochers près de la mer.

roca

femení matèria mineralogia roche geografia rocher m Hi ha moltes roques a prop de la mar , il y a de nombreux rochers près de la mer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen preromà incert 1a font: 839
    femení
    1. Massa considerable de matèria pètria, especialment la que s’alça a la superfície de la terra o de la mar. La riba és un seguit de roques sense cap cala.
    2. petrografia Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt en extensions notables. En geologia són roques el granit, la sorra, l’argila. Roques aluminoses, calcàries, argiloses, silícies, quarsíferes.
    3. roca encaixant geologia Formació rocosa en la qual s’ha produït una intrusió de roques ígnies o bé s’hi han introduït mineralitzacions.
    4. roca mare pedologia Horitzó C d’un sòl, constituït pel substrat litològic, que forneix els elements minerals del sòl i del qual deriven, per pedogènesi, els altres horitzons.
  2. Castell roquer.



    3. Vegeu també:
    roca2

■ roca1

femení Massa considerable de matèria pètria, especialment la que s’alça a la superfície de la terra o de la mar La riba és un seguit de roques sense cap cala petrografia Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt en extensions notables En geologia són roques el granit, la sorra, l’argila Roques aluminoses, calcàries, argiloses, silícies, quarsíferes roca encaixant geologia Formació rocosa en la qual s’ha produït una intrusió de roques ígnies o bé s’hi han introduït mineralitzacions roca mare pedologia Horitzó C d’un sòl, constituït pel…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roca2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roca</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert
    femení
  1. folklore En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o al·legòriques.
  2. capellà de les roques Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.
  3. parèixer el capellà de les roques dialectal Locució emprada per referir-se a persones extremament sol·lícites en les salutacions.



    4. Vegeu també:
    roca1

■ roca2

femení folklore En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o allegòriques capellà de les roques Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat parèixer el capellà de les roques dialectal Locució emprada per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions Vegeu també roca 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rocabertí

■ rocabertí

masculí numismàtica Nom popular del diner de billó encunyat a Girona des del 1462 fins al 1469, en temps de la guerra contra Joan II, a imitació del diner rossellonès menut