Es mostren 594828 resultats

■ romandalusisme

■ romandalusisme

masculí lingüística Mot o forma d’origen romandalusí
Diccionari de sinònims Franquesa

romandre

romandre

v intr → restar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

romandre

romandre

verb intransitiu to remain , stay to be left
Conjugador Català

romandre


<title type="display">romandre</title>

    1. INFINITIU

    1. romandre

    2. GERUNDI

    1. romanent

    3. PARTICIPI

    1. romàs
    2. romasa
    3. romasos
    4. romases

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. romanc
      2. romans
      3. roman
      4. romanem
      5. romaneu
      6. romanen

      2. IMPERFET

      1. romania
      2. romanies
      3. romania
      4. romaníem
      5. romaníeu
      6. romanien

      3. PASSAT

      1. romanguí
      2. romangueres
      3. romangué
      4. romanguérem
      5. romanguéreu
      6. romangueren

      4. FUTUR

      1. romandré
      2. romandràs
      3. romandrà
      4. romandrem
      5. romandreu
      6. romandran

      5. CONDICIONAL

      1. romandria
      2. romandries
      3. romandria
      4. romandríem
      5. romandríeu
      6. romandrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. romangui
      2. romanguis
      3. romangui
      4. romanguem
      5. romangueu
      6. romanguin

      2. IMPERFET

      1. romangués
      2. romanguessis
      3. romangués
      4. romanguéssim
      5. romanguéssiu
      6. romanguessin

    6. IMPERATIU

    1. roman
    2. romangui
    3. romanguem
    4. romaneu
    5. romanguin

romandre

INFINITIU romandre GERUNDI romanent PARTICIPI romàs romasa romasos romases INDICATIU PRESENT romanc romans roman romanem romaneu romanen IMPERFET romania romanies romania romaníem romaníeu romanien PASSAT romanguí romangueres romangué romanguérem romanguéreu romangueren FUTUR romandré romandràs romandrà romandrem romandreu romandran CONDICIONAL romandria romandries romandria romandríem romandríeu romandrien SUBJUNTIU PRESENT romangui romanguis romangui romanguem romangueu romanguin IMPERFET romangués romanguessis romangués romanguéssim romanguéssiu romanguessin IMPERATIU roman romangui…
Diccionari Català Castellà

romandre


<title type="display">romandre</title>

    verb intransitiu
  1. [restar] quedarse pron, quedar, permanecer. Romandre en un lloc, quedarse en un sitio.
  2. [en un estat] permanecer. Romandre vídua, permanecer viuda.
  3. continuar [siendo]. Va ésser elegit diputat, però va romandre alcalde (o va romandre en el càrrec d'alcalde), fue elegido diputado, pero continuó siendo alcalde (o continuó en el cargo de alcalde).

romandre

verb intransitiu restar quedarse pron , quedar , permanecer Romandre en un lloc , quedarse en un sitio en un estat permanecer Romandre vídua , permanecer viuda continuar siendo Va ésser elegit diputat, però va romandre alcalde o va romandre en el càrrec d'alcalde , fue elegido diputado, pero continuó siendo alcalde o continuó en el cargo de alcalde
Diccionari Català Alemany

romandre


<title type="display">romandre</title>

    verb intransitiu literàriament
  1. (da-, übrig -, ver-, zurück-)bleiben.
  2. verweilen.
  3. els Reis encara romanen a Mallorca das Königspaar verweilt noch auf Mallorca.
  4. Vegeu restar.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

romandre

verb intransitiu literàriament da-, übrig -, ver-, zurück-bleiben verweilen els Reis encara romanen a Mallorca das Königspaar verweilt noch auf Mallorca Vegeu restar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

romandre

<title type="display">romandre</title>

verb intransitiu [restar] restare, rimanere. Romandre a casa, rimanere in casa. Romandre a Nàpols, rimanere a Napoli. || [en un estat] rimanere. Romandre vídua, rimanere vedova.

romandre

verb intransitiu restar restare, rimanere Romandre a casa , rimanere in casa Romandre a Nàpols , rimanere a Napoli || en un estat rimanere Romandre vídua , rimanere vedova
DIDAC Diccionari escolar

romandre

<title type="display">romandre</title>

    verb
  1. Quedar-se en un lloc, no sortir-ne. Els àrabs van romandre a la Península Ibèrica durant molts segles. Si romans a casa sense ningú, podràs treballar millor.
  2. No sortir d'un estat, d'una situació. Hi ha persones que romanen solteres tota la vida.

romandre

verb Quedar-se en un lloc, no sortir-ne Els àrabs van romandre a la Península Ibèrica durant molts segles Si romans a casa sense ningú, podràs treballar millor No sortir d'un estat, d'una situació Hi ha persones que romanen solteres tota la vida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ romandre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romandre</title>

Etimologia: del ll. remanēre, íd., der. de manēre ‘restar’ 1a font: c. 1100
    verb intransitiu
  1. Restar, no anar-se’n d’un lloc. La cavalleria romangué a Martorell.
  2. No sortir d’un estat determinat. Romandre vídua.
  3. No deixar d’ésser quelcom. Va ésser elegit diputat a corts, però va romandre alcalde de la ciutat.

■ romandre

verb intransitiu Restar, no anar-se’n d’un lloc La cavalleria romangué a Martorell No sortir d’un estat determinat Romandre vídua No deixar d’ésser quelcom Va ésser elegit diputat a corts, però va romandre alcalde de la ciutat
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

romandre


<title type="display">romandre</title>

Pronúncia: rumándɾə
    verb intransitiu
  1. [restar en un lloc] demeurer, rester.
  2. [en un estat] rester. Romandre vídua, soltera, rester veuve, célibataire.
  3. [mantenir-se] continuer à être, rester. Ha concebut el Messies i ha romàs verge, elle a conçu le Messie et est restée vierge.

romandre

verb intransitiu restar en un lloc demeurer , rester en un estat rester Romandre vídua, soltera , rester veuve, célibataire mantenir-se continuer à être , rester Ha concebut el Messies i ha romàs verge , elle a conçu le Messie et est restée vierge