Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

romancer

-a

<title type="display">romancer</title>

Pronúncia: rumənsé

masculí i femení

història, literatura i música [joglar] jongleur -euse, auteur (chanteur -euse) de romances.
despectivament [que romanceja] bonimenteur -euse.

masculí

literatura [conjunt de romanços] romancero.

romancer

-a

masculí i femení història , literatura i música joglar jongleur -euse , auteur chanteur -euse de romances despectivament que romanceja bonimenteur -euse masculí literatura conjunt de romanços romancero

■ romancer

| romancera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romancer</title>

Etimologia: de romanç 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços.
adjectiu i masculí i femení Amic d’anar amb romanços, històries llargues i importunes, dilacions.
masculí literatura Conjunt dels romanços de la literatura castellana i que constitueix pròpiament un gènere exclusiu d’aquesta literatura.
masculí literatura Joglar.

■ romancer

| romancera

adjectiu Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços adjectiu i masculí i femení Amic d’anar amb romanços, històries llargues i importunes, dilacions masculí literatura Conjunt dels romanços de la literatura castellana i que constitueix pròpiament un gènere exclusiu d’aquesta literatura masculí literatura Joglar